històries del correu a Barcelona 2a edició

Comentaris previs

Una bústia singular

De camí cap al punt de trobada, passava pel carrer d’Ausiàs Marc, on al número 13-17 hi ha una moderna oficina de Correus.

A la vidriera de la façana hi ha una bústia adornada amb la figura metàl·lica del cap d’un lleó, on la gent que no la coneix s’hi atura per observar-la de prop, sobretot els nens.

Com que em va semblar adequada per il·lustrar aquest relat la vaig fotografiar i aquí la deixo.


El temps

Des de primeres hores el cel estava ben cobert. A l’inici més d’una persona pensava si no acabaria plovent i augurava que no haguéssim de plegar a mitja passejada.

La primavera ja ho té això dels canvis de temps, comentava algú. I algú altre assegurava amb raó que si aguantava com fins aquell moment no plouria. Així doncs, malgrat els possibles inconvenients, l’activitat va començar.

Si el títol indica 2a edició vol dir que hi ha una 1a?

Efectivament, podeu obrir l’enllaç de la primera crònica prement aquí. I és aconsellable fer-ho malgrat penseu que anteriorment ja l’havíeu llegit. Ara està actualitzada i complementada amb referències i vincles que no havien estat inclosos en un primer moment.

Era la segona edició que es feia sota el mateix tema. I de forma no habitual i extraordinària va ser possible gràcies a l’oferiment del guia de l’activitat, a la vista de l’elevat nombre d’apuntats en la llista d’espera. Els participants d’aquesta ocasió s’havien quedat sense poder assistir a l’activitat que en primera instància havia estat programada pel dijous de dues setmanes abans. Així doncs valia la pena tirar endavant.

El grup estava format per vint-i-tres grans persones procedents dels diferents espais del districte de l’Eixample, amb en Joan Rodrigo, que actuava com a guia i relator, i dos voluntaris que l’acompanyaven, els tres de l’espai Fort Pienc.


L’itinerari seguit en aquesta edició és similar al del primer dia. Per tant podríem considerar l’esquema indicat en el mapa d’Instamaps anteriorment publicat.

Només seria destacable una lleugera variant en el recorregut pel carrer de Sant Pere Més Alt, per contemplar la peculiar façana de la casa Bruguera, situada al número 24 del carrer Mare de Déu del Pilar. És un edifici del segle XVIII restaurat l’any 1924 per l’arquitecte Josep M. Jujol, que presenta singulars esgrafiats dedicats a Sant Josep Oriol.

Fotografies

A Google Fotos hi ha un àlbum amb les fotos fetes durant la caminada.

I de la pluja què?

Ja m’oblidava. Finalment, quan passàvem pel carrer Carders, varen caure quatre gotes més aviat de forma testimonial, que no varen impedir realitzar fins al final la passejada, amenitzada pels innombrables comentaris i les divertides anècdotes d’en Joan Rodrigo, a qui cal agrair la seva dedicació.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.