La Garriga modernista i refugi

Fins la temporada anterior -i exceptuant les conjuntes de final de cicle- les caminades de modalitat urbana tradicionalment s’havien fet per Barcelona. Va ser el mes de maig passat quan va canviar el costum en visitar la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, dins l’àrea metropolitana. En aquesta ocasió, dijous passat, els participants es traslladen una mica més lluny fins al Vallès.

La passejada consta de dues parts:

Com que l’aforament del refugi és limitat els caminaires formen dos grups, que són acompanyats respectivament per Ramon Bertran i Jordi Giménez, de l’espai Esquerra de l’Eixample. D’aquesta forma mentre un grup visita el refugi l’altre ho fa pels edificis modernistes i a l’inrevés.

Com que no vaig poder assistir personalment, per descriure la caminada aprofito el text de la guia que m’ha facilitat en Ramon, que va ser distribuïda als participants, amb les fotos que il·lustren l’itinerari.


Fotografies de la caminada

El reportatge gràfic de la jornada és de la Mercè Peiró. Compartint les fotos ens convida a veure el seu àlbum. El podeu veure penjat a Google + fent clic al vincle.

Introducció

La Garriga es troba situada a la comarca del Vallès Oriental, a 40 km de Barcelona i molt a prop del massís del Montseny.

Té una altura mitjana de 250 m sobre el nivell del mar i el seu terme té una superfície de gairebé 20 km. És lloc de pas des de l’antigor i es troba fàcilment comunicada per carretera i via fèrria. Els darrers anys ha experimentat un ràpid creixement i actualment té prop de 16.000 habitants. Població d’arrels pageses que ha deixat la seva empremta en conreus i masos. El pas del temps però ha transformat a La Garriga la indústria i el comerç i d’una manera molt especial el termalisme; també la indústria del moble, avui en declivi.

A tocar de la vila podem trobar l’Església de La Doma que encara conserva l’encant de les antigues esglésies rurals. La Vila romana de Can Termes, construïda al segle I, va gaudir d’una gran prosperitat i va estar habitada prop de set segles. Actualment les ruïnes es poden visitar. Però sense cap mena de dubte a partir del 1900 el modernisme s’estengué estretament lligat a l’estada de la burgesia al primer quart del segle XX, quan la població es va convertir en un dels punts d’estiueig més apreciats dels senyors de Barcelona.

Parlar de Modernisme a La Garriga és parlar de l’obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol, com tindrem ocasió de comprovar-ho amb el nostre petit recorregut. A La Garriga, Raspall va dur a terme una important tasca de planificació urbanística donant forma a l’eixample residencial que havia de donar cabuda a les torres d’estiueig promogudes per membres de la burgesia barcelonina.

Recorregut

Es pot seguir l’itinerari a través de la reproducció de les imatges incloses en aquesta part de la guia en format pdf.

  1. Plànol

El recorregut que farem avui serà una part del rovell de l’ou de la vila, com és mostra en aquest plànol.

  1. Refugi

El Refugi antiaeri de l’estació és un dels tres refugis que es construïren al poble l’any 1938. Està excavat directament a la roca com podrem comprovar en la visita guiada.

  1. Plaça del Silenci

També coneguda per mansana Raspall, és la més important de La Garriga i és única a tot Catalunya. Està protegida com a Be Cultural d’Interès Nacional. La seva importància recau en el fet d’ubicar quatre cases d’en Raspall construïdes entre el 1910 i el 1913.

  1. Casa Ramos

D’estil noucentista, obra de Xavier Turull i Ventosa.

Edifici civil d’habitatge unifamiliar. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfa. Coberta de faldons de pissarra. L’entrada principal està valorada per un balcó-porxo limitat per una balustrada de pedra artificial.

  1. Torre Iris

Modernista de Joaquim Raspall. Està considerada una de les obres més significatives del període modernista d’aquest arquitecte.

Ubicada al Passeig num 1, junt amb les que veurem a continuació van ser declarades bens d’interès nacional el 1997. És la única de les quatre cases amb tres habitatges, malgrat l’aparença externa sigui de torre d’estiueig com la resta.

Es va construir per llogar als estiuejants.

  1. La Bombonera

Ubicada al Passeig número 3. Fou construïda el 1910 per encàrrec de Cecília Reig i Argelagós a Joaquim Raspall. Al igual que l’anterior, també es va construir  per llogar a estiuejants.

És la primera vegada que en Raspall utilitza arcs de mig punt, carpanells i obertura ovalada. Ha estat restaurada el 1990.

