equinocci de primavera 2020

L’esdeveniment s’ha produït ara mateix, 20 de març de 2020, a les 03:50 h UTC (04:50 h a Catalunya perquè encara som en horari oficial d’hivern, malgrat serà per pocs dies, fins que canvïi l’hora).

Canvi de la capçalera

Aprofito aquest esdeveniment per canviar l’aspecte de la imatge que encapçala el blog, com tinc per costum cada canvi d’estació meteorològica.

Haureu notat aquesta diferència només obrir la pàgina que esteu llegint. Aquí sota deixo com a record la foto que ens ha acompanyat durant l’hivern.

Acaba l’hivern… Comença la primavera?

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l’hivern 2019/2020 que deixem enrere -de desembre de 2019 a febrer de 2020- ha sigut un dels més càlids i plujosos de les darreres dècades a Catalunya.

Veieu informació més detallada al butlletí estacional.

Les pàgines del web meteo.cat contenen molta informació. En particular resulta molt pràctic i fiable consultar la predicció del temps que fan els experts; personalment ho faig i en recomano la consulta sobretot davant la previsió d’alguna activitat a l’aire lliure.

Publicat dins de miscel·lània | Etiquetat com a | 1 comentari

caminades de l’Eixample: programa 2n. trimestre 2020

El programa imprès del trimestre vinent és disponible als espais de gent gran del districte de l’Eixample.
Per si no us és possible obtenir-lo, a continuació hi ha les dades de les activitats previstes.

Caminades de senderisme

Data
21-04-2020, dimarts
Parc Agrari del Baix Llobregat
Hora de trobada
07:30 h
Punt de trobada
Taquilles dels FGC, pl. Espanya
Durada del recorregut
3:30 h
Tornada a Barcelona
14:00 h
Grau de dificultat
baix

Data
05-05-2020, dimarts
Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès
Hora de trobada
07:30 h
Punt de trobada
c. Rosselló – Comte Borrell
Durada del recorregut
4:30 h
Tornada a Barcelona
14:30 h
Grau de dificultat
mig / alt
Transport en autocar a càrrec de cada participant. Preu aproximat: 10€

Caminades urbanes

Data
02-04-2020, dijous
Vistes panoràmiques des del Putxet
Sortida
10 h
Punt de trobada
Plaça Kennedy
Durada de la caminada
2 h

Data
21-05-2020, dijous
Passat rural del Camp de l’Arpa
Sortida
10 h
Punt de trobada
c. Sant Antoni M. Claret – Conca
Durada de la caminada
2 h

Caminada conjunta

Data: 11-06-2020, dijous

Igualada – Tossa de Montbui

Modalitat senderisme

Hora de trobada
07:15 h
Punt de trobada
c. Rosselló – Comte Borrell
Durada del recorregut
4 h
Grau de dificultat
mig
Preu de la visita a l’església romànica de la Tossa de Montbui: 1€

Modalitat urbana

Hora de trobada
07:30 h
Punt de trobada
c. Rosselló – Comte Borrell
Durada de la caminada
2:30 h

Per ambdues modalitats

Preu aproximat del dinar: 17 €
Tornada a Barcelona: 18:30 h

Sistema d’inscripció

Publicat dins de programes | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

front a la Covid-19 (coronavirus)

pla municipal per al risc sanitari

Segons la informació del seu web Info Barcelona, l’Ajuntament ha establert una sèrie de mesures durant els propers quinze dies per contenir l’expansió del coronavirus i protegir els col·lectius vulnerables.

Des de demà dia 12 fins el 27 de març quedaran tancats els 58 espais i casals de Gent Gran de la ciutat.

També qualsevol activitat programada des dels Espais de Gent Gran queda anul·lada preventivament.

Una de les immediates conseqüències és la suspensió de l’activitat -i per tant la inscripció corresponent que s’iniciava demà- de la caminada programada pel proper dia 19 de març amb el títol:

Per Fort Pienc cercant noms de dona

Aquest blog no tanca. Des d’aquí aniré donant compte de noves informacions relacionades.

