noms de dona per barris de Sant Martí

La caminada és el dijous dia 7, aprofitant una jornada de temperatura agradable gràcies al bon temps que ens està acompanyant darrerament i es presenta amb un cel assolellat només amb alguns núvols alts.

A l’endemà se celebrava el Dia Internacional de les Dones amb el lema #SomAquí i el propòsit pendent d’aconseguir una igualtat efectiva de les dones a tots els nivells. Aquest esdeveniment anual va ser precisament la motivació d’haver traslladat al primer dijous del mes la caminada habitual que –seguint el costum– hauria tocat fer la tercera setmana.

Fa dos anys varem caminar pel Clot i rodalia amb la finalitat de descobrir noms de dona; aleshores ho fèiem pels barris del Clot i el Camp de l’Arpa del Clot. En certa forma aquesta vegada es podria considerar que fem la continuació però per llocs diferents.

Avui el grup està format per 37 assistents, amb una superior participació a favor de les dones (són 27). Per aquesta activitat fem de guies Milagros Pérez, Felip Carcolé i Julià Sanz, voluntaris de l’espai Fort Pienc.

final de la caminada als Jardins d’Elisava

Mapa

L’itinerari proposat té una distància aproximada de 6 km. Es pot veure entrant al web Google My Maps.

En aquesta ocasió passegem per altres tres barris de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals: la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou i el Parc i la Llacuna del Poble Nou.

A partir del punt de trobada, a la confluència dels carrers Pujades i Pere IV, l’objectiu és passar per carrers, places i jardins amb nom de dona aprofitant per recordar breument el rol que cada una d’elles ha tingut i el que han aportat a la societat.

Itinerari

  1. Margarida Comas Camps
    Jardins

Alaior, Menorca, 1892 ≈ Exter, Anglaterra, 1972. Científica.

Va esdevenir una de les científiques i divulgadores més importants del nostre país.

Fou una estudiant brillant, començà fent magisteri i a partir del 1922 es va inscriure a la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Gràcies al seu expedient excepcional, va poder ampliar els seus estudis a ciutats com París i Londres.

Trobem estrany no veure la identificació amb el nom, ni a l’entrada ni cap placa a l’interior del jardí.

  1. Rosa Sensat i Vilà
    Carrer

El Masnou, 1873 ≈ Barcelona, 1961. Mestra i pedagoga.

Fou una figura cabdal en la renovació pedagògica que va tenir lloc a Catalunya durant el primer terç del s. XX que va permetre l’aparició d’una nova generació de mestres durant la II República.

Va intentar estar en contacte amb les corrents pedagògiques més importants del moment.

Cregué sempre que la llibertat per l’educació i la feina no estaven contraposades amb les tasques de mare i mestressa de casa, però que calia la posada en valor d’aquestes.

El carrer que té dedicat pren el seu nom en el tram inicial, al barri de la Vila Olímpica, i canvia successivament per Zamora i Padilla en direcció muntanya.

  1. Creu Casas Sicart
    Jardins

Barcelona, 26-04-1913 ≈ Sabadell, 20-05-2007.

Farmacèutica i biòloga. Inicià la carrera de farmàcia el 1931, exercint a partir de 1937. El 1947 ingressà al laboratori de botànica de la facultat de farmàcia de la U.B..

Exercí com a professora adjunta de fanerogàmia des del 1949 fins al 1967, i agregada de fitogeografia a la facultat de biologia, fins al 1971, any en que guanyà la càtedra de botànica a la U.A.B. càrrec que exercí fins al 1983, continuant com a professora emèrita.

Membre de ple dret de la secció de Ciències Biològiques de l’IEC, el 1978. Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, el 1983. Premi Fundació Catalana per la Recerca, el 2002 i el Premi Crítica Serra d’Or.

Aquí torna a produir-se la mateixa situació detectada en el primer jardí, en que no trobem cap identificació amb el nom, ni a l’entrada ni a l’interior.

  1. Mercè Plantada Vicente
    Jardins

Barcelona, 1892 ≈ Vilafranca del Penedès, 1976. Soprano.

Debutá al 1913 al Palau de la Música Catalana. Va tenir una vida artística molt intensa i actuà amb totes les orquestres importants del moment. Fou tan admirada que fins i tot compositors com Falla, Stravinsky, Samper, Pittaluga, Strauss, Manén, Toldrà, Montsalvatge o Lamote de Grignon, li encomanaren la interpretació de les seves obres. També fou professora al Conservatori Superior de Música del Liceu.

