front marítim, fins el trencaones

Presentació

Aquesta activitat es realitzava el passat dijous dia 21 a partir del punt de trobada a la sortida de l’estació Barceloneta de la línia L4 del metro.

L’aire matinal és fred però el dia es presenta assolellat amb alguns núvols alts i prims que deixen passar els raigs del sol i faciliten el desenvolupament de la ruta durant tot el matí.

Participen trenta-vuit persones provinents dels diversos espais de gent gran del districte de l’Eixample, de les quals tres (Milagros, Felip i Julià) som voluntaris de l’espai Fort Pienc i assumim el paper de guies acompanyant el grup.

Fem una crida als assistents insistint en la necessitat d’incorporar nous voluntaris que facilitin donar continuïtat a aquestes activitats que són apreciades positivament per tothom. Proposar noves rutes i documentar els comentaris és laboriós i necessitem la implicació de nous voluntaris. Qualsevol nova col·laboració serà benvinguda; per respondre a aquesta crida podeu enviar un missatge a través de la finestra de contacte.

Objectiu

Com en totes aquestes activitats els motius personals de participació són molts i diversos; cadascú tria el seu. Però el nexe comú és el de sortir a caminar en grup una estona a l’aire lliure i de passada descobrir llocs interessants, alguns poc o gens coneguts.

Avui la proposta és fer un tomb pel costat marítim del barri de la Barceloneta i el Port vell, per arribar fins al darrerament obert passeig del Trencaones.

La remodelació d’infraestructures, com el de la façana marítima i alguns equipaments, té l’origen en els Jocs del 92. Però anteriorment, a mitjans del segle XIX, ja va haver una altre important remodelació al pla de Palau, i va significar l’enderrocament de l’últim pany de muralla.

Amb les premisses indicades engeguem la caminada.

Mapa

Està penjat a Google My Maps on el podreu consultar i seguir virtualment. El mapa té dues senyalitzacions: la primera, amb el títol «Itinerari», amb l’ordre a seguir segons s’hi indica en l’explicació del recorregut; la segona, sota el títol «Escultures i altres edificis», indica la ubicació dels punts específics vistos durant l’activitat.

L’itinerari proposat en tota la totalitat té una distància de prop de 7 km, però si algú vol fer-lo pel seu compte el pot adaptar al seu gust si li convé més curt o més llarg. La zona disposa de parades diverses de bus i metro, que faciliten els viatges d’anada a l’inici i de tornada al final.

Recorregut

1 – Muralla de Mar i Baluard de Migdia

Veiem les restes arqueològiques descobertes l’any 2006 i finalment visitables des del 2016. Es tracta d’un fragment del que es pot considerar el monument més gran que ha tingut la ciutat i ha perdurat durant més temps, des de la que correspon a la ciutat romana fins les darreres del segle XIX. Entesa com a obra defensiva de protecció i també com a emblema de poder, ha configurat  durant més de 18 segles la imatge de la ciutat i s’ha anat adaptant a les circumstàncies de cada moment.

El tram que veiem correspon a edificacions i modificacions del terreny de diferents períodes: l’estructura del Baluard i tram de muralla, feta a partir de 1527; el fossat del segle XVII; la contraescarpa i una sèquia canalitzada associada a la contraescarpa del segle XVIII; un tram de canalització d’una derivació del Rec Comtal, posteriors a 1735 i les restes de la muralla del segle XIX per a permetre la nova urbanització del Pla de Palau.

+ informació (diverses pestanyes) Carta arqueològica

2 – Llotja de Mar

L’edifici actual té el precedent en la Llotja gòtica edificada a finals del segle XIV per l’arquitecte Pere Arvei. Aquest edifici -englobat al segle XVIII per la construcció neoclàssica de Joan Soler i Faneca- era format bàsicament pel gran saló gòtic (actual sala de contractacions), de planta rectangular, dividit en tres naus per pilars que sostenen dues fileres de tres grans arcs de mig punt, i cobert amb un sostre embigat pla.

L’edifici neoclàssic va respectar el saló gòtic i la ubicació del pati. El nou edifici és un gran bloc dividit horitzontalment en dos sectors: la planta baixa, amb obertures de mig punt, i les dues plantes superiors, que formen una unitat connectada per pilastres amb capitells jònics.

