parcs i jardins de Barcelona

Caminada urbana realitzada el passat dijous dia 15 per alguns dels espais verds de que disposa la ciutat, amb assistència de 52 participants.

L’activitat va tenir com a guies en Jordi Giménez i en Ramon Bertran, de l’espai Esquerra, que són els autors del text i les imatges que acompanyen el relat de l’itinerari.


Fotografies

En Felip Carcolé, de l’espai Fort Pienc, va aprofitar la passejada per fer el reportatge gràfic que ha penjat a Google Fotos on es pot veure en forma de presentació de diapositives l’àlbum que comparteix.


Introducció

A Barcelona hi ha censats quasi una setantena de parcs i jardins, uns més grans, altres més xics, però tots amb el seu encant propi. Una ciutat que de costat a costat, té el parc de Collserola i a l’altre el de Montjuïc, es podria considerar a si mateixa ben rica en espais verds, però dins la ciutat trobem petits indrets plens d’encant, envoltats de construcció i que són un petit oasi dins la gran urb. Aquesta caminada de benvinguda a la primavera, pretén ser un recorregut per a conèixer petits parcs, on infants i grans gaudeixen del seu encís, “trepitjarem” espais prou reconeguts, però també d’altres molt més modestos i que permeten l’esbarjo per a tothom que sap valorar la importància d’un espai verd més o menys enjardinat dins la gran urb.


Itinerari

  1. PