Aquest és el reportatge corresponent a la caminada de senderisme programada inicialment pel 6 de febrer però que es va haver de suspendre degut al mal temps.
Finalment es realitzava el passat dimarts, a partir de l’estació de la Colònia Güell, on era l’inici i el final de la caminada.
Itinerari
Parc de les Cireres – Torre Salvana– Can Salgado – Can Julià de la Muntanya.
Es tracta d’una ruta de senderisme propera a la Colònia Güell, que és part del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló.
La sortida transcorre pel bosc, entre camps de cultiu i finalment per la zona urbana de la Colònia Güell.
Resum
L’autor és l’Elies Morales, de l’espai Sagrada Família, qui actua de guia de la matinal.
Convocats a les 7.40 h a les taquilles dels FGC de la plaça Espanya hem fet la ruta 41 persones.
Ha resultat una sortida agradable, entre cirerers en plena floració.
Sense cap incidència i amb el cel blau, bon sol i pocs núvols (excepte un parell de minuts d’algunes gotetes que ens han preocupat).
La ruta d’11,5 km i 310 m de desnivell l’hem fet per pistes entre boscos, horta, fruiters…
Hem completat la sortida amb un recorregut pels carrers de la Colònia Güell i pels principals edificis.
Novament al tren i a les 14 h ja érem a la plaça Espanya.
Aquesta sortida ja és història. Fins la propera….
Fulletó de la ruta
Qui vulgui pot obrir el fitxer en format pdf per llegir-lo ara; i també guardar-lo a l’ordinador com a record. És el que l’Elies va repartir als assistents a l’excursió.
Fotografies
El reportatge gràfic de l’activitat també ha anat a càrrec de l’Elies Morales.
S’hi pot accedir a l’àlbum accedint al vincle de Google Fotos on són penjades.
A partir d’avui queda obert el termini d’inscripció per la caminada urbana per
Cornellà de Llobregat – pl. Mari Sampere/Eroski, (metro L5 Cornellà Centre sortida pl. Estació)
A partir d’avui queda obert el termini d’inscripció per la caminada de senderisme
10-04-2018, dimarts
Aquest matí una enfarinada ha vestit de blanc la falda del Tibidado. També la neu ha estat present en d’altres indrets del nostre país. És com si el fenomen meteorològic volgués donar la benvinguda a la nova estació astronòmica que ara comença.
La benvinguda ens la dóna un drac gegant que és un tobogan, un gran estany custodiat per Neptú on s’emmiralla Venus i prats assolellats, això és el parc, amb el foc. l’aigua i la terra com a protagonistes.
S’estén una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els que hi ha al costat de la plaça dels Països Catalans van a morir a l’estany que voreja gairebé la meitat d’aquest espai verd. A sobre destaca la poderosa presència de nou torres-far.
Equipat amb tota mena de mitjans per a la pràctica de tots els esports que es poden practicar en un recinte tancat; disposa de varies piscines, sales de màquines, saunes (freda i calenta) pistes de pàdel, pista multiusos (bàsquet, futbol sala, handbol, etc. Fou la seu de l’halterofília en els Jocs Olímpics de Barcelona.
És un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona durant la dècada de 1980 (preparació dels Jocs) de terrenys ocupats per serveis i indústries desaparegudes i traslladades a altres indrets. La fàbrica es traslladà a Mollet del Vallès el 1972.
Font ornamental circular d’11 metres de diàmetre amb una quota d’aigua de 15 a 27 cc. Disposa de 82 polvoritzadors que fan un efecte de núvol en diferents densitats i a una alçada de 70/80 cm.
Església aixecada entre 1952 i 1955. Consta d’una nau coberta amb volta parabòlica sobre cinc arcs torals parabòlics i de dos passadissos laterals coberts per un sostre baix sobre bigues de formigó al damunt de les quals es situen tribunes. Al seu centre hi ha una gran rosassa vidriada també de perímetre parabòlic. El campanar és coetani del temple i semblant a una torre industrial.