Publicat dins de agenda, notícies | Deixa un comentari

Sant Martí de Centelles – Can Serra de l’Arca

Itinerari de la ruta circular de senderisme realitzada el dimarts dia 3: Sant Martí de Centelles, Sant Salvador de l’Avencó, Can Serra de l’Arca, Sant Martí de Centelles.

Hi participa un grup de persones inscrites en els diversos espais de Gent Gran, que és acompanyat per tres guies voluntaris, tots del districte de l’Eixample.


Text: Felip Carcolé i Elies Morales

Convocats a les 7:25 h, a l’estació de Renfe de Sants, es presenten 34 dels 45 senderistes inscrits. Dels que resten, 9 pujaran a l’estació d’Arc de Triomf i 2 no es presenten.

Una incidència a l’andana de Sants, degut a diferències d’informació entre les pantalles de terra i les del tren provoca haver d’entrar, sortir i tornar a pujar al tren en qüestió de segons. La maquinista, amb amabilitat, ens assegura que aquell tren “és el nostre”.

Sortim 15 minuts més tard de l’hora prevista i el tren no recupera el temps perdut, com a conseqüència arribem a Sant Martí de Centelles 30 minuts més tard.

En baixar, la temperatura és de 5ºC i al cel hi ha núvols i clars; més tard la sensació de fresqueta inicial evolucionarà gràcies a la presència del sol.

En pocs minuts caminem pel veïnat l’Avencó, situat a l’esquerra de la riera del mateix nom, afluent per l’esquerra del congost, prop del nucli urbà d’Aiguafreda.

Per una zona humida arribem a la capella de Sant Salvador de l’Avencó.

Aprofitem per esmorzar i admirar la capella que data, segons el primer document conegut, del setembre de 1309.

Aquí els guies reparteixen uns fulls informatius de la ruta i de les edificacions properes.

Retornem al camí, sempre per pistes, i pel fons de la vall, fins arribar a la Casa Nova de Sant Miquel. A partir d’aquí iniciem l’ascens per un fort desnivell d’uns 250 m. Veiem roures, alzines, boix, pins… pel coster que mira al sud de la Serra de l’Arca amb nombroses plantes en flor. Som al vessant assolellat i resguardat del vent. Ens envolta la primavera avançada.

Amb interès i esforç ens apropem al camí d’El Brull a Aiguafreda (GR 2) i poc abans trobem Can Serra de l’Arca, (a una alçada de 716 m) masia abandonada, en procés de restauració, ja esmentada el segle XIII.

Iniciem el descens per corriols i boscos parant una estona per recuperar forces, per arribar a l’estació de Sant Martí de Centelles on agafem el tren de tornada a casa, també amb retard com ens té acostumats Renfe.

Malgrat tot podem complir amb l’horari i la satisfacció general de tothom per les vistes, la companyia i el camí recorregut per aquelles contrades.

Fins la propera.

Fotografies

Les imatges que conformen el reportatge gràfic, com en ocasions anteriors, són d’en Felip Carcolé.

Amb les fotos ha confeccionat un àlbum, que està penjat a Google Fotos on el podeu veure.

Informació complementària

Fent clic sobre el vincle que indica documentació en format pdf, podreu veure i baixar uns fulls complementaris als que es varen repartir durant la caminada.

Publicat dins de cròniques | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Barnatresc: caminada a Sant Andreu de Palomar

8 de març, diumenge

Fitxa tècnica

Lloc de sortida i d’arribada:

Plaça de Can Fabra (metro Sant Andreu, L 1)

Hora de sortida:

de 09:00 a 09:30 h

Hora límit d’arribada:

13:00 h

Distància aproximada:

11,5 km

Durada aproximada:

3h30m

Avituallament i control de pas:

Paratge de la Mina [Montcada i Reixac] (10:00 – 11:30 h)