La façana principal, coronada per un frontó triangular sostingut per columnes toscanes, té un cos avançat d’una sola planta, amb un pòrtic de columnes. A l’interior, passat el pati, una doble escala d’accés a la planta noble és presidida per les figures al·legòriques del comerç i la indústria, obra de Salvador Gurri (1802). Al pati, a més de la font de Neptú (obra del segle XVIII), hi ha escultures amb al·legories d’Àsia, Europa, Amèrica i Àfrica, de diversos autors. És molt recomanable aprofitar un dia de portes obertes per poder contemplar l’interior.

L’edifici ha sigut seu del Consolat del Mar i de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, entre altres institucions com la Borsa que hi va tenir la seu entre 1915 i 1994. Actualment és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Allotja la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb un important museu d’obres d’art, especialment dels segles XVIII i XIX.

Una curiositat. Durant la Guerra de Successió el Saló de Contractació de la Llotja va ser l’escenari de la primera representació a tot Espanya d’una òpera italiana, el juliol de 1708. Aquesta activitat es va interrompre el 1714, quan va ser presa Barcelona.

+ informació (pestanya descripció) Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

3 – Pla de Palau

Situada a la façana marítima de Barcelona pren el nom pel palau reial que hi va haver antigament i està envoltada actualment per l’edifici de l’Escola de Nàutica (on es trobava l’antic portal de Mar de la muralla), la Llotja, la Delegació del Govern (antiga Duana) i edificis d’habitatges, els més antics dels quals es troben situats a la banda de l’església de Santa Maria.

És una de les places històriques i principals de Barcelona que actuà ja des de l’edat mitjana com a eix de comunicacions comercials i econòmiques. El 1820 Josep Massanés ideà un projecte de construcció d’una plaça-saló d’orientació neoclàssica i de caràcter monumental que es modificà el 1833 per l’enderroc de la muralla i el portal de Mar, que va permetre eixamplar la plaça, construir nous habitatges i obrir carrers, motiu que va fer perdre cert caràcter monumental.

+ Informació (pestanya descripció) Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

  • Fanals de Gaudí al Pla de Palau

El 1878, recent acabada la carrera de Gaudí, i treballant per Josep Fontseré, li van fer el seu primer encàrrec oficial: l’enllumenat públic de Barcelona. Probablement amb l’ajut del mateix Fontseré, projectà dos tipus de fanals, un de sis braços i l’altre de tres, amb les seves llums de gas. Ambdós models tenen la mateixa base de pedra que sosté una columna de forja i bronze i ambdós amb un original coronament.

A la plaça Reial n’hi ha dos de sis braços. Els dos que es troben al Pla del Palau, davant l’anterior Govern Civil i abans antiga Duana, son de tres braços amb coronament, que sobresurt considerablement per sobre dels fanals, en forma de corona invertida. La columna de suport igual que els de la plaça Reial, presenta un escut de la ciutat de Barcelona amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi i un petit motiu floral just a sota dels braços que sostenen els fanals. Van ser inaugurats l’any 1890. Posteriorment la llum de gas va ser canviada per elèctrica.

+ informació (pestanya descripció) Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

  • Font del Geni Català

Francesc Daniel Molina projectà el 1825 la font per al Pla de Palau, però no es va inaugurar fins al 1856, en honor de José Bernaldo de Quirós, Marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya.

Enclou al·legories a les províncies i els rius catalans, a més de la del geni català. És obra dels germans Fausto i Ángel Baratta, italians afincats a Barcelona.

Durant el segle XX va tenir importants restauracions.

+ informació Viquipèdia

  • Escultura sense títol (Quatre falques)

Autor: Ulrich Rückriem.

Són quatre grans falques que passen desapercebudes, degut al mateix color que el paviment. L’autor usa principalment el granit com a material per les seves obres i la característica comuna en totes són les formes geomètriques.

És part de les vuit Configuracions Urbanes Olímpiques instal·lades als barris de la Ribera i la Barceloneta amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Avui en veiem quatre d’aquestes obres.