  1. Casa Barbey

També de Joaquim Raspall, ubicada al Passeig número 5, és l’única de les quatre cases de la mansana Raspall que dóna als quatre carrers i està considerada l’obra màxima i més coneguda de l’arquitecte. Fou construïda el 1910.

  1. Casa Antoni Barraquer

Ubicada al Passeig número 7 , construïda el 1912 per en Joaquim Raspall, per encàrrec de Josep Antoni Barraquer. Casa unifamiliar. La coberta de la casa és de dues vessants  i la torrassa amb coberta a quatre vessants. Estucada amb esgrafiats i ceràmica blava. De les quatre cases Raspall d’aquesta mansana , és la menys modernista. Com a colofó d’aquest conjunt cal apuntar que Raspall va assignar a cada una de les quatre cases, un color distint; Casa Barbey rosa, Torre Iris groc, verd per la Bombonera i blau per la Barraquer.

  1. El Passeig

Una de les joies de La Garriga és aquest passeig d’un quilòmetre i mig, ideat i realitzat l’any 1900, just el moment de la gran expansió de l’Eixample barceloní. Els garriguencs el consideren una de les seves joies més preuades. Una avinguda d’aquesta longitud envoltada d’arbres a ambdós costats i amb edificacions d’estils arquitectònics diferents, és el lloc ideal per admirar, passejar i sentir la tranquil·litat que provoca.

  1. Casa Llorens

Passeig número 11. Habitatge unifamiliar aïllat que consta de planta baixa i pis i torreta amb mirador. La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. El reixat és de fusta.

  1. Villa Cristina

Passeig número 19. És l’obra més recarregada de l’arquitecte Raspall, i això és essencialment pel conjunt d’elements florals que hi ha en l’emmarca’t de les obertures. Per primera vegada apareixen els pilastres.

  1. Balneari Blancafort

Parlar de La Garriga és parlar d’aigua mineromedicinal. Al llarg de més de cent anys ha estat la causa de l’entorn i gràcies a la qual La Garriga s’ha desenvolupat com a vila termal esdevenint un poble modern. Les aigües mineromedicinals de La Garriga són per la seva temperatura, hipertermals i juntament amb les de Caldes de Malavella i Caldes de Montbui, les més calentes de Catalunya. L’evidència més antiga que es té del coneixement i utilització és la cultura del bronze final, entre 1200 i 700 a.C.. És prou coneguda l’estada del rei Martí l’Humà i la seva muller Maria de Luna prenent els banys, durant tot el mes de maig de l’any 1400.

Per descomptat que el balneari és una mica més modern.

A partir de 1940 els Blancafort obren el primer establiment de banys amb concepció moderna, construint unes primeres banyeres a la casa pairal. En el seu solar no disposaven d’aigua calenta, però aprofitaven l’aigua calenta sobrera que utilitzaven els Nualart per a regar.

  1. Casa-Botiga Josep Reig

Al carrer Banys 44 edifici obra de Raspall, entre mitgeres, amb planta baixa, pis i golfes, façana completament simètrica; els  rètols són de cal·ligrafia purament modernista.

  1. Remembrança

Placa commemorativa del camí que passava pel centre de la vila.

  1. Can Raspall

Ubicada al carrer dels Banys 44, també coneguda com Can Mayol de la Plaça. És la primera obra de Raspall (1903), a partir de la casa pairal de la mare. Va ser el centre del poble medieval. És tracta d’un edifici de dues plantes i golfes amb una galeria de set buits. Al primer pis hi destaquen dues finestres gòtiques, una llinda plana i l’altre conopial.

  1. Hotel Termes

Té una oferta de dietes personalitzades i depuratives complementaries per a cada client.

  1. Església de Sant Esteve

La primera església parroquial és localitzà a la Doma, a l’exterior del poble. A l’altra banda del riu Congost. Fou la seu fins al segle XVIII quan es construí la de Sant Esteve. Consta d’una sola nau amb capelles laterals.

La portada barroca de l’església al capdamunt de la escalinata de pedra amb una decorativa balustrada.

  1. Casa Mercè Pla

Situada a la Ronda del Carril número 19.

Hi ha detalls modernistes i arrambadís ceràmic a la galeria d’entrada. Consta d’obertures encerclades, llinda amb arc de frontó i encerclat rectangular. Té coberta a dues vessants.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Garriga modernista i refugi

  1. Antonio García Campoy ha dit:

    Bon reportage fotografic Mercè

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.