Itinerari

Pl. Can Fabra, c. Sant Adrià, parc de la Maquinista, ptg. Posoltega, c. República Dominicana, c. Ferran Junoy, c. Ciutat d’Asunción, pg. Santa Coloma, riu Besos, pista a Miquel Costa i Miquel, Pont a La Ponderosa, pista a Pont de Vallbona, camí darrere Camp de Futbol Vallbona, Rec Comtal, carrer Carril, Tunel final carrer Carril, parc de les Aigües, c. Intorsa, Paratge de la Mina Casa de les Aigües (control avituallament), av. de la Unitat, c. de la Font, pl. Nicaragua, c. Reixagó, Rec Comtal, pl. Primer de Maig, c. Castelladrall, c. Torre Vella, pg. Mirador, Rec Comtal, av. Meridiana – Benzinera, Casa de l’Aigua, c. Torrent de la Perera, Via Bàrcino, Parc de la Trinitat, Sortida Parc de la Trinitat (pg. Santa Coloma), pg. Santa Coloma, c. Fernando Pessoa, carrer Palomar, ptg. d’Isabel, c. Cinca, c. del Pont, pl. Orfila, pg. Torras i Bages, pl. Can Fabra.

Informació més actualitzada

Sempre la trobareu a Barnatresc

Publicat dins de agenda | Etiquetat com a | Deixa un comentari

barris de Sant Just i de la Mercè

El passat dijous dia 20 de febrer es feia la caminada per Ciutat Vella, i concretament pels voltants de dues esglésies, les de Sant Just i de la Mercè. El matí es presenta magnífic i la climatologia primaveral, poc adequada per les habituals temperatures més baixes dels mesos de febrer.

Participa un grup de 38 persones que procedeixen dels diversos espais de gent gran del districte de l’Eixample.

Acompanyen com a guies voluntaris en Joan Rodrigo i la Milagros Pérez.

Mapa

L’itinerari previst té una distància aproximada de 2,5 km. L’esquema es pot veure i seguir a la següent pàgina de My Maps.

Recorregut

1 – La Reforma

Via Laietana – pl. d’Urquinaona

En el punt de trobada, al mig de la plaça d’Urquinaona al costat de la Via Laietana, en Joan Rodrigo inicia la caminada amb un comentari previ.

El Pla de Reforma Interior de Barcelona fet l’any 1879 per Àngel J. Baixeras va ser aprovat el 1889 per l’Ajuntament. En aquest pla s’hi preveia l’obertura de tres grans vies que travessaven el nucli antic de la ciutat seguint amb algunes modificacions el projecte de Cerdà. La via Laietana correspon a la Gran Via A del projecte de Baixeras i el seu era comunicar les zones central i marítima de la ciutat mitjançant una via ràpida per promoure i facilitar l’activitat de serveis.

Viquipèdia

2 – Antiga oficina central CPVA

Via Laietana 56

Ens aturem a la voravia eixamplada que forma la confluència amb el carrer de Jonqueres, on està situat un monument a Francesc Cambó.

A l’esquena del monument hi ha l’edifici d’estil neogòtic on va tenir la seva primera central la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (actualment CaixaBank).

És una obra de l’any 1917, de l’arquitecte Enric Sagnier Villavecchia.

3 – Palacio del Cinema – Pathé

Via Laietana 53

Aquest edifici va ser una sala de cinema del Grup Balañà, tancada des de 2001. Són característiques les plantes primera i segona que apareixen remarcades mitjançant un cos sortint, coronat per quatre grans gerros, on s’agrupen les obertures de les dues plantes amb tres grans finestrals d’arcs de mig punt separats per pilastres. L’edifici es corona amb una barana calada que situa gerros a tall de piràmides truncades.

Viquipèdia

4 – Palau de la Música

c. del Palau de la Música

Pel carrer Ramon Mas accedim a la façana principal del Palau de la Música, on abans de 1989 havia hagut l’església de Sant Francesc de Paula.

Característica d’aquesta façana és la seva coberta amb la pantalla de vidre dissenyada per Oscar Tusquets.

A continuació anem a la plaça Lluís Millet per veure el conjunt de l’edifici i l’escultura Carmela de Jaume Plensa.

Viquipèdia

5 – Gremi dels Velers

c. de Sant Pere Més Alt 1

Col·legi de l’Art Major de la Seda, constituït el 1553 i conegut correntment com a Gremi de Velers (teixidors de vels de seda), la casa va ser construïda entre 1758 i 1763.

Són característics els esgrafiats de les façanes: figures de cariàtides i columnes que sostenen entaulaments figurats a la planta noble i a la segona, i figures de nens a la planta alta.