Configuracions Urbanes Olímpiques

l’Estel Ferit

Es tracta d’una exposició permanent ubicada pels carrers i les places dels barris de la Barceloneta i la Ribera, patrocinada per l’Olimpíada Cultural; es va inaugurar uns dies abans dels Jocs Olímpics. Les obres de vuit artistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi estableixen un recorregut que uneix el barri de la Ribera amb el Port Vell i la Barceloneta.
Els criteris bàsics de l’exposició, eren que les obres havien de recollir la tensió creadora, la presència combinada d’artistes locals i forans, com també que l’art s’apropés a la gent. Als autors se’ls va demanar que sintonitzessin amb l’entorn físic i humà, tot acostant-se a l’espai i dialogant-hi.
Els vuits artistes que van participar en l’exposició i que han deixat la seva obra per sempre a la ciutat van ser:

Ulrich Rückriem, amb Sense títol (Quatre falques), al pla de Palau
Lothar Baumgarten, amb Rosa dels vents, a la plaça Pau Vila
Juan Muñoz, amb Una habitació on sempre plou, a la plaça del Mar
Rebecca Horn, amb L’estel ferit, a la platja de la Barceloneta, a tocar del passeig Marítim
Jannis Kounellis, amb Balança romana, c. d’Andrea Doria 32
Mario Merz, amb l’obra Creixent en aparença (Crescendo appare), al Moll de la Barceloneta
Jaume Plensa, amb l’obra Born, al passeig del Born i al carrer Volta d’en Dusai
James Turrell, amb Deuce Coop, a l’antiga caserna de Sant Agustí.

Bust en bronze obra de Rosa Martínez Brau col·locat l’octubre de 2013 a prop del lloc on el cap del general va ser exposat en una gàbia de ferro durant dotze anys des de la seva execució el 1715.

Aquesta representació escultòrica es troba al pla de Palau davant la façana principal de la Facultat de Nàutica.

4 – Porxos d’en Xifré

Edifici emblemàtic construït entre 1836 i 1840, d’estil neoclassicista. Ocupa l’illa formada pel passeig d’Isabel II —on hi ha la façana principal— els carrers de Llauder i de la Reina Cristina i el pla de Palau. Els porxos que el caracteritzen i li donen nom són a les façanes del pla de Palau i del passeig d’Isabel II, imatges que fan evident l’origen de la fortuna de qui va promoure l’edifici, doncs són al·legories del comerç, de la navegació i d’Amèrica.

El promotor va ser Josep Xifré i Casas, un indià d’Arenys de Mar que va fer una gran fortuna a Cuba i Nova York. Un cop retornat, es va establir a Barcelona, i en aquella època era considerat l’home més ric de la ciutat.

Curiositats:

  • Als baixos s’hi varen instal·lar dos establiments relacionats amb la gastronomia: el restaurant 7 Portes, de gran fama, encara existent, i l’orxateria del Tio Nel·lo desaparegut a finals del segle XIX, que va introduir l’orxata a la ciutat.
  • Han desaparegut els comerços d’electrodomèstics, fotografia, etc. on molta gent venia a comprar perquè eren preus com a Andorra.
  • El 10 de novembre del 1839, Ramon Alabern (gravador i fotògraf) i altres membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona van triar el pla de Palau per fer la primera fotografia de la península Ibèrica. Va utilitzar el procediment daguerreotip (nom del seu inventor Louis Daguerre) per captar la imatge de la façana dels porxos.
  • L’edifici de les Cases d’en Xifré, era el més modern de l’època; es diu que va ser dels primers a tenir aigua corrent.

+ informació (pestanya descripció) Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

5 – Facultat de Nàutica

La seva precursora és l’Escola de Nàutica fundada el 1769 de la qual aquest any es commemora el 250 aniversari.

Passà per ubicacions diverses, com la Llotja de Mar o un pis dels porxos d’en Xifré. Els anys 1930-1933 es va construir l’edifici actual de nova planta, obra dels arquitectes Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, on hi havia hagut l’antic Portal de Mar de Barcelona. D’estil classicista pren com a model l’edifici de la Llotja.

Després de successius canvis de dependència, l’any 1951, les escoles de nàutica existents van ser adscrites al Ministeri de Comerç, fins que l’1 de gener de 1990 passa a integrar-se a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La Facultat de Nàutica de Barcelona és actualment la més antiga de totes les que hi ha a Espanya.

