de Caldes de Montbui a la Torre Roja

Som ja a la darrera caminada de les de senderisme del districte de l’Eixample corresponent al darrer trimestre de l’any. L’han preparat i fan de guia del grup en Jordi Giménez i en Ramon Bertran, ambdós de l’espai Esquerra de l’Eixample.

Aquesta vegada la fita és el turó de la Torre Roja, que es troba just al límit de les demarcacions municipals de Sentmenat i Caldes, on hi ha una torre i les excavacions d’un antic poblament ibèric. En el recorregut trobem les restes de l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (o Arç) i el salt i gorg d’en Pèlags. Com al·licient afegit també aprofitem per fer una volta pel nucli urbà de Caldes de Montbui.

És una excursió de dificultat moderada, en la que passem de l’alçada de 200 m a l’inici per arribar als 378 m a la Torre Roja, si bé el punt més alt del turó està a 400 m. El recorregut té un total de 9 km, que fem en 3 hores efectives de caminar, en un circuit d’anada i tornada seguint el mateix trajecte.

Com és habitual la Mercè Peiró comparteix una selecció de les fotos que va fer i ens convida a veure-les obrint el següent enllaç de Google + on ha penjat l’àlbum.

Avui s’hi afegeix l’Antoni Garcia; el seu àlbum també es pot veure seguint aquest altre vincle de Google +.

Gràcies a tots dos!.

Viatge d’aproximació

A Barcelona hem agafat un bus de l’empresa Sagalès que ens porta fins al centre de la vila de Caldes de Montbui. Al final, per tornar, utilitzarem el mateix mitjà de transport. Cada cinc participants hem comprat i compartit una targeta de 10 viatges que ens ha permès fer el trajecte per poc més de la meitat del que ens hagués costat el preu del bitllet ordinari; vés per on ens ha sortit rodó.

El vehicle ens deixa a l’estació d’autobusos de Caldes en prop d’una hora, tot i anar per un tram d’autopista.

Caminada urbana

FontLleoEm sembla més interessant fer la descripció de forma seguida, si bé en realitat la visita va estar dividida en dues parts: una abans de començar pròpiament la ruta de senderisme i l’altre en acabar.

El poble és conegut pels balnearis que hi té aprofitant l’abundància d’aigua termal, que s’aprofitava ja des de l’època romana. No és gens estrany que la promoció turística hagi escollit aquesta característica per incorporar-la al ben trobat eslògan “el poble que bull”.

I la frase s’acompleix exactament doncs l’aigua que brolla per les seves fonts s’aprofita, no solament per usos terapèutics en els diversos establiments termals de la vila, sinó que la gent la continua anant a buscar a les fonts per fer coure els llegums i també per beure, encara que en aquest cas caldrà deixar-la refredar doncs surt de l’aixeta per sobre dels 70 ºC, segons hem pogut constatar.

Podeu consultar informació més detallada entrant a la pàgina de Thermalia, que gestiona l’oficina de turisme, situada a la plaça de la Font del Lleó, al bell mig del nucli antic i també baixar el fulletó Visiteu Caldes.

Des d’on ens deixa el bus ens dirigim cap el carrer Sant Pau, travessant la plaça de Catalunya. Aquí i en carrers transversals hem trobat les parades de l’important mercat setmanal dels dimarts al matí on, a més de fruita, verdura i productes d’alimentació, els compradors poden trobar roba, sabates, estris de ferreteria i altres manufacturats.

Sense aturar-nos encarem de dret el carrer Font i Boet que ve a ser la continuació del carrer per on veníem, fins al final. En els números 4, 8 i 10 d’aquest carrer veiem tres edificis modernistes, que són una mostra dels altres que hi ha en la població.

Just abans d’entrar a la plaça de l’Església tombem a ma esquerra pel darrera de l’edifici. D’aquesta forma accedirem fins al safareig de la Portalera. Es tracta d’una gran instal·lació del segle XIX que encara s’utilitza per rentar la roba aprofitant l’aigua termal provinent de la font del Lleó.

Sortint d’aquí passem just pel costat d’un llenç de la poderosa muralla medieval. Si continuem pel passeig de la Riera trobarem el safareig dels Calciners, un altre dels sis construïts al segle XIX; aquest deu el seu nom a la gent que hi anava a rentar la roba dels malalts utilitzant calç per desinfectar-la.

Anem ara a la plaça de Can Rius, que pren el nom de l’antic balneari noucentista ja inexistent. Aquest edifici està reformat conservant l’estil original, reconvertit i dedicat actualment a usos ciutadans.

Però tornem enrere i arribarem a la plaça de la Font del Lleó, que pren el nom de la coneguda i popular font construïda el segle XVI que raja aigua a 74 ºC com adverteix un rètol, procedent de la mateixa xarxa d’aigua termal que abasteix també als balnearis i les altres fonts.

A la mateixa plaça hi ha les termes romanes del segle II aC, un conjunt termal dels més bens conservats d’Europa i declarat bé cultural d’interès nacional. També l’edifici Thermalia que havia sigut un hospital i actualment acull el museu sobre la història, el patrimoni de la vila, així com l’obra de l’artista noucentista Manolo Hugué, amic de Picasso. I el Balneari Broquetas. A la plaça també veiem l’escultura de la deesa Ceres, obra de Manolo Hugué feta en bronze l’any 1931.

