Anecdotari
Avui fa vuit dies s’acostava la data programada, faltaven només tres dies per la sortida. Des de la setmana anterior el Servei Meteorològic de Catalunya anunciava un episodi de pluges que podia afectar la caminada de dijous. Inclús havíem plantejat seriosament la possibilitat d’aplaçar l’activitat planificada i preparada des de principis d’estiu. Lamentablement si aquell dia plovia hauríem de proposar als inscrits deixar-ho per més endavant.
Va arribar dijous 18, i a primera hora del matí el cel era clar i amb alguns núvols però no semblaven amenaçadors; bona expectativa. Per tant varem decidir anar cap al punt de trobada on ens reuníem els 37 participants. Com a guies de la sortida actuàvem Milagros Pérez, i jo mateix, ambdós de l’espai Fort Pienc.
A la plaça de Catalunya de Barcelona prenem un tren de la línia R1 de Rodalies que ens trasllada en uns 20 minuts fins l’estació de Sant Joan Despí i des d’on tornarem en acabar.
Recordant les perspectives anunciades de mal temps val a dir que es varen complir finalment i va ploure… però durant el recorregut pels pèls no ens varem mullar. Va començar a plovisquejar quan ja havíem acabat i érem de tornada. Quina sort!.
Altres comentaris
- Gràcies senyor Tomàs per obrir l’ermita del Bon Viatge i permetre’ns veure l’interior.
- Encara ens queda el dubte del motiu pel qual més d’un dels edificis vistos estan construïts amb dues vivendes separades: diuen que era per llogar-ne una i l’altre usar-la com a pròpia.
- Cap el final del traçat veiem l’antic mas de Can Maluquer que voluntàriament no consta a l’itinerari, perquè el deixem per una nova caminada més endavant, amb la intenció de tornar a Sant Joan Despí per recórrer antics masos i cases de pagès.
- La conclusió final és que de totes formes la caminada va ser profitosa i agradable. Valia la pena.
Presentació
Aquesta caminada és de caràcter urbà i té per objecte seguir un itinerari pel centre de Sant Joan Despí, ciutat en la que hi ha la major concentració d’obres de l’arquitecte Josep M. Jujol. Precisament fins l’any 2019, el seu Ajuntament està promovent amb diversos actes, la commemoració del 140è aniversari del naixement.
Així doncs veurem les obres més representatives de Jujol, i altres també d’estil Modernista però de diferents arquitectes; no obstant passarem per davant d’altres edificis, tots ells catalogats, que ens agradarà veure.
Per si algú està interessat, a Can Negre organitzen periòdicament visites per edificis emblemàtics de la ciutat i un Itinerari modernista. La inscripció es fa prèviament de forma presencial o a través del telèfon 933 737 363 al Centre Jujol, ubicat a Can Negre.
Preàmbul
Sant Joan Despí
Municipi de la comarca del Baix Llobregat. Limita amb Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló; en alguns carrers dels quatre primers municipis hi ha continuïtat.
Té quatre barris: Centre, les Planes, Pla del Vent – Torreblanca, Residencial Sant Joan. Últimament hi ha una zona en expansió a l’entorn de la ciutat esportiva Joan Gamper, FCB les Begudes.
En l’època romana, es van instal·lar al terme diverses vil·les i grans masos dedicats a l’agricultura. En aquella època era conegut amb el nom de Vico Miziano.
A l’edat mitjana, a partir del segle X -després de la invasió sarraïna que va devastar i despoblar la comarca- es va iniciar el procés de repoblament; mostra d’això va ser la fundació de la parròquia de Sant Joan Baptista, documentada des dels primers anys del segle XI.
A final del segle XIX neix l’eixample de Sant Joan Despí, entre els carrers de les Torres i de Francesc Macià. És un traçat de línia recta paral·lela a la línia del ferrocarril on, entre finals del segle XIX i començament del XX, s’aixecaren residències d’estiu d’alguns barcelonins.
Sant Joan Despí és una ciutat que va arribar als 33.873 habitants el 2017 doblant en 47 anys la població que tenia el 1970.
Josep M. Jujol Gibert
(Tarragona, 16-9-1879 – Barcelona, 1-5-1949). Arquitecte modernista català.