Patrimoni Arquitectònic Català

6 – Can Vilardell

Via Laietana, 49-51

Al número 49, fent xamfrà al Carrer Comtal hi havia Can Vilardell, uns grans magatzems. En l’edifici conegut com a Casa Bulbena-Salas, projectat per l’arquitecte Joan Roig i construit entre 1924 i 1926.

Barcelofilia

7 – Casa Guarro

Via Laietana 37

Edifici d’estil noucentista obra de Josep Puig i Cadafalch, construït entre 1921 i 1930, per encàrrec de l’industrial paperer que li dóna nom.

Té una façana posterior pel carrer Joaquim Pou 3.

Pobles de Catalunya

8 – Casa dels Entremesos

pl. de les Beates 2

És un casalot del segle XVIII. Té una alçada de planta baixa i tres pisos i ocupa una parcel·la molt ampla. La façana corresponent mostra tres eixos de composició segons els quals es col·loquen les obertures dels baixos i els balcons dels diferents pisos, que van disminuint de grandària amb l’alçada.

Barcelona Cultura

9 – Palau Mercaders

c. dels Mercaders 42

Palau de grans proporcions, amb planta baixa, planta noble i dos pisos. Als baixos s’obre una amplíssima porta per a carrosses, que dóna accés a un pati amb escala al voltant, coberta amb un pòrtic d’arcs rampants sobre columnes toscanes.

Actualment l’edifici és ocupat pel Cercle Artístic de Sant Lluc.

Aquest i el vist a la plaça de les Beates formen una mateixa finca.

Patrimoni Arquitectònic Català

10 – Mercat de Santa Caterina

av. de Francesc Cambó 16

Mercat construït en els terrenys que fins el 1837 havia ocupat el convent dominic de Santa Caterina. El solar va ser concedit a l’Ajuntament per construir-hi un mercat per tal de facilitar el subministrament d’aliments als barris populars. És va inaugurar al 1848 éssent el primer mercat cobert de Barcelona.

A finals del segle XX es va remodelar el mercat, llavors es va dur a terme una excavació arqueològica que va descobrir les restes de l’antic convent, entre d’altres coses. La reforma feta a finals del segle XX es va inaugurar el 10 de maig del 2005 i va ser feta per l’equip d’arquitectes EMBT (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue).

Patrimoni Arquitectònic Català

11 – Antic Banc d’Espanya

pl. d’Antoni Maura 6

L’edifici es va construir en origen per allotjar la seu del Banc d’Espanya a Catalunya; l’any 1955 va passar a mans de Caixa Catalunya, posteriorment CatalunyaCaixa, que finalment va ser absorbida pel BBVA.

Patrimoni Arquitectònic Català

12 – Estació de metro amb misteri

pl. d’Antoni Maura

Es parla d’una parada de la línia de metro que transcorre soterrada per la via Laietana que no ha tingut mai servei de passatgers ja que únicament va servir pel transport de fons monetaris fins el soterrani de l’edifici de l’aleshores Banc d’Espanya.

Viquipèdia

13 – La pedra del feix

Pla de la Seu

A una façana posterior de la Casa de l’Ardiaca, que fa front al Pla de la Seu un dels blocs de pedra mostra la figura d’un feix.

14 – Muralla romana. Capella de Santa Àgata

pl. Berenguer el Gran

Just quan arribem ens creuem amb Benedetta Tagliabue, l’arquitecta resident a Ciutat Vella que va participar en el projecte de reforma del Mercat de Santa Caterina.

La muralla romana tenia un perímetre de 1.270 m, seguint un traçat rectangular. A la banda de mar disposava d’una ciutadella. La muralla era protegida per torres de forma quadrada, situades a intervals; algunes però eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes (com les de l’actual plaça Nova).

Va ser enderrocada, en part, el segle XIX, però es conserven en força bon estat els sectors nord i est, com el que veiem.

Patrimoni Arquitectònic Català

15 – Casa Cambó

Via Laietana 30

El polític Francesc Cambó, fundador de la Lliga Regionalista, va ser el propietari del bloc, amb accés principal per la façana que veiem.

L’edifici té tres façanes que fan front a la Via Laietana i els carrers del Pare Gallifa i dels Mercaders.