Ens dirigim cap al carrer de Barcelona passant per davant de la façana de les Termes Victòria. A la dreta trobarem els carrers Sinagoga, Lleonarda i Hostalric, que conformen el call jueu, ocupat durant els segles XIII al XV per una important colònia jueva.

Arribarem a la plaça de l’Església, amb l’edifici parroquial de Santa Maria, d’arquitectura gòtica amb portalada barroca; al seu interior s’hi conserva un Crist Majestat del segle XII.

A un costat de la plaça hi ha una original font d’aigua termal -com no podia ser d’altre manera- obra de l’any 2010 de l’escultora Mar Hernández.

En fi, hi ha moltes altres coses per veure. Si algú pel seu compte s’anima a fer una visita a Caldes pot adreçar-se a l’oficina de turisme, on li facilitaran un plànol amb indicació d’un complet itinerari amb els punts més importants que s’han de veure. Obrint el següent vincle podeu baixar la versió digital del plànol.

Caminada de senderisme

CanRiusTraspassem la riera de Caldes per sobre del pont que trobem passant per l’espai de Can Rius. Des d’aquest indret, en direcció nord, podem contemplar el pont romànic del 1226, que forma part del camí que unia Caldes amb Sentmenat.

Esmorzem en el parc que hi ha a continuació, en l’espai que havien ocupat els jardins de l’antic balneari de Can Rius i ara especialment condicionat per fer picnic, amb taules i barbacoes d’obra.

Després seguirem les marques blanques i grogues del sender PR-C 9 a partir de la sortida del parc de Can Rius, que hi ha a la plaça de Taunusstein, en direcció oest fins a l’ermita de Sant Miquel de l’Arn, deixant a l’esquerra un camí.

Pel recorregut veiem camps de conreu i d’oliveres algunes d’elles encara amb el fruit penjat i a punt de collir i d’altres ben madures que ja són a terra; probablement degut a les pluges dels darrers dies. A una mitja hora passem amb precaució i certa dificultat la riera de Codonys degut a l’aigua que baixa.

Més amunt, un quart d’hora més tard, trobem a mà esquerra les restes del que va ser l’ermita de Sant Miquel de l’Arn (o de l’Arç), de la que es té referència documental l’any 1027; ara només en resten els murs exteriors.

Continuem avançant fins que ens hem de desviar a la dreta per baixar per un corriol amb densa vegetació d’alzines i poder contemplar l’aigua com cau pel salt d’en Pèlags que vesa sobre el gorg del mateix nom.

Tornem al camí; la pujada es fa més pronunciada fins arribar, en una mitja hora més, al pla del turó on trobem les excavacions que conformen el jaciment que ocupa una bona extensió, denominat antigament com del puig Castellar. És un poblat ibèric habitat des del segle V aC fins a finals del segle I aC. Es té constància que va ser un dels assentaments ibèrics més importants del Vallès. Gràcies als treballs fets els experts observen dues fases: l’íbera i l’íbero-romana. Podeu llegir el documentat article d’Abel Fortó i altres, publicat al número 26-27 de la revista Lauro.

Més endavant, en el mateix turó, trobem les restes de la Torre Roja. És una torre medieval de forma circular que probablement va tenir la funció de guaita. El nom li podria venir donat pel tipus de pedra utilitzat en la construcció que presenta un color vermellós. Una curiositat és visible en un tros de la paret, fet amb la tècnica d’opus spicatum.

Valia la pena la pujada. Des d’aquesta talaia es tenen magnífiques vistes panoràmiques tenint una àmplia perspectiva des del Tibidabo fins al Montseny. I això és possible gràcies a que l’estat del cel ho permet afortunadament.

En aquest indret en Jordi ens explica una llegenda relacionada amb el lloc, que parla d’uns cavallers i unes donzelles, en l’època de Guifré el Pelós… però la cosa no va acabar gaire bé. Diuen que d’això li ve el nom a la torre.

Si a algú més li pica la curiositat –com m’ha passat a mi mateix– i vol saber tota la història, pot llegir el text sencer (són tres curtes pàgines) en l’article “La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles” publicat l’abril de 2012 en el fulletó «Llegendes de Caldes de Montbui» editat per la Comissió de Patrimoni del seu Ajuntament.

Després d’això toca tornar, pel mateix camí que hem seguit per la pujada, fins arribar a l’estació d’autobusos de Caldes.

En un camp d’oliveres del camí un pagès ha col·locat xarxes a terra i està recollint les olives que encara hi ha als arbres.

Podeu seguir el recorregut de l’excursió en el següent vincle de Google Maps.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a de Caldes de Montbui a la Torre Roja

  1. Milagros Peréz Pastor ha dit:

    para mi fue una buena salida . Tu muy bien explicada , agradecida por las fotos de los dos fotógrafos .

    • JORDI GIMENEZ I VICENT ha dit:

      Una narració excelent. És tot un plaer poder oferir activitats amb tant bona acollida.
      Jordi

  2. Maite/Àngel ha dit:

    Moltes gràcies. No l’haviem obert fins avui… Perdó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.