Es va dedicar a la docència a l’Escola d’Arquitectura i a l’Escola del Treball, a Barcelona. El fet d’haver sigut arquitecte municipal de Sant Joan Despí, probablement és la causa que hi hagi bona part dels habitatges que va construir.
Va realitzar importants col·laboracions amb altres arquitectes de l’època, especialment amb Antoni Gaudí.
A continuació indiquem algunes de les seves obres més conegudes. A Barcelona: Casa Planells, Diagonal/Sicília, font de la plaça Espanya. A Tarragona: Teatre Metropol. A Sant Joan Despí: Can Negre i d’altres que veiem avui.
És considerat un artista total doncs projectava i detallava els acabaments, feia d’escultor, de dibuixant i d’aquarel·lista. A més d’arquitecte va ser també decorador, dissenyador de mobles, ampolles, paviments ceràmics, imatges religioses, làpides sepulcrals, pintor i esgrafiador.
Any Jujol 140
Des de mitjans any actual fins al setembre de 2019 l’Ajuntament de la ciutat té previstos un seguit d’actes en commemoració del 140è aniversari del seu naixement.
El web Jujol140 està especialment dedicat a aquest esdeveniment. Feu-hi un cop d’ull.
Itinerari
- Torre de la Creu,
pg. Canalies 14
[Modernisme: Jujol]
És la primera obra de Jujol a Sant Joan Despí, de 1913-1916, feta per encàrrec de Josefa Romeu, tia de Jujol. Popularment coneguda per altres noms com: Torre dels Ous, Casa dels Ous, Torre Parellada i originàriament Torre Gibert.
Consta de dues plantes circulars interconnexionades, més una altre adossada a la part posterior. En les seccions de connexió de les tres plantes hi neixen la torre principal més alta i les altres quatre cúpules semiesfèriques.
Agrupa simètricament dos habitatges dividits per una escala helicoïdal que arriba fins el mirador i a la torre principal. Destaquen els treballs de ferro per tota la casa i els de reixa de la tanca de la casa.
L’any 1966 es remodelà i convertí només en un habitatge, tot respectant la puresa original de la mà de l’arquitecte Lluís Bonet Garí. Les ceràmiques de les cúpules són d’obra de la filla de Jujol, Tecla.
Jujol dissenya un edifici sense limitacions estilístiques. Cal imaginar l’impacte visual que va representar donada l’època en que es va construir, i considerant l’entorn rural i agrícola predominant en aquell moment.
Actualment la torre està ocupada per una seu de l’Escola d’Idiomes de la Universitat de Barcelona.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Torre Vídua Comes,
c. Francesc Macià 10
[Modernisme]
Casa de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants. Té planta de creu grega, en la que destaca un petit absis que fa d’oratori i capella, a la planta baixa. L’accés principal de la casa es fa sota la tribuna sostinguda per columnes. La casa es conserva sense modificacions, envoltada d’espaiosos jardins. Té incorporada una piscina just al davant de la façana principal. Als jardins es troba una escultura d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat. Promotora de l’obra: Josefa Ribó, vídua Comes.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Cal Passani,
c. Francesc Macià 44
[Modernisme: Jujol]
Pren el nom del promotor de l’obra, Marius Passani. Casa-torre composta de cinc cossos quadrats que s’interconexionen entre ells, d’alçada tots ells diferents. El més alt fa les funcions de torre i les seves obertures són fetes per columnes exemptes i d’obra vista. Tots ells amb coberta a quatre vessants. És la mateixa idea que la Torre de la Creu, però partint d’unes idees molt més racionalitzades. Li manca l’efectisme expressionista de l’anterior, si bé les formes geomètriques li donen un aire força racionalista. Voltada tota ella de jardí.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Torre Concepció,
c. de les Torres 7
[Noucentisme]
Casa-torre en forma de “L” obra de l’arquitecte Salvador Sellés. Consta de planta baixa, pis, i golfes. Forma un petit jardí d’accés a l’entrada principal i un altre a la part del darrera de la finca. Teulada de dos vessants. Fa mitgera amb el bloc d’habitatges del costat. Predomina la línea recta, encara que no abandona la corba.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Taller del manyà Josep Oliver,
c. de les Torres 12
[Modernisme: Jujol]
Aquest artesà va treballar amb Jujol.