+ informació (pestanya descripció) Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

6 – Plaça de Pau Vila

Plaça dedicada l’any 1981 a Pau Vila i Dinarés (Sabadell, 1881 – 1980). Pedagog i geògraf. Catedràtic. Fundador de l’Escola Horaciana i de tres escoles geogràfiques a Catalunya, Colòmbia i Veneçuela. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1976) i doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser l’autor de la divisió de Catalunya en comarques, feta per encàrrec de la Generalitat republicana. Durant els anys 30 del segle XX fou catedràtic de l’Escola Normal de Mestres, professor dels Estudis Universitaris Catalans, i president del Centre Excursionista de Catalunya i de la Societat Catalana de Geografia.

A causa de l’ocupació franquista de Catalunya, es va exiliar a Colòmbia, i posteriorment a Caracas; va tornar a Catalunya el 1962. El 1969 va ser elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Escultures a la plaça de Pau Vila

Obra de Francesc Abad, ubicada l’any 1999.

A terra damunt d’uns grans blocs trobem una altre representació escultòrica dedicada al general Moragues. Aquí hi ha escrit part d’un poema de Paul Celan:

“SOLS DE FIL
damunt l’erm gris-negrós.
Arbrant-
se amunt, un pensament
s’agafa al so de la llum: encara
queden cants per a ser cantats més enllà
dels homes.”

  • La Rosa dels Vents

Obra de Lothar Baumgarten, ubicada l’any 1992.

També és part de les vuit Configuracions Urbanes Olímpiques instal·lades als barris de la Ribera i la Barceloneta amb motiu dels Jocs del 92.

Consisteix en una sèrie de lletres, d’aproximadament un metre i mig, encastades al terra, entre la plaça i els vials que l’envolten, que escriuen  els noms dels vuit vents que configuren la rosa dels vents. Diuen que aquest treball va ser inspirat pel poema Veles e vents d’Ausiàs Marc. Un curiós treball, discret, que s’ha d’anar descobrint degut a que es troba de forma dispersa i no es pot veure de forma completa.

7 – Palau de Mar

El conjunt arquitectònic dels Magatzems Generals del Port (coneguts com Palau de Mar), va ser construït al 1881-1900 amb un projecte de Maurici Garran, atribuït a Elies Rogent. Actualment és seu del Museu d’Història de Catalunya i del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

L’edifici de planta rectangular i un alçat de planta, tres pisos i un sota coberta es localitza a l’antic moll de la Barceloneta. El conjunt està format per dos cossos rectangulars separats per un passadís central descobert que s’obre, a través d’unes arcuacions, al Passeig Joan Borbó i al Moll. Cada edifici disposa també d’un tram central diferenciat de la façana i queda emmarcat per unes filades de carreus de pedra verticals i grans finestrals de mig punt. L’estructura es caracteritza per la seva configuració simètrica i senzilla, que s’inspira en els docks portuaris anglesos.

A l’interior trobem un espai diàfan capaç de suportar importants càrregues, com en origen exigia un magatzem de mercaderies d’aquest tipus. Actualment un dels edificis està destinat a dependències administratives de la Generalitat (Departament de Benestar Social i Família) fet que ha condicionat la transformació del seu interior per tal de distribuir les oficines i demés espais de gestió.

L’edifici que actualment és seu del Museu d’Història de Catalunya, a l’interior també presenta algunes modificacions respecte el projecte original. A la planta baixa encara és visible l’estructura original de final del segle XIX, a base de pilars i jàsseres de fosa amb reblons i una coberta amb voltes de maó de pla en revoltó. Des d’aquest espai -que funciona a mena de rebedor del museu- s’accedeix a un àmbit molt ampli que presenta la morfologia d’un pati, al voltant del qual es disposen els accessos verticals (escales i ascensor) i les diverses plantes que s’obren a ell a través d’una estructura de corredors. Aquest espai es troba cobert per un sostre pla on es localitzen uns grans llums.

Aquesta és la distribució de l’edifici ocupat pel museu: a la planta baixa hi ha el vestíbul i la botiga; a la primera un espai lliure per exposicions temporals i oficines; la segona i tercera planta queden destinades a l’exposició permanent i a la quarta es situen la biblioteca, una sala d’actes, la mediateca i una cafeteria amb terrassa sobre el Port Vell.