L’Ajuntament de Barcelona li concedí la medalla del Mèrit Artístic el 1967.

Novament ens sorprèn aquí no trobar cap identificació amb el nom, ni a l’entrada ni a l’interior.

  1. Alícia de Larrocha de la Calle
    Jardins

Barcelona, 23-05-1923 ≈ 25-09-2009. Pianista.

A l’edat de 3 anys va començar els estudis musicals. Donà el seu primer concert públic als 6 anys i als 11 participà en un concert oficial amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. A partir de 1954 debutà als Estats Units d’Amèrica, des de aleshores començà a ser coneguda arreu del món amb un volum de 120 concerts anuals.

Casada amb el pianista Joan Torra i mare d’un fill i una filla es va mantenir activa fins a una avançada edat. El 2002 actuà al Palau de la Música Catalana i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Rebé nombrosos premis i guardons: Premi Príncep d’Astúries de les Arts, el 1994. Premi Unesco, el 1995, el Premi Ciutat de Barcelona, dos premis Ondas, els anys 1992 i 2000. Medalla d’Or de la Ciutat, el 1980 i la Medalla d’Or de la Generalitat el 1983. Quatre Premis Grammy i tres Premis Edison. Fou investida Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida el 2001. El 2004 rebé el Premi Nacional de Música per part de la Generalitat de Catalunya.

Per fi aquí sí que veiem plaques de marbre amb el nom. I com si fos per compensar les anteriors absències n’hi ha tres.

  1. Centre Penitenciari de Dones de Barcelona
    carrer del Dr. Trueta 76

Conegut popularment com Presó de Wad-Ras; el nom el va rebre del carrer que ara és Dr. Trueta.

Des de 1946 l’ús que havia tingut l’edifici era de reformatori (popularment la “Prote”). En la dècada de 1970 va ser traslladat fora de Barcelona, i el veïns del Poblenou van demanar que en aquest espai s’hi creés un complex escolar.

Finalment la petició va ser atesa, amb la construcció de l’Institut Icària, que ha ocupat el solar resultant de l’enderroc d’una part de l’antic reformatori, mentre que una altra part s’ha mantingut dempeus i s’ha transformat, successivament, en presó de joves i en presó de dones.

  1. Carlota de Mena Zamora
    Passatge

Tortosa, 1845 ≈ Manresa, 1902. Actriu.

Considerada la millor actriu catalana de la segona meitat del segle XIX. Debutà amb només nou anys al teatre Romea i amb 21 ja interpretava la dama jove a les Sessions de la Gata de Serafí Pitarra. A les gatades van seguir Un embolic de cordes, Les relíquies d’una mare i el seu primer paper protagonista a Les eures del mas de Frederic Soler.

Segons el Nomenclàtor dels carrers, el nom d’aquest passatge és des de 29-03-1922. De tots els llocs per on passa l’itinerari aquest és l’únic que té nom de dona anteriorment a la remodelació derivada dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

  1. Carmen Amaya Amaya
    Carrer

Barcelona, 1913 ≈ Begur, 1963. “Bailaora i cantaora”.

La Capitana, com se la coneixia popularment, no es retirà dels escenaris fins mesos abans de la seva mort.

De família d’ètnia gitana humil, del barri de Somorrostro, als sis anys començà a actuar en tablaos i tabernes, acompanyant al seu pare, el guitarrista Antonio Amaya, per acabar treballant en els teatres de major relleu. Amb els seus germans va formar el Trio Amaya actuant a Lisboa i Buenos Aires.

També va treballar a diverses pel·lícules, la última de les quals va ser Los Tarantos, de l’any 1963, dirigida per Francisco Rovira Beleta.

L’any 1951 s’havia casat amb qui era el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero.

En aquest carrer havia hagut un assentament de barraques. Abans de l’any 1993 el carrer portava el nom de Camí Rere el Cementiri Vell, degut a la situació just a tocar del mur lateral exterior costat mar del recinte funerari.

  1. Mercè Sala Schorkowski
    Plaça

Barcelona, 12-05-1943 ≈ 07-05-2008. Economista i política.

