A partir d’aquest matí és disponible el programa imprès del trimestre als espais de gent gran del districte de l’Eixample.
Caminades de senderisme
Data 02-04-2019, dimarts Santa Fe de Montseny – Turó de l’Home Hora de trobada 07:30 h Punt de trobada Pg. de Sant Joan / c. Diputació ⇒ Transport en autocar Durada del recorregut 4 h Tornada a Barcelona 14:30 h Grau de dificultat mig
Data 07-05-2019, dimarts Can Maçana – Refugi Vicenç Barbé (Montserrat) Hora de trobada 07:30 h Punt de trobada Pg. de Sant Joan / c. Diputació ⇒ Transport en autocar Durada del recorregut 4 h Tornada a Barcelona 14:30 h Grau de dificultat mig-alt
Caminades urbanes
Data 11-04-2019, dijous Història del Correu a Barcelona Sortida 10 h Punt de trobada Plaça d’Urquinaona / carrer de Jonqueres Durada de la caminada 2 h
Data 16-05-2019, dijous Sant Joan Despí #2 Sortida 09:30 h Punt de trobada Plaça Catalunya, taquilles de Renfe ⇒ Transport en tren: es pot utilitzar targeta T10 d’una zona o targeta daurada Durada de la caminada 2 h
Sortida conjunta
Data 13-06-2017, dijous
Modalitat caminada de senderisme
Vilafranca del Penedès: muntanya de Sant Jaume – Turó de Sant Pau – Vilafranca Hora de trobada 07:30 h Punt de trobada Estació de Sants, taquilles de Renfe Durada del recorregut: 3:30 h Grau de dificultat baix
Modalitat caminada urbana
Vilafranca del Penedès: rutes Modernista i medieval Hora de trobada 08:40 h Punt de trobada Plaça de Sants, taquilles de Renfe Durada de la caminada 2:30 h
Observacions per la sortida conjunta
Molt important complir l’assistència havent tramitat la inscripció.
Al moment de la inscripció cal indicar quina de les dues modalitats es tria.
No s’admetrà fer el desplaçament a Vilafranca amb transport propi.
L’assistència comporta quedar-se a dinar amb el grup.
Decidir el segon plat del menú que es desitja.
Preu del dinar: 15 €.
Preu del bitllet de tren: 6 € en tarifa reduïda.
Tornada a Barcelona per les dues modalitats: 17 h aproximadament.
Justament ara, quan el rellotge marca les 22:58 h, hem
entrat a la nova estació astronòmica.
Coincidint amb aquest esdeveniment –i seguint el que és habitual en aquestes circumstàncies– qui visiti a partir d’ara el blog podrà apreciar el canvi en la foto de capçalera, substituint la de la temporada d’hivern.
La curiositat del dia
Al barri, concretament a la plaça del Fort Pienc, aquest matí ha aparegut un piano de cua.
L’instrument musical duia retolat el lema #JoHiToco. I
pianistes es succeïen tocant peces d’estils diversos. I algunes de les persones
que passaven s’hi aturaven encuriosides.
Inicialment m’ha semblat que es podia tractar de donar la benvinguda a la primavera.
Però malgrat la coincidència amb la data, això no era pel canvi d’estació, sinó la promoció del famós Concurs Internacional de Música Maria Canals, previst realitzar a partir del proper dia 24.
El piano de cua va iniciar la seva passejada el 26 de febrer i serà itinerant fins el dia 7 d’abril per llocs diversos de la ciutat de Barcelona.
Pl. Carmen Laforet (10:00 – 11:30 h) – Plaça Can Fabra
Itinerari
Pl. Can Fabra, c. Cinca, pl. Estació, c. Andana de l’Estació, c. Cinca, ptg. Isabel, c. Fernando Pessoa, c. Palomar, pl. Mossèn Clapes, c. Arquímedes, pl. Can Galta Cremat, c. Bartrina, pl. Miquel Casablancas, pont de Can Dragó, pg. Valldaura, av. Meridiana, Parc Esportiu de Can Dragó, c. Pintor Alsamora, c. Piferrer (separació marxa nòrdica), pg. Ciutat de Mallorca, pl. Sóller, c. de Dia, pl. Madres de la Plaza de Mayo, c. Doctor Pi i Molist, Consell del Districte de Nou Barris, Parc Central de Nou Barris, pg. Fabra i Puig, c. Ribelles, pl. Sant Francesc Xavier, Parc Turó de la Peira, c. Beret, pg. de la Peira, c. Montmajor, c. Montsant, ptg. Grau, pg. Fabra i Puig, pl. Virrei Amat, c. Felip II,pl. Carmen Laforet (unió marxa nòrdica i control de pas i avituallament), c. Felip II, c. Sant Pasqual Bailón, Jardins de Massana, c. Espiga, pl. Congrés Eucarístic, c. Cardenal Tedeschini, av. Meridiana, c. Pegàs, Parc de la Pegaso, pl. Doctor Cararach, c. Pare Manyanet, c. Josep Soldevila, rambla Onze de Setembre, rambla Fabra i Puig, c. Monges, c. Coroleu, c. Gran de Sant Andreu, pl. Comerç, c. Otger, pl. Can Fabra.