8 – Torre del Rellotge

Una reixa al final del carrer de l’Escar tanca el pas al lloc on s’ubica la Confraria de Pescadors de Barcelona i també la torre. En preparar la ruta varem demanar permís per poder passar i acostar-nos a prop d’on és la torre. La contestació va ser que havíem de contractar una visita guiada; per això ens veiem obligats a veure l’edifici des de l’entrada del recinte.

Aquesta torre inicialment era un antic far. L’any 1743 l’enginyer Prosper van Verboom va fer un projecte d’ampliació del Port de Barcelona on, al final del braç de ponent, hi va col·locar un far per dirigir l’entrada de vaixells. Després de nombrosos projectes finalment es va construir al 1772 quan el moll de ponent va estar acabat. A banda del far, el moll allotjava el despatx de passaports, el control sanitari, la comandància de marina i la caseta dels pràctics.

Com a conseqüència de l’ampliació del port, el far -que es va traslladar a Montjuïc- va perdre la seva funció el 1904. La torre no es va enderrocar i es va convertir en una torre rellotge.

La estructura de la torre està formada per una base de planta quadrada i un peu de gran alçada que es remata amb un cos quadrat on hi ha el rellotge.

El cos inferior es configura com un gran basament de planta quadrada en forma de piràmide truncada, amb un revestiment que imita carreus de pedra i amb una porta en la cara més oriental que dóna accés al cos on es localitza el rellotge. Aquest cos es remata amb un terrat pla que serveix de terrassa a la torre i que es va afegir quan es va transformar en rellotge.

Curiositats:

  • El número 7 de l’esfera del rellotge, a més de servir per indicar l’hora, és una finestra que es pot obrir per dintre i permet donar un cop d’ull al port.
  • L’indret és un dels punts geodèsics que van servir al científic Pierre François André Méchain per prendre les mides que van servir de base per determinar la mesura del metre i establir el sistema mètric decimal. En aquest punt conflueixen les projeccions de l’avinguda Meridiana i del Paral·lel.
  • Amb la mateixa denominació al cercador del Patrimoni Català es localitzen a Barcelona altres dos edificis a més del que veiem avui: el campanar de Gràcia i el d’una masia ubicada a Sants a prop de la parròquia de Santa Maria.

9 – Plaça del Mar

Gran esplanada davant de la platja de Sant Sebastià amb dues escultures:

Autor: Juan Muñoz

És part del projecte que va promoure l’Ajuntament de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 amb la intenció de muntar una exposició permanent d’escultures a l’aire lliure als barris de la Ribera i la Barceloneta.

Es compon d’una gàbia on hi ha tancades cinc figures humanes de bronze, amb els ulls tapats, i en lloc de cames tenen una base esfèrica. La glorieta enreixada es troba atrapada sota tres grans arbres, que s’integren com una part més de l’obra. El conjunt resulta força inquietant, tant per la ubicació com per la composició.

L’autor tenia previst instal·lar-hi un sistema de rec permanent -d’aquí ve el nom de la peça-, però diversos motius van complicar-ne la instal·lació i finalment no es va arribar a posar en marxa.

Juan Muñoz (1953-2001) va ser un dels grans noms de l’escultura contemporània i va exposar els seus treballs a les principals sales del món, com la Tate Gallery de Londres.

  • Evocació marinera

Autor: Josep M. Subirachs Sitjar

Es una escultura realitzada en bronze instal·lada l’any 1960. Una de las primeras escultures abstractes col·locades en llocs públics de la ciutat.

Quan va ser realitzada hi va haver polèmica degut a la forma estranya i l’informalisme que representava. En definitiva s’ha de considerar que és una representació del mar, segons l’autor.

Subirachs és autor de les escultures de la Façana de la Passió de la Sagrada Família.

+ informació Mapa d’escultures de la Barceloneta

10 – Telefèric de Barcelona, torre de Sant Sebastià

El Telefèric és un transbordador aeri obra de l’arquitecte Carles Buigas, segons projecte de 1926. Pensat per donar servei amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, però per falta de finançament les obres no es van acabar fins el 1931, any en que es va declarar la Segona República.

Inicialment tenia dos trams: de Miramar a la torre de Jaume I i d’aquesta a la de Sant Sebastià, amb quatre cabines (dues per cada tram), per tant, si es volia fer el trajecte complet, s’havia de fer transbordament a la torre de Jaume I.