Estudià Ciències Econòmiques. Regidora de l’Ajuntament de Barcelona en les legislatures de 1979, 1983 i 1987. Presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona. Fou responsable de la primera tinència d’alcaldia, d’Urbanisme i Obres Públiques i també dels Districtes de Gràcia i Sants-Montjuïc. Des de l’any 1991 Presidenta de RENFE, després de deixar l’Ajuntament de Barcelona. Va posar en funcionament la primera línia d’alta velocitat d’Espanya. Quan va deixar la Presidència de RENFE passa a ser Presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya, de la UPC. El 1997 va crear la fundació Factor Humà. L’any 2004 presidí el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. Des del febrer de 2006 va ser Presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.

  1. Les dones del Cànem
    carrer Llacuna

El Cànem era una fàbrica dels germans Godó dedicada a la fabricació del jute. Estava formada per dos grans blocs, entre els carrers Dr. Trueta (abans Wad-Ras), Llacuna, Ramon Turró (abans Enna), Roc Boronat (abans Lutxana), Llull.

Aquesta fàbrica era l’única a l’estat i donava feina a més de 2.000 obrers, majoritàriament dones, que treballaven en unes condicions molt dures. Despectivament se les coneixia com “les xinxes” perquè el polsim del cànem feia una forta pudor que impregnava els seus vestits. Algunes d’elles anaven a treballar amb els seus fills de pocs mesos.

Xavier Benguerel en va fer un quadre molt realista a la seva obra Icària, Icària com varem comentar en una caminada de l’any 2016 dedicada a El Poblenou industrial i literari.

  1. Conxita Julià Farrès
    Carrer Venero

Barcelona, 1920 ≈ Alacant, 08-01-2019. Poetessa.

En aquest carrer és on va viure una època. Nascuda al barri del Clot, ha conreat dues passions: la poesia i l’excursionisme.

Tot i dir-se Conxita, és coneguda com “la noia del mocador”. El 1934, amb 13 anys, va enviar el poema Al meu aire al president Lluis Companys que estava a la presó. Companys li va agrair amb una carta i a partir d’aquí van establir relació epistolar.

Dos anys més tard, amb ocasió d’un homenatge a en Macià al cementiri de Montjuïc, la Conxita va apropar-se a en Companys i li va demanar un record, aquest li va lliurar un mocador, que actualment es conserva al Museu d’Història de Catalunya.

En el seu llibre Records de la meva infància: les passejades amb el meu pare descriu amb molt encert el Clot de principis del segle XX.

L’estàtua dedicada al president Companys, que hi ha a tocar de l’Arc de Triomf, la representa.

  1. Rosa Peraulet Bosch
    Plaça

Portbou, 1907 ≈ Barcelona, 1970. Política.

Militant d’esquerra republicana i activista feminista. La tasca de Rosa Peraulet és poc coneguda però la seva vida és el reflex de les dificultats i les contradiccions de tota una època.

Fou una de les promotores de la primera vaga general del tèxtil a Catalunya en contra la prohibició del treball remunerat de les dones casades, vetat pel franquisme en l’època.

Novament apareix la mateixa sorpresa dels tres primers jardins: trobem a faltar la indicació del nom de la plaça.

  1. Simone de Beauvoir
    Jardins

París, 1908 ≈ 1986. Escriptora, filòsofa existencialista i feminista.

Fou professora de filosofia en diferents escoles de França, però el 1943 va deixar l’ensenyament per participar en la Resistència francesa.

En aquell moment, va començar a escriure novel·les; així mateix, escriví assajos i memòries, com La cerimònia de l’adéu, inspirada en Jean Paul Sartre, amb qui mantingué una relació des que es conegueren a la Facultat de Lletres de París.

Va guanyar el premi Goncourt amb l’obra Els mandarins.

  1. Teresa de Calcuta
    Jardins

Skopje, Albània, 1910 ≈ Calcuta, 1997. Religiosa.

Coneguda per Teresa de Calcuta i nascuda Agnès Gonxha Boajaxhiu.

Moltes dones han dedicat la seva vida a la cura dels altres, més enllà de qualsevol inspiració religiosa.

A la Mare Teresa de Calcuta cal reconèixer-li el paper que va tenir en la visibilització de les precàries situacions en les que viuen milers de persones al món. Aquest fet li va ser reconegut amb l’atorgament del Premi Nobel de la Pau el 1979.