A la porta del taller podem veure la influència que transmetia Jujol als artesans amb els quals treballava, com aquest. La decoració està composta per un paó reial i una serp que serveix d’agafador a la porta.
- Can Negre,
pl. de Catalunya
[Modernisme: Jujol]
El 1915, la família Negre encarregà a Jujol la que seria la transformació de la casa, habitatge d’una família benestant d’arrels rurals, amb llunyanes relacions amb el seu entorn agrari, però que pretenia seguir lligada amb els seus orígens.
La principal actuació de Jujol va ser la façana principal, l’escala interior i la capella, i també als jardins que l’envoltaven; actualment alguns elements no existeixen. La teulada de maons de forma ondulada, la campana que apareixia al costat oest i altres han estat absorbits per l’ordenació i transformació del gran jardí en una plaça única que envolta la casa, passant a formar part d’un recinte de nova creació que l’envolta com el banc de trencadís o la glorieta de formes orgàniques.
El contractista de les obres va ser Pere Xaus. L’execució de l’obra és dilata en el temps. Com altres obres encarregades a Jujol, aquesta no es va poder concloure degut a les dificultats econòmiques dels promotors.
La casa Negre sofrí l’any 1936 els efectes de la guerra; les imatges de Santa Eugènia i de Sant Pere que presidien la capella varen resultar destruïdes juntament amb altres parts de l’edifici. Posteriorment el procés d’abandó actuà de forma inexorable. L’habitatge dels masovers, ubicat al costat oest a tocar de la riera d’en Negre, va desaparèixer així com els vidres gravats a l’àcid de la tribuna principal, que representava la Mare de Déu del Roser.
Des de l’any 1966 la casa Negre passa a ser propietat de l’ajuntament de Sant Joan Despí, per cessió dels fills de Pere Negre i Jover. L’any 1979, commemorant el centenari de Jujol, s’assenten les bases per a rehabilitar la masia. L’any 1982 els arquitectes Gabriel Robert, Antoni Navarro i Xavier Güell redacten un projecte de restauració i es duen a terme les obres de consolidació de l’estructura de l’edifici. L’ampliació de les golfes i l’adequació de la planta baixa per a sala d’exposicions i sala d’actes. Les tres façanes també foren objecte d’una acurada restauració.
Durant l’any 91 i 92 l’arquitecte Francesc Xavier Asarta restaura de nou les façanes, les plantes, pis i golfes, les pintures de l’escala i la capella. Aquesta intervenció inclou un ascensor que uneix les plantes. L’element central que mereix més l’atenció de tothom és la tribuna que queda a sobre d’una nova porta centrada a l’edifici, tant en la seva forma exterior com en la solució interior recorda una carrossa coberta amb una cúpula i rematada per l’escultura d’un ocell alimentant les seves cries que encara romanen al niu.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Casa Jujol,
c. Jacint Verdaguer 31
[Modernisme: Jujol]
Casa-torre composta per dos habitatges i planta amb forma de lletra “L”, decorada amb esgrafiats ondulats del color predilecte de Jujol, el blauet. En l’encreuament de la construcció hi sobresurt un cos més alt.
Combina la línea recta amb la corba. Totes les finestres són decorades amb blauet, alternant també la línea recta i corba en un mateix element. La inscripció sobre la porta “Déu hi sia” ens parla d’una personalitat marcada pel sentit religiós. Forma dos jardins en el buit dels braços. La reixa de l’entrada es de fust a base de llistons plans i en posició diagonal.
Datada de 1932, Jujol va ser al mateix temps promotor i arquitecte. Construïda en uns terrenys de la família Negre, per tal de viure durant els anys de relació amb la població i tanmateix controlar les obres que hi tenia engegades.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Casa Serra-Xaus,
c. Jacint Verdaguer 29
[Modernisme: Jujol]
Casa de planta irregular amb planta baixa i diferents nivells de pisos, fa mitgera amb la casa contigua; la resta queda lliure i voltada per jardí.
Formada per dos habitatges, el primer amb entrada per la planta baixa sota la tribuna i l’altre mitjançant una escala.