Durant la guerra Civil es va interrompre el servei, desmuntant els cables d’acer, però les torres varen servir com a punts de guaita inclús amb una bateria de metralladores a la torre de Jaume I. En acabar el conflicte es va proposar tirar a terra les torres, cosa que no va succeir; l’any 1963 es va restablir el servei però només amb dues cabines com actualment.

Uneix la muntanya de Montjuïc amb el Port Vell, des de Miramar fins la Barceloneta. Al mig s’ha mantingut la Torre de Jaume I (malgrat no tenir parada per pujar o baixar) al World Trade Center. La capacitat de cada una de les cabines és de 19 persones. La durada del trajecte és de 8 minuts.

11 – Plaça de la Rosa dels Vents

  • W Barcelona

Conegut popularment com Hotel Vela degut a la forma que té. Inaugurat l’01-09-2009. Edifici de 26 plantes més els soterranis i la planta baixa, amb una característica torre en forma de vela de 105 m d’altura si be en el disseny havia de ser de 160 m. Dissenyat per l’arquitecte Ricard Bofill. Va rebre el primer premi dels Prix Villégiature l’any 2010 en la categoria de Millor Arquitectura Exterior d’Hotel d’Europa.

Construït sobre un terraplè de l’Autoritat Portuària, guanyat al mar per la nova bocana. L’hotel disposa de 473 habitacions, spa, piscines, gimnàs, bar i restaurant; a més té un aparcament amb capacitat per 745 vehicles situat sota la plaça. La construcció ha resultat polèmica degut a que no compleix la llei de costes doncs està solament a 20 m del mar.

+ Informació (pestanya descripció) Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

  • Hermitage Barcelona

La idea és construir una mena de sucursal del museu Hermitage de Sant Petersburg. Es va començar a parlar d’això el 2012 amb diverses propostes d’ubicació a l’entorn de la plaça.

Els promotors van assegurar que la primera pedra es col·locaria el 2017 i l’edifici s’inauguraria el 2019; però cap de les dues coses s’ha fet realitat. L’oposició del veïns i de l’Ajuntament així com la mort del que era considerat el seu impulsor científic Jorge Wagensberg sembla haver estat la causa.

Malgrat tot plegat l’Autoritat Portuària de Barcelona el mes d’abril del 2019 va iniciar gestions encaminades a fer realitat la idea i el mes de juny passat es presentava el nou projecte de l’arquitecte japonès Toyo Ito, premi Pritzker.

El nou edifici de 25 m d’altura, que es construirà a la plaça, en un solar de 3.240 m2, tindrà quatre plantes, una de subterrània, destinada a l’aparcament. La coberta serà transitable. La superfície construïda total serà de 16.493 m2, dels quals 3.782 seran per a exposició.

Però per veure’l fet realitat haurem d’esperar a la tardor del 2022, que segons els plans és quan està previst que obri les portes.

+ informació El País.

12 – Passeig del Trencaones

El mes de desembre de 2018 va ser inaugurat el nou passeig així com l’ampliació de la plaça de la Rosa dels Vents, i diversos espais per embarcacions esportives i de lleure a la nova Marina Vela.

El nou passeig té 400 m de llarg i una superfície de 4.920 m2, dona continuïtat al passeig Marítim i recupera el vincle amb el barri de la Barceloneta.

+ informació El Periódico.

A tocar de la plaça de la Rosa dels Vents veiem:

Aquest nou port esportiu ubicat de forma paral·lela al Trencaones està construït a la nova bocana nord del port. Va ser obert l’estiu de 2018. Disposa de 136 amarratges per a embarcacions. També té una marina seca primera a Europa, totalment robotitzada que permet tenir estibades 222 embarcacions de fins a 9 m d’eslora i 4 tones de pes.

Com que val més una imatge que mil paraules, aquí deixo el següent vídeo…

Continuant la ruta pel passeig, a ponent en altres molls veiem:

Parc empresarial de Barcelona inaugurat el 22 de juliol del 1999. Edifici inspirat en la forma d’un vaixell, creat per l’arquitecte Henry N. Cobb.

Pont basculant inaugurat el juny de l’any 2000, després d’un any de treballs.