  1. Montserrat Casals Baqué
    Plaça

Cercs, Berguedà, 1882 ≈ Barcelona, 04-12-1945. Artista i empresària.

Adoptà el pseudònim d’Elena Jordi. Introduïda en el món teatral va treballar la temporada 1908-1909 amb la companyia Teatro Íntimo dirigida per Adrià Gual.

Formà parella artística amb Josep Santpere (pare de Mary Santpere), actuant la temporada 1909-1910 al Teatro Espanyol.

Elena Jordi era molt emprenedora dissenyant i construint el seu propi teatre, a la Via Laietana de Barcelona, que no es va inaugurar mai. Més tard una empresa el va obrir com a Palacio del Cinema. L’any 1916 es va atrevir amb la modernitat del cinematògraf, com actriu, productora i directora, sense resultats apreciables.

En el moment de fer la passejada trobem part d’aquesta plaça en obres.

  1. Isabel Vila Pujol
    Plaça

Calonge, 1843 ≈ Sabadell, 1896. Sindicalista.

Com moltes altres dones de l’Empordà, fou una obrera de la indústria dels taps de suro. Conscient de les precàries condicions laborals i la falta d’aixopluc sindical de les dones treballadores, inicià un activisme polític a favor del republicanisme federal. Tot i haver passat a la història per la seva participació en la resistència republicana contra el governador militar de Girona en els esdeveniments coneguts com el Foc de la Bisbal l’any 1869, dins de la historiografia feminista se la reconeix com a la primera dona sindicalista de la història catalana.

  1. Dolors Piera Llobera
    Plaça

Puigverd d’Agramunt, 1910 ≈ Santiago de Xile, 2002. Mestra i sindicalista.

La vida de Dolors Piera està marcada per la seva dedicació a la pedagogia entesa com a base d’una renovació social. També participà en la lluita política, sense oblidar mai el seu punt de partida com a dona.

Formada com a mestra a l’escola Normal de Lleida, molt aviat es va interessar per la vessant més progressista de l’ensenyament. Ferma defensora de la coeducació i l’escola laica, promogué l’experimentació com a base principal de l’adquisició de coneixements.

El que haurà de ser les dues anteriors places també estan actualment en obres i per això inicialment no formaven part del recorregut, però passant-hi pel davant creiem val la pena deixar-hi constància.

Ocupen l’illa que comprèn els carrers Àvila, Almogàvers, Ciutat de Granada i Roc Boronat. En aquest lloc va estar ubicat el garatge d’autobusos urbans conegut com Cotxera de Lutxana.

  1. Ada Byron
    Jardins

Middlesex, 1815 ≈ Londres, 1852. Programadora.

Augusta Ada Byron, comtesa de Lovelace (filla del poeta George Byron i de la matemàtica Anne Isabella Noel).

És considerada la primera programadora informàtica de la història. Si avui dia l’accés de les dones a les noves tecnologies i al món científic en general segueix sent un tema present a les agendes feministes d’arreu, donada la masculinització que pateix aquest sector, provem d’imaginar-nos el que suposa per aquesta dona la seva opció professional a meitat del segle XIX.

  1. Elisava
    Jardins

Elisava, brodadora, noble. (segle XII). Artista artesana de l’època del romànic.

No se sap qui era Elisava, pregunta fins al moment sense resposta. En algun escrit biogràfic se suposa que podria ser una abadessa.

Brodà l’estendard de Sant Ot, on figura una de les primeres signatures femenines conegudes, amb la inscripció Elis ava mef ecit.

El pendó procedeix de la Seu d’Urgell i formava part del Museu de la Indumentària, actualment integrat al Museu del Disseny de Barcelona, a tocar d’on som.

Tampoc trobem aquí la placa identificadora amb el nom.

Fotografies

Són obra de Felip Carcolé.
Fetes durant el recorregut per l’itinerari indicat.
Es poden obrir des del web Google Fotos on està penjat l’àlbum d’aquesta activitat.

Referències

Les dades per aquesta activitat estan extretes principalment del llibre de Marta Casanovas Lleonart i altres, Els carrers parlen de dones, editat pel districte de Sant Martí l’any 2008, que es pot trobar a les biblioteques municipals.

De forma addicional s’han consultat els elements indicats a continuació:

Qui estigui interessat en conèixer més sobre la història del districte de Sant Martí pot visitar la pàgina web indicada.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.