La caminada és el dijous dia 7, aprofitant una jornada de temperatura agradable gràcies al bon temps que ens està acompanyant darrerament i es presenta amb un cel assolellat només amb alguns núvols alts.
A l’endemà se celebrava el Dia Internacional de les Dones amb el lema #SomAquí i el propòsit pendent d’aconseguir una igualtat efectiva de les dones a tots els nivells. Aquest esdeveniment anual va ser precisament la motivació d’haver traslladat al primer dijous del mes la caminada habitual que –seguint el costum– hauria tocat fer la tercera setmana.
Fa dos anys varem caminar pel Clot i rodalia amb la finalitat de descobrir noms de dona; aleshores ho fèiem pels barris del Clot i el Camp de l’Arpa del Clot. En certa forma aquesta vegada es podria considerar que fem la continuació però per llocs diferents.
Avui el grup està format per 37 assistents, amb una superior participació a favor de les dones (són 27). Per aquesta activitat fem de guies Milagros Pérez, Felip Carcolé i Julià Sanz, voluntaris de l’espai Fort Pienc.
final de la caminada als Jardins d’Elisava
Mapa
L’itinerari proposat té una distància aproximada de 6 km. Es pot veure entrant al web Google My Maps.
A partir del punt de trobada, a
la confluència dels carrers Pujades i Pere IV, l’objectiu és passar per
carrers, places i jardins amb nom de dona aprofitant per recordar breument el rol
que cada una d’elles ha tingut i el que han aportat a la societat.
Va esdevenir una de les científiques i divulgadores més importants del nostre país.
Fou una estudiant brillant, començà fent magisteri i a partir del 1922 es va inscriure a la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
Gràcies al seu expedient excepcional, va poder ampliar els seus estudis a ciutats com París i Londres.
Trobem estrany no veure la identificació amb el nom, ni a l’entrada ni cap placa a l’interior del jardí.
Rosa Sensat i Vilà Carrer
El Masnou, 1873 ≈ Barcelona, 1961. Mestra i pedagoga.
Fou una figura cabdal en la renovació pedagògica que va tenir lloc a Catalunya durant el primer terç del s. XX que va permetre l’aparició d’una nova generació de mestres durant la II República.
Va intentar estar en contacte amb les corrents pedagògiques més importants del moment.
Cregué sempre que la llibertat per l’educació i la feina no estaven contraposades amb les tasques de mare i mestressa de casa, però que calia la posada en valor d’aquestes.
El carrer que té dedicat pren el seu nom en el tram inicial, al barri de la Vila Olímpica, i canvia successivament per Zamora i Padilla en direcció muntanya.
Creu Casas Sicart Jardins
Barcelona, 26-04-1913 ≈ Sabadell, 20-05-2007.
Farmacèutica i biòloga. Inicià la carrera de farmàcia el 1931, exercint a partir de 1937. El 1947 ingressà al laboratori de botànica de la facultat de farmàcia de la U.B..
Exercí com a professora adjunta de fanerogàmia des del 1949 fins al 1967, i agregada de fitogeografia a la facultat de biologia, fins al 1971, any en que guanyà la càtedra de botànica a la U.A.B. càrrec que exercí fins al 1983, continuant com a professora emèrita.
Membre de ple dret de la secció de Ciències Biològiques de l’IEC, el 1978. Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, el 1983. Premi Fundació Catalana per la Recerca, el 2002 i el Premi Crítica Serra d’Or.
Aquí torna a produir-se la mateixa situació detectada en el primer jardí, en que no trobem cap identificació amb el nom, ni a l’entrada ni a l’interior.