L’última planta de l’edifici està habitada actualment per un familiar del propietari inicial.

Patrimoni Arquitectònic Català

16 – Font de Sant Just

pl. de Sant Just

Fa front a l’illa d’edificis dels carrers Lledó i Palma de Sant Just, al mig de la plaça. És una construcció annexa de planta baixa sense cap accés, doncs només es pot fer per l’edifici veí.

Els brolladors presenten formes de tres caps humans, en baix relleu. Per la semblança dels rostres dona la sensació que podrien ser els brolladors originals. Tot el volum està coronat per una balustrada d’estil molt senzill i d’època més recent. Com a decoracions tenim en aquesta façana tres elements esculpits en pedra; al centre una escultura de Sant Just i als extrems uns escuts amb referències a la ciutat i a la nació. Totes les façanes disposen dels elements esculpits en pedra però substitueixen la figura del sant per un falcó heràldic de perfil.

Patrimoni Arquitectònic Català

17 – Església dels Sants Just i Pastor

pl. de Sant Just

És la darrera de les grans esglésies gòtiques de Barcelona. Bastida sobre els fonaments de l’anterior temple romànic i del solar de l’antiga capella del cementiri de Sant Celoni.

La majoria d’assistents volen veure l’interior de l’església i la curiositat externa del sepulcre d’un comerciant.

Patrimoni Arquitectònic Català

18 – Palau Mercader

c. dels Lledó 11

En origen una casa benestant d’origen anterior al segle XVIII.

Des del pati veiem l’accés a la planta principal i se’ns presenta una pregunta no resolta. Per què estan truncades les columnes que van del passamans de l’escalinata fins al sostre?.

Actualment la finca és propietat de les Carmelites de la Caritat (Vedrunes). Una part està habilitada com Escola Superior de Turisme; una altre petita part és utilitzada com seu dels Pessebristes de Barcelona.

Patrimoni Arquitectònic Català

19 – Porta Decumana

c. Regomir

Una de les quatre portes que tenia la muralla romana, la que duia al mar, molt a prop d’aquí en aquella època.

Viquipèdia

20 – Palau reial Menor de la reina Elionor

carrers d’Ataülf, Timó-Milans, Avinyó i Templers-Cervantes

En aquesta zona estava ubicat aquest palau que ocupava una gran extensió. Originàriament era el convent de l’orde del Temple.

Va ser enderrocat l’any 1866 per l’aleshores propietària del Palau, comtessa de Sobradiel, per construir-hi pisos de lloguer.

Sembla evident que l’especulació immobiliària ve de lluny.

Viquipèdia

21 – capella de la Mare de Déu de la Victòria

c. d’Ataülf, 4 – c. del Palau 3

Edifici conegut com antiga capella del Palau té els seus orígens al segle XIII, reformada entre 1542 i 1547 i restaurada per Elies Rogent el 1868, avui dia es coneix com a Mare de Déu de la Victòria.

Viquipèdia

22 – plaça Octogonal

c. Milans

Singular forma que presenta la visió en altura dels edificis que conformen aquesta petita plaça.

23 – rebotiga on escrivia Pitarra

c. d’Avinyó, 56

Una placa a la façana deixa constància de l’establiment que tenia la família de Frederic Soler.

24 – origen del metro

c. d’Avinyó, 39

Segons sembla, en aquesta casa es va hostatjar el científic francès Pierre François André Méchain que va estar a Barcelona a l’objecte de prendre mesures geodèsiques per establir finalment la mesura del metre.

25 – Palau Mornau

c. Ample, 35

Finca pertanyent d’antic a la família Santcliment, que ostentava el marquesat de Rubí i tradicionalment vinculada al Consell de Cent. Havia estat habitada per diversos llogaters fins que, l’any 1771, va ser venuda al comerciant Antoni Rodoreda.

Entre 1796 i 1797, Josep Francesc Morneau, comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits, adquirí la finca i contractà el constructor Tomàs Soler i Ferrer perquè realitzés una remodelació integral de l’edifici. La casa es convertí en un referent de la vida social del barri el s. XIX i fou l’escenari, l’11 de maig de 1809, d’una reunió d’insurrectes que intentaren alliberar Barcelona de l’ocupació napoleònica.