Al bell mig del barri de Sants i enfront de l’església hi ha un jardí urbà amb una font ornamental nova, com la que solia distingir aquest espai. A l’estiu s’acostumen a fer alguns concerts.
L’any 1932 per iniciativa de la Asociación Galguera de Cataluña s’inaugurà un canòdrom, per a celebrar-hi curses de llebrers i es complementava amb altres dues per a curses de motos i trotons respectivament, mentre l’espai central era apte com a terreny de joc de futbol, rugbi o beisbol.
Els jardins constitueixen un espai on el visitant pot gaudir de l’ambient de tranquil·litat pel que van ser creats; fer més agradable un complex assistencial construït a finals del segle XIX. Les gran àrees de gespa uneixen harmònicament pavellons i accessos al recinte. Aquest va ser el motiu pel qual, entre 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.
L’antiga finca Güell va quedar tallada per la Diagonal.
El Palau té el seu origen a l’antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca va ser adquirida pel comte de Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la finca Güell de 30.000 m2.
Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Rubió Tudurí, a partir d’un projecte que integrava en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius.
Anomenada Font d’Hèrcules, composada per un banc corbat amb pedestal i un cap de drac de ferro que escup l’aigua sobre una pica, que du frontalment gravat l’escut de les quatre barres. El conjunt està coronat per un bust modern de l’heroi mitològic romà d’Hèrcules.
Eusebi Güell cedí la casa i part dels jardins a la Corona en agraïment pel seu nomenament nobiliari, el 1918. Llavors s’emprengué una nova remodelació per convertir-la en Palau Reial (1919-1924). El palau està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior i dues ales laterals de tres plantes, obertures d’arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció.
Ni hi havien tres més (una l’hem vist abans).
Era un espai d’esbarjo i de trobada de barcelonins que recollien aigua del doll que alimentava una antiga mina que es creu es trobava al carrer Marquès de Mulhacen (l’actual plaça Pius XII).
Àrea d’esbarjo veïnal.
Àrea d’esbarjo veïnal.
Els jardins ja gaudien d’una gran popularitat entre els barcelonins a principis del segle XX. El 1910 el Reial Club de Polo es va instal·lar als terrenys popularment coneguts com Can Ràbia, a tocar de la carretera de Sarrià. Un espai entre l’avinguda Diagonal i el solar on, posteriorment s’aixecaria l’estadi de Sarrià del RCD Espanyol.
L’any 1932 el Reial Club de Polo es va traslladar al seu emplaçament actual, a l’avinguda Diagonal. El parc esportiu de Can Ràbia va esdevenir el 1935 el complex esportiu de Piscines i Esports.
L’origen dels jardins dedicats al poeta Eduardo Marquina, és l’antic parc d’atraccions “TURÓ PARK” que va obrir les portes l’any 1912 i va funcionar fins el 1929.
Consisteix en un gran llenç de set metres d’alçada que suposa una al·legoria a la música, en forma de teula romana que finalitza en la part superior en unes flames. Una cara és còncava, dedicada a la música, simbolitzada per uns àngels que toquen trompetes i violins; l’altra és convexa i està dedicada a la glòria, transcrita en forma de versos amb un poema de Salvador Espriu dedicat al músic.
Pau Casals assajant amb el seu instrument. Obra feta d’un retrat que l’escultor Viladomat va fer a Prada de Conflent tot just després de l’exili del mestre. L’expressió de concentració tocant el violoncel amb els ulls clucs li dóna un gran realisme.
L’arquitecte i dissenyador de jardins Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va ser l’encarregat de donar forma a la plaça Francesc Macià. Li van encarregar amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. En aquell moment la plaça era una de les entrades a la ciutat i va voler plasmar tot un jardí en aquest espai reduït.
Lloc de sortida i d’arribada:
Hem gaudit d’una meteorologia agradable. A l’hora d’esmorzar uns núvols que quasi semblaven perillosos, però en poca estona s’ha aclarit el cel. Ha quedat blau i amb sol.