Mercè Plantada Vicente Jardins
Barcelona, 1892 ≈ Vilafranca del Penedès, 1976. Soprano.
Debutá al 1913 al Palau de la Música Catalana. Va tenir una vida artística molt intensa i actuà amb totes les orquestres importants del moment. Fou tan admirada que fins i tot compositors com Falla, Stravinsky, Samper, Pittaluga, Strauss, Manén, Toldrà, Montsalvatge o Lamote de Grignon, li encomanaren la interpretació de les seves obres. També fou professora al Conservatori Superior de Música del Liceu.
L’Ajuntament de Barcelona li concedí la medalla del Mèrit Artístic el 1967.
Novament ens sorprèn aquí no trobar cap identificació amb el nom, ni a l’entrada ni a l’interior.
Alícia de Larrocha de la Calle Jardins
Barcelona, 23-05-1923 ≈ 25-09-2009. Pianista.
A l’edat de 3 anys va començar els estudis musicals. Donà el seu primer concert públic als 6 anys i als 11 participà en un concert oficial amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. A partir de 1954 debutà als Estats Units d’Amèrica, des de aleshores començà a ser coneguda arreu del món amb un volum de 120 concerts anuals.
Casada amb el pianista Joan Torra i mare d’un fill i una filla es va mantenir activa fins a una avançada edat. El 2002 actuà al Palau de la Música Catalana i la sala Carnegie Hall de Nova York.
Rebé nombrosos premis i guardons: Premi Príncep d’Astúries de les Arts, el 1994. Premi Unesco, el 1995, el Premi Ciutat de Barcelona, dos premis Ondas, els anys 1992 i 2000. Medalla d’Or de la Ciutat, el 1980 i la Medalla d’Or de la Generalitat el 1983. Quatre Premis Grammy i tres Premis Edison. Fou investida Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida el 2001. El 2004 rebé el Premi Nacional de Música per part de la Generalitat de Catalunya.
Per fi aquí sí que veiem plaques de marbre amb el nom. I com si fos per compensar les anteriors absències n’hi ha tres.
Centre Penitenciari de Dones de Barcelona carrer del Dr. Trueta 76
Conegut popularment com Presó de Wad-Ras; el nom el va rebre del carrer que ara és Dr. Trueta.
Des de 1946 l’ús que havia tingut l’edifici era de reformatori (popularment la “Prote”). En la dècada de 1970 va ser traslladat fora de Barcelona, i el veïns del Poblenou van demanar que en aquest espai s’hi creés un complex escolar.
Finalment la petició va ser atesa, amb la construcció de l’Institut Icària, que ha ocupat el solar resultant de l’enderroc d’una part de l’antic reformatori, mentre que una altra part s’ha mantingut dempeus i s’ha transformat, successivament, en presó de joves i en presó de dones.
Carlota de Mena Zamora Passatge
Tortosa, 1845 ≈ Manresa, 1902. Actriu.
Considerada la millor actriu catalana de la segona meitat del segle XIX. Debutà amb només nou anys al teatre Romea i amb 21 ja interpretava la dama jove a les Sessions de la Gata de Serafí Pitarra. A les gatades van seguir Un embolic de cordes, Les relíquies d’una mare i el seu primer paper protagonista a Les eures del mas de Frederic Soler.
Segons el Nomenclàtor dels carrers, el nom d’aquest passatge és des de 29-03-1922. De tots els llocs per on passa l’itinerari aquest és l’únic que té nom de dona anteriorment a la remodelació derivada dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Carmen Amaya Amaya Carrer
Barcelona, 1913 ≈ Begur, 1963. “Bailaora i cantaora”.
La Capitana, com se la coneixia popularment, no es retirà dels escenaris fins mesos abans de la seva mort.
De família d’ètnia gitana humil, del barri de Somorrostro, als sis anys començà a actuar en tablaos i tabernes, acompanyant al seu pare, el guitarrista Antonio Amaya, per acabar treballant en els teatres de major relleu. Amb els seus germans va formar el Trio Amaya actuant a Lisboa i Buenos Aires.
També va treballar a diverses pel·lícules, la última de les quals va ser Los Tarantos, de l’any 1963, dirigida per Francisco Rovira Beleta.
L’any 1951 s’havia casat amb qui era el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero.
En aquest carrer havia hagut un assentament de barraques. Abans de l’any 1993 el carrer portava el nom de Camí Rere el Cementiri Vell, degut a la situació just a tocar del mur lateral exterior costat mar del recinte funerari.