Joia poc coneguda del Modernisme, segons es pot llegir en l’article de Barcelona Ecologia Urbana.

Hi te la seu el Museu de Hash Marihuana i Cànem

26 – les senyoretes d’Avinyó

c. de la Plata, 3

A la paret d’aquesta finca es pot veure un graffiti que reprodueix el famós quadre de Picasso.

Viquipèdia

27 – Basílica de la Mercè, convent, porta de S. Miquel

pl. de la Mercè

L’actual església s’aixeca sobre una anterior d’època medieval enderrocada, construïda entre 1249-1267, i que va ser la primera església de l’Orde Mercedari. L’església està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona. L’edifici que veiem actualment és fruit d’un projecte barroc que es caracteritza per la planta de creu llatina amb una gran cúpula al creuer i quatre capelles a cada costat.

Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

L’actual edifici de Capitania General va ser l’antic Convent de la Mare de Déu de la Mercè. Ocupa tota l’illa de cases delimitada pels passeig de Colom i els carrers d’en Boltres, de la Mercè i de Simó Oller. L’accés principal es des del Passeig de Colom.

Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
La portalada d’estil Renaixentista, situada al lateral del carrer Ample havia sigut de l’església de Sant Miquel, ubicada a la plaça del mateix nom, i enderrocada l’any 1868 per fer l’ampliació de l’edifici de l’Ajuntament.

Viquipèdia

28 – La Lionesa.

c. Ample 21

Aquest establiment forma part del catàleg d’establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

La Lionesa era una botiga d’alimentació en general i de vins en particular. Va baixar definitivament les seves portes a mitjans de 2019, segons sembla com a conseqüència de l’especulació immobiliària.

Ruta Establiments Emblemàtics

Fotos

Al vincle que porta a Google Fotos hi ha l’àlbum preparat per en Felip Carcolé, de l’espai Fort Pienc, que ens va acompanyar durant la caminada i comparteix.

Comentaris

Per arrodonir l’explicació del recorregut, i com si fos un joc d’endevinalles, proposo la col·laboració dels lectors afegint detalls coneguts durant la caminada, i explicats abastament pel guia, que no han estat transcrits en aquest article. Per exemple: quin detall té a la façana la Casa Guarro, què pot significar la figura del feix esculpit en un carreu del pla de la Seu, on es pot anar a prendre un cafè per veure des de dalt la teulada del Mercat de Santa Caterina, tenir bones vistes de la façana marítima dalt de l’edifici on va estar vivint Picasso durant la seva estada a Barcelona, què hi fa una escultura de Neptú a la plaça de la Mercè… i tants d’altres que no figuren en el relat.

Ho podeu fer al peu on diu [Deixa un comentari]. Gràcies per endavant.

Publicat dins de cròniques | Etiquetat com a | Deixa un comentari

inscripció a la caminada de senderisme del 3 Mar.

Avui queda obert el termini d’inscripció per la caminada de senderisme a

Sant Martí de Centelles – Can Serra de l’Arca

Les dades d’horaris i punt de trobada són al programa del 1r. trimestre.

Convé tenir present el procediment per les inscripcions.

Publicat dins de agenda | Etiquetat com a | Deixa un comentari

inscripció a la caminada urbana del 20 Feb.

Avui queda obert el termini d’inscripció per la caminada urbana

Barris de Sant Just i la Mercè

Les dades d’horaris i punt de trobada són al programa del 1r. trimestre.

Convé tenir present el procediment per les inscripcions.

Publicat dins de agenda | Etiquetat com a | 1 comentari

petjades d’esclavitud

Aquesta caminada havia estat programada pel dia 23 del passat mes de gener. Durant les jornades prèvies la tempesta «Gloria» havia provocat greus inundacions.

Érem a les portes del dia assenyalat. Les prediccions meteorològiques de la vigília varen aconsellar finalment a l’organització posposar l’activitat degut encara a la previsió de pluges que podien dificultar-ne el desenvolupament durant el matí.

La decisió final va ser deixar-ho pel dia 6 de febrer. Llàstima perquè la previsió de pluja del 23 de gener no es va arribar a fer realitat.