13 – Platja de Sant Sebastià

Llargada aproximada: 660 m

És la platja situada més a ponent. Amb la de la Barceloneta, és la més antiga i de major tradició, amb clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb el mar. També és una de les més grans.

És també una de les platges més freqüentades dels barcelonins. Gairebé el 70% dels usuaris de la platja són de Barcelona, en especial de Ciutat Vella. Tot i així, aquesta és una de les platges de la ciutat amb més usuaris estrangers.

+ informació Ajuntament Bcn: Platges

14 – Platja de Sant Miquel

Llargada aproximada: 420 m

Situada entre les de Sant Sebastià i la Barceloneta. Deu el seu nom a l’església de Sant Miquel del Port, construïda l’any 1755.

És una de les més antigues de la ciutat. A tocar de la plaça del Mar, és un dels punts més concorreguts del litoral barceloní.

+ informació Ajuntament Bcn: Platges

  • L’Estel ferit

Autora: Rebecca Horn

Any d’ubicació 1992

Prou conegut a causa de la seva ubicació al mig de la platja, amb el mar al fons i que, amb els seus 10 m d’alçada, és visible des de diversos punts del barri. S’ha volgut veure en aquests quatre cubs d’acer amb gran finestrals de vidre, asimètrics, col·locats sense ordre un sobre l’altre, una referència als restaurants, les cases de banys i els habitatges del popular barri marítim, d’aquí que també sigui conegut com a Homenatge a la Barceloneta. D’altre banda és un conjunt que suggereix idea de fragilitat.

15 – Platja de la Barceloneta

Llargada aproximada: 422 m

Fins fa poc, aquesta platja donava nom a la franja del litoral compresa entre la platja de Sant Miquel i el moll de Marina. Amb motiu de la recuperació de la denominació de la platja del Somorrostro, ara està compresa entre l’espigó del Gas, que també es coneix amb el nom d’espigó de Ginebra, i l’esmentada platja de Sant Miquel.

És una de les platges més antigues i amb més tradició de la ciutat. De les preferides pels usuaris estrangers i pels grups d’esplai i les escoles, que hi van sovint a fer activitats.

+ informació Ajuntament Bcn: Platges

16 – Carrer de Pepe Rubianes

Carrer anteriorment amb el nom d’Almirall Cervera, dedicat des de l’any 1942 a Pascual Cervera y Topete (San Fernando, 1839 – Puerto Real, 1909). Marí, contraalmirall, cap de l’esquadra de Cuba, en la guerra contra els Estats Units de 1898. Abans de 1942 aquest carrer havia tingut altres noms com San José i Alfredo Calderón.

El 15 d’abril de 2018 va ser canviat el nom pel de Pepe Rubianes (Villagarcía de Arosa 02-09-1947 – Barcelona 01-03-2009), actor galaico-català, com ell mateix es definia “porque nací en Galicia, aunque casi nunca viví allí, y catalán porque siempre he vivido en Catalunya, aunque nunca he nacido aquí”. Destacà i el recordarem per la seva ironia, el seu àcid sentit de l’humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs.

17 – Illa de Maians

Ja al final de la ruta i a la vista del Mercat de la Barceloneta evoquem l’illa de Maians.

És el títol d’un llibre de contes de l’escriptor català Quim Monzó (Barcelona, 1952) publicat el 1985.

El títol del llibre pren el nom de Maians una antiga illa de sorra davant la costa de Barcelona. La construcció del primer port de Barcelona el 1477 -durant el regnat de Joan II- va fer que aquesta illa quedés integrada a la ciutat. En el terreny guanyat al mar al voltant de la desapareguda illa de Maians va néixer el 1753 el barri mariner de la Barceloneta. El nou barri va ser projectat per l’enginyer militar Prosper Van Verboom per tal d’en­cabir-hi els habitants del barri de la Ribera (al Born) que havien perdut les seves cases, enderrocades per ordre de Felip V per tal de cons­truir la Ciutadella.

+ informació Història de la Barceloneta.

Fotografies

A més de participar a la caminada, en Felip Carcolé i en Manel Vidal col·laboren amb l’àlbum que han penjat a Google Fotos incloent-hi la foto de tot el grup. Això tanca aquest article, i fa de reportatge de la ruta. Gràcies!.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.