Mercè Sala Schorkowski Plaça
Barcelona, 12-05-1943 ≈ 07-05-2008. Economista i política.
Estudià Ciències Econòmiques. Regidora de l’Ajuntament de Barcelona en les legislatures de 1979, 1983 i 1987. Presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona. Fou responsable de la primera tinència d’alcaldia, d’Urbanisme i Obres Públiques i també dels Districtes de Gràcia i Sants-Montjuïc. Des de l’any 1991 Presidenta de RENFE, després de deixar l’Ajuntament de Barcelona. Va posar en funcionament la primera línia d’alta velocitat d’Espanya. Quan va deixar la Presidència de RENFE passa a ser Presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya, de la UPC. El 1997 va crear la fundació Factor Humà. L’any 2004 presidí el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. Des del febrer de 2006 va ser Presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.
Les dones del Cànem carrer Llacuna
El Cànem era una fàbrica dels germans Godó dedicada a la fabricació del jute. Estava formada per dos grans blocs, entre els carrers Dr. Trueta (abans Wad-Ras), Llacuna, Ramon Turró (abans Enna), Roc Boronat (abans Lutxana), Llull.
Aquesta fàbrica era l’única a l’estat i donava feina a més de 2.000 obrers, majoritàriament dones, que treballaven en unes condicions molt dures. Despectivament se les coneixia com “les xinxes” perquè el polsim del cànem feia una forta pudor que impregnava els seus vestits. Algunes d’elles anaven a treballar amb els seus fills de pocs mesos.
Xavier Benguerel en va fer un quadre molt realista a la seva obra Icària, Icària com varem comentar en una caminada de l’any 2016 dedicada a El Poblenou industrial i literari.
Conxita Julià Farrès Carrer Venero
Barcelona, 1920 ≈ Alacant, 08-01-2019. Poetessa.
En aquest carrer és on va viure una època. Nascuda al barri del Clot, ha conreat dues passions: la poesia i l’excursionisme.
Tot i dir-se Conxita, és coneguda com “la noia del mocador”. El 1934, amb 13 anys, va enviar el poema Al meu aire al president Lluis Companys que estava a la presó. Companys li va agrair amb una carta i a partir d’aquí van establir relació epistolar.
Dos anys més tard, amb ocasió d’un homenatge a en Macià al cementiri de Montjuïc, la Conxita va apropar-se a en Companys i li va demanar un record, aquest li va lliurar un mocador, que actualment es conserva al Museu d’Història de Catalunya.
En el seu llibre Records de la meva infància: les passejades amb el meu pare descriu amb molt encert el Clot de principis del segle XX.
L’estàtua dedicada al president Companys, que hi ha a tocar de l’Arc de Triomf, la representa.
Rosa Peraulet Bosch Plaça
Portbou, 1907 ≈ Barcelona, 1970. Política.
Militant d’esquerra republicana i activista feminista. La tasca de Rosa Peraulet és poc coneguda però la seva vida és el reflex de les dificultats i les contradiccions de tota una època.
Fou una de les promotores de la primera vaga general del tèxtil a Catalunya en contra la prohibició del treball remunerat de les dones casades, vetat pel franquisme en l’època.
Novament apareix la mateixa sorpresa dels tres primers jardins: trobem a faltar la indicació del nom de la plaça.
Simone de Beauvoir Jardins
París, 1908 ≈ 1986. Escriptora, filòsofa existencialista i feminista.
Fou professora de filosofia en diferents escoles de França, però el 1943 va deixar l’ensenyament per participar en la Resistència francesa.
En aquell moment, va començar a escriure novel·les; així mateix, escriví assajos i memòries, com La cerimònia de l’adéu, inspirada en Jean Paul Sartre, amb qui mantingué una relació des que es conegueren a la Facultat de Lletres de París.
Va guanyar el premi Goncourt amb l’obra Els mandarins.
Teresa de Calcuta Jardins
Skopje, Albània, 1910 ≈ Calcuta, 1997. Religiosa.
Coneguda per Teresa de Calcuta i nascuda Agnès Gonxha Boajaxhiu.
Moltes dones han dedicat la seva vida a la cura dels altres, més enllà de qualsevol inspiració religiosa.