Destaquen el cub suportat per dues columnes i que queda fent de vèrtex entre els dos carrers i els esgrafiats amb blauet sobre temes florals fent sanefa d’una banda i uns ànecs (fent parella i mirant-se de front) d’altra.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Casa Rovira,
c. Jacint Verdaguer 27
[Modernisme: Jujol]
Projectada per l’arquitecte Josep Graner el 1926. Jujol reformà la façana malgrat no se’n tingui documentació per acreditar-ho, però hi deixa la seva rúbrica en ella. És a la part esquerra de la casa.
Li donà les característiques pròpies, a través dels esgrafiats, de l’activitat pròpia del titular. Al bell mig de la façana hi ha una imatge de Sant Antoni entre lliris. A les finestres, cistells de fruites, i sota, al costat de la porta d’entrada, la signatura de Jujol.
L’edificació sobresortint té les inicials del propietari Antoni Rovira i la retolació de la seva activitat “Arboricultor”. Donant al carrer hi ha un arbre entre cistells de fruits.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Casa Engràcia Viñas,
c. Jacint Verdaguer 28-30
[Modernisme]
Obra promoguda per Engràcia Viñas, vídua Balet, de 1912. Arquitecte Ignasi Mas. Casa de disseny rectangular de planta baixa i pis, amb dues portes d’accés frontal.
La façana, decorada amb pedra i trencadís, és rematada per quatre elements verticals que marquen tota l’edificació i que es repeteix al darrera de la casa, tancant el pati que hi ha a la part posterior. Destaca també a la façana la fornícula o nínxol de forma triangular, dins la qual hi ha una imatge de la Moreneta.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Parròquia Sant Joan Baptista,
pl. de l’Església
[Modernisme: Jujol]
Inicialment romànica del s. XI, ampliada al s. XVI. L’any 1781 s’instal·là el campanar. Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades. A finals del s. XIX se li dóna una façana neoclàssica.
Presenta planta de creu llatina i tres absis. Les dues talles romàniques originàries de l’església van desaparèixer durant la guerra civil.
Enderrocada l’any 1936 a causa d’haver estat incendiada, posteriorment es va reconstruir sota la direcció de l’arquitecte Josep M. Ayxelà Tarrats i la direcció artística de Josep M. Jujol.
Els treballs de guix com les frases bíbliques dels púlpits, de forja en les reixes, vitralls amb representacions eucarístiques, un sagrari amb rerefons franciscà, són obra de Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Ermita M.D. del Bon Viatge,
c. Bon Viatge / c. Torrent d’en Negre
Dedicada a la Mare de Deu del Bon Viatge. Per estar situada de forma estratègia al peu del camí que travessava la població es diu que tothom s’hi aturava aquí per demanar sort pel viatge cap el destí on anaven.
A causa de la remodelació urbanística de l’espai, en aquest lloc es descobriren restes arqueològiques; el jaciment presenta diversos moments d’ocupació:
(a) Restes d’estructures d’època romana, consistents en 3 bases per a pilastres i murs de tancament fets amb la tècnica opus caementicium. També hi ha restes de paviments de calç. Tot això correspondria a una vil·la romana que hauria tingut el màxim esplendor a principi del segle I dC. i hauria perdurat fins a mitjans del segle II dC. Hi hauria hagut una reutilització parcial cap al segle IV.
(b) Necròpolis amb 27 enterraments descoberts, que serien segurament d’època tardo-romana o alt-medieval.
(c) Restes de cimentació d’estructures medievals i abundant ceràmica, situats sobre la necròpolis.
- Casa Antoni Ramonet,
c. de Montjuïc 38
[Modernisme]
Casa entre mitgeres de planta baixa i pis. La planta baixa té la porta i dues finestres. La superior té un balcó i tres finestres. La façana destaca pel treball de trencadís. L’acabament està rematat per una sanefa de trencadís que busca el màxim naturalisme, amb llàgrimes també de trencadís i un marc al mig on hi ha les inicials dels propietaris (M.R.) i la data (1916) al damunt. Arquitecte Josep Ros.