En canvi, arribat el 6 de febrer el dia es presenta magnífic, amb un cel sense núvols i un ambient molt adequat per caminar.

Participa una trentena de persones inscrites en els diversos espais de gent gran del districte de l’Eixample. Acompanyen al grup com a guies voluntaris en Jordi Jiménez i en Ramon Bertran.

Recorregut

Abans d’iniciar-se l’activitat els guies havien distribuït als participants el document que serveix de guia de l’itinerari previst durant la preparació.

Aquest fulletó es pot baixar des del vincle següent que indica la reproducció del fitxer en format pdf.

Val a dir que una part del recorregut es va haver de modificar durant la realització degut a les limitacions de pas pels voltants de la plaça de Sant Jaume d’aquell dia.

Mapa

L’esquema dels llocs vistos durant el recorregut es pot consultar a Google My Maps.

Fotos

Les imatges que complementen el reportatge d’aquesta caminada varen ser captades per Manel Vidal Salazar, qui les comparteix com ho ha fet en anteriors ocasions.

Són penjades a l’àlbum de Google Fotos, on es poden veure.

Publicat dins de cròniques | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sant Benet de Bages – Les Tines

L’article a continuació descriu la caminada de senderisme feta el dimarts dia 4 de la passada setmana a partir de la localitat de Sant Benet de Bages.

És una ruta de prop de 12 km aproximadament, amb un desnivell de 332 m de pujada i 198 m de baixada.

El relat és a càrrec de: Felip Carcolé

Són les 7:30 h a la cruïlla dels carrers Comte Borrell i Rosselló on ens trobem els 44 inscrits, procedents dels diferents espais de Gent Gran del districte de l’Eixample. Els guies/voluntaris són: Felip Carcolé, Jordi Gimenez i Joan Guinó.

Avui fem la sortida amb autocar. Cal fer constar el nostre agraïment a l’Ajuntament de Barcelona que ens proporciona el mitjà de transport sense cap cost pels participants.

Arribem a Sant Benet de Bages a tres quarts de nou, amb un cel tapat i una temperatura de 7 ºC. Ens abriguem només baixar de l’autocar i comencem a caminar.

Farem una agradable ruta circular des de Sant Benet del Bages que ens porta a fer un tomb per la confluència del Llobregat amb la riera de Mura, veient dues o tres construccions característiques: Les Tines.

Recorregut per una zona tranquil·la i solitària però molt agradable. Sortint del monestir ho fem en sentit paral·lel al Llobregat. Passarem per la caseta de la Mina i la canal del mateix nom. Deixem a l’esquerra el pont de les Generes, tot i que acabarem creuant el Llobregat més tard, arribem al Mirador de la Resclosa on esmorzem.

Reprenem la marxa per l’aiguabarreig de la riera de Mura, la qual seguirem uns metres paral·lels a ella. Creuem el Llobregat i una mica més endavant, trobem la casa de les Set Tines, a la que ens hi atansem. Es la més gran de la zona.

Tornem a la pista principal per seguir el camí fins les Tines de les Solanes. No podem apropar-nos per la quantitat d’aigua que porta la riera de Mura.

A partir d’aquí començarem a pujar per la pista de les Generes, on trobem l’última tina amb el nom de Tines del Camí de les Generes que ens portarà al pont de les Generes. A partir d’aquí desfem el camí fet a l’anada per tornar al punt de sortida.

En arribar dediquem 30 minuts a fer un tomb pel voltants de Sant Benet de Bages i a les 13 h pugem a l’autocar que ens torna a Barcelona.

Gràcies a totes les persones que ens han acompanyat.

Fulletó

Durant l’activitat no es va poder repartir als participants el document que habitualment serveix de guia, del qual no es disposava en aquell moment.

Ara però, qui vulgui, podrà baixar a partir del vincle següent el fitxer amb els fulls preparats en format pdf.

Fotografies

El reportatge gràfic és també d’en Felip Carcolé. A l’àlbum s’hi han inclòs algunes imatges captades per en Xavier Hernandez Capalleja, aportades en senyal de col·laboració.

Són a Google Fotos.

Publicat dins de cròniques | Etiquetat com a | Deixa un comentari