A la Mare Teresa de Calcuta cal reconèixer-li el paper que va tenir en la visibilització de les precàries situacions en les que viuen milers de persones al món. Aquest fet li va ser reconegut amb l’atorgament del Premi Nobel de la Pau el 1979.
Montserrat Casals Baqué Plaça
Cercs, Berguedà, 1882 ≈ Barcelona, 04-12-1945. Artista i empresària.
Adoptà el pseudònim d’Elena Jordi. Introduïda en el món teatral va treballar la temporada 1908-1909 amb la companyia Teatro Íntimo dirigida per Adrià Gual.
Formà parella artística amb Josep Santpere (pare de Mary Santpere), actuant la temporada 1909-1910 al Teatro Espanyol.
Elena Jordi era molt emprenedora dissenyant i construint el seu propi teatre, a la Via Laietana de Barcelona, que no es va inaugurar mai. Més tard una empresa el va obrir com a Palacio del Cinema. L’any 1916 es va atrevir amb la modernitat del cinematògraf, com actriu, productora i directora, sense resultats apreciables.
En el moment de fer la passejada trobem part d’aquesta plaça en obres.
Isabel Vila Pujol Plaça
Calonge, 1843 ≈ Sabadell, 1896. Sindicalista.
Com moltes altres dones de l’Empordà, fou una obrera de la indústria dels taps de suro. Conscient de les precàries condicions laborals i la falta d’aixopluc sindical de les dones treballadores, inicià un activisme polític a favor del republicanisme federal. Tot i haver passat a la història per la seva participació en la resistència republicana contra el governador militar de Girona en els esdeveniments coneguts com el Foc de la Bisbal l’any 1869, dins de la historiografia feminista se la reconeix com a la primera dona sindicalista de la història catalana.
Dolors Piera Llobera Plaça
Puigverd d’Agramunt, 1910 ≈ Santiago de Xile, 2002. Mestra i sindicalista.
La vida de Dolors Piera està marcada per la seva dedicació a la pedagogia entesa com a base d’una renovació social. També participà en la lluita política, sense oblidar mai el seu punt de partida com a dona.
Formada com a mestra a l’escola Normal de Lleida, molt aviat es va interessar per la vessant més progressista de l’ensenyament. Ferma defensora de la coeducació i l’escola laica, promogué l’experimentació com a base principal de l’adquisició de coneixements.
El que haurà de ser les dues anteriors places també estan actualment en obres i per això inicialment no formaven part del recorregut, però passant-hi pel davant creiem val la pena deixar-hi constància.
Ocupen l’illa que comprèn els carrers Àvila, Almogàvers, Ciutat de Granada i Roc Boronat. En aquest lloc va estar ubicat el garatge d’autobusos urbans conegut com Cotxera de Lutxana.
Ada Byron Jardins
Middlesex, 1815 ≈ Londres, 1852. Programadora.
Augusta Ada Byron, comtesa de Lovelace (filla del poeta George Byron i de la matemàtica Anne Isabella Noel).
És considerada la primera programadora informàtica de la història. Si avui dia l’accés de les dones a les noves tecnologies i al món científic en general segueix sent un tema present a les agendes feministes d’arreu, donada la masculinització que pateix aquest sector, provem d’imaginar-nos el que suposa per aquesta dona la seva opció professional a meitat del segle XIX.
Elisava Jardins
Elisava, brodadora, noble. (segle XII). Artista artesana de l’època del romànic.
No se sap qui era Elisava, pregunta fins al moment sense resposta. En algun escrit biogràfic se suposa que podria ser una abadessa.
Brodà l’estendard de Sant Ot, on figura una de les primeres signatures femenines conegudes, amb la inscripció Elis ava mef ecit.
El pendó procedeix de la Seu d’Urgell i formava part del Museu de la Indumentària, actualment integrat al Museu del Disseny de Barcelona, a tocar d’on som.
Tampoc trobem aquí la placa identificadora amb el nom.
Fotografies
Són obra de Felip Carcolé. Fetes durant el recorregut per l’itinerari indicat. Es poden obrir des del web Google Fotos on està penjat l’àlbum d’aquesta activitat.
Referències
Les dades per aquesta activitat estan extretes principalment del llibre de Marta Casanovas Lleonart i altres, Els carrers parlen de dones, editat pel districte de Sant Martí l’any 2008, que es pot trobar a les biblioteques municipals.