- Cases Modest Tapies,
c. de Montjuïc 46
[Modernisme]
Conjunt de dues cases (una en mal estat i l’altre restaurada) de planta baixa y pis encarregades per Modest Tàpies. Les finestres són decorades amb esgrafiats geomètrics i flors. A la part alta hi ha dues roses al voltant de la data d’acabament (1928) y les inicials del propietari.
- Casa Gamisans,
pg. Maluquer 4
[Modernisme: Atribuït a Jujol ?]
Edifici en cantonada, de l’any 1923, en el qual encara hi perviuen elements característics del modernisme, com la cornisa sinuosa del coronament, les motllures corbades o els relleus florals. Cal destacar també les garlandes esgrafiades als murs de la façana lateral. L’any 1960 va patir una important reforma que va eliminar la porta original i dues finestres, i encara amb posterioritat es va ampliar el cos lateral seguint l’estètica original.
- Casa Trinitat Greuzer,
c. Francesc Macià 6
[Noucentisme]
Edifici residencial voltat de jardí, obra del 1912 promoguda per Trinitat Greuzer de Bosch. S’allunya dels postulats modernistes encara vigents a l’època configurant una estructura clàssica de planta i pis amb la característica torre-mirador, que va gaudir de gran popularitat entre la burgesia durant la segona i tercera dècada del segle XX. Dins una certa sobrietat ornamental, l’element més destacat és la teulada, amb ceràmica vidriada i un pronunciat ràfec.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Cases Àuriga: Villa José i Villa Elena,
pg. Canalies 10-12
[Modernisme]
El conjunt de la construcció composa dues cases adossades conegudes com cases Àuriga, construïdes els anys 1910-1911, projectades per Ignasi Mas. Conegudes també com Casa Anzizu pel seu promotor Josep M. Anzizu.
Villa José té un cert aire casteller degut al cos més elevat i emmerletat de la cantonada. Cal destacar les finestres, d’una original verticalitat i el mur de pedra de riu amb incrustacions ceràmiques que tanca el petit jardí.
Torre de planta quadrada fent de mitgera amb la veïna del número 12. Voltada en la resta per un jardí cercat amb una tanca d’obra, decorada amb trencadís i pedra i al damunt una reixa. Així la casa també té un sentit vertical que en el terrat està rematada per semblants elements. Influències islàmiques en les finestres. Tota la part inferior de la façana és també decorada amb trencadís. Destaca el fort desnivell aconseguit en l’angle lliure de l’edifici, tot seguint el desnivell del vial.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Villa Elena destaca per la solució donada a la cantonada, amb uns pinacles que serveixen per aguantar l’estructura d’un cobert i un balcó rodó suportat per cartel·les esglaonades. Com a material decoratiu s’utilitza en quantitat suficient la ceràmica, en rajola i en trencadís, fins i tot incrustada en la tanca de pedra de riu que envolta les dues cases.
Torre de planta rectangular fent mitgera a la veïna del número 10. Voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d’obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l’acabament de l’edifici totalment lliure de composició. D’una banda un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís. A l’altre costat, una petita edificació a mode de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert. Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi. Treballs de pedra i trencadís per tot arreu. Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l’angle lliure.
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Mapa
L’itinerari proposat té una distància aproximada de 2,2 km de caminar a peu.
El podeu seguir a través del mapa penjat a Google Maps.
Fotografies
A Google Fotos podeu veure l’àlbum de la majoria d’edificis de l’itinerari.
Si algun dels assistents en vol aportar alguna o coneix qui en pugui tenir i me les facilita les afegiré per compartir.
caminades Eixample 
Us agraeixo tot.
Mol bona descripció.
Endavant
Moltes gràcies
Com que m’agrada caminar us estic robant rutes que faig per compte pròpia jo sol.
Aquesta l’he feta el 17 de febrer de 2021, i me semblat meravellosa com les altres que he anat fet seguint itineraris de la vostre web.
Ja m’he apuntat però amb això de la covid m’imagino que està tot parat.
Gracies per tot.
Qualsevol moment és bo per sortir a caminar.
I encara és més agraït si es fa amb intenció de conèixer i descobrir racons i llocs poc o gens coneguts.
Benvingut a la colla malgrat les activitats habituals estiguin aturades.
Ah! considero les teves visites a les pàgines del blog, i la utilitat que en treus, un préstec.
Fins aviat.