De forma addicional s’han consultat els elements indicats a continuació:
Ruta circular de senderisme realitzada el dimarts 5 de març, amb inici i final a la vila de Molins de Rei, situada a la comarca del Baix Llobregat.
salt de la Rierada
Resum
Text i imatges: Elies Morales
Avui hem anat i tornat amb tren. El punt de trobada, l’estació de Sants a les 7:30 h; la sortida del tren a les 7:45 h. S’ha fet palesa, com sempre, l’excel·lent puntualitat dels i les senderistes. El grup estava format per 33 persones.
El sol no l’hem vist fins passades les onze. Al principi l’airet era fresc i humit; però més tard agradable, que invitava a caminar.
En aquesta ocasió actuaven de guies l’Elies Morales de l’espai Sagrada Família, en Jordi Jiménez de l’Esquerra, en Felip Carcolé de Fort Pienc i en Joan Guinó del Carlit.
A partir de l’inici de la ruta, des del centre de Molins de Rei, hem anat
trobant diverses construccions modernistes i poc després ja trepitgem camins, rieres
i corriols.
La Rierada i el seu salt d’aigua ens han ofert un parell de punts amb aigua i fang. Això no ha representat cap problema, únicament ha demanat quelcom d’atenció!.
Esmorzem al petit aqüeducte proper a can Planes, a tocar de l’ermita de Sant Venceslau.
El punt més alt de la caminada ha estat Sant Bartomeu de la Quadra, ermita del segle XII, que ha sofert el pas dels temps i dels homes. Refeta després del 1939 més aviat amb poc encert arquitectònic.
La tornada per completar la ruta circular (d’11,5 km i un desnivell de 238 m). Una mica abans d’entrar a Molins de Rei ens han deixat veure el jaciment arquitectònic del Pla de les Bruixes II, amb excavacions fetes pel museu de Molins els anys 1972 i 1973 (probablement d’un poblat Ibèric o d’una vila romana). A continuació, poc abans de les 12:10 h, arribàvem a l’estació de la Renfe.
Bones opinions, satisfacció per la sortida i l’agraïment de molts senderistes
per la zona triada, la ruta escollida i l’organització en general.
Fins la propera!.
Fotografies
En aquesta ocasió és en Felip Carcolé qui va anar fent les fotos que conforma el reportatge gràfic de la matinal.
Són a Google Fotos, des d’on es poden veure i visionar tanmateix com si es tractés de diapositives; només cal fer clic damunt del vincle.
Fulletó
Elies Morales completa el relat amb les dues pàgines de dades informatives que il·lustren els llocs del recorregut que forma l’itinerari.
Aquests fulls es varen repartir als assistents i qui vulgui el pot baixar baixar en format pdf i guardar a l’ordinador.
Resum de les caminades del districte de l’Eixample programades pel proper trimestre. Quan sigui disponible el programa definitiu donarem informació en aquestes pàgines.
Caminades urbanes
11 d’abril, dijous Història del Correu a Barcelona
16 de maig, dijous Sant Joan Despí #2
Caminades de senderisme
2 d’abril, dimarts Santa Fe de Montseny – Turó de l’Home
7 de maig, dimarts Can Maçana – Refugi Vicenç Barbé (Montserrat)
Sortida conjunta final de temporada
13 de juny, dijous
Vilafranca del Penedès: ruta modernista i medieval (modalitat caminada urbana)
Vilafranca del Penedès: muntanya de Sant Jaume – Turó de Sant Pau (modalitat caminada de senderisme)
A continuació trobareu el relat de la caminada urbana pel districte d’Horta-Guinardó i concretament per llocs característics i poc coneguts dels barris d’Horta, Montbau i la Vall d’Hebron.
Havia estat programada pel dijous dia 21 de febrer, però la setmana abans l’organització va decidir posposar-la. El motiu va ser evitar la coincidència amb la vaga general convocada per aquell mateix dia, en previsió de les afectacions en el transport públic que podrien alterar el bon funcionament de l’activitat.
Així doncs la sortida es va portar a terme el dimarts de la setmana següent, dia 26, un matí de cel blau i climatologia ben adequada per caminar.
Acompanyaven el grup d’una trentena de caminaires en Jordi Giménez i en Ramon Bertran, de l’espai Esquerra de l’Eixample.
Palau de les Heures
Guia del recorregut
L’itinerari es pot realitzar a partir de les indicacions de la documentació gràfica i escrita preparada pels guies de l’activitat que es va repartir entre les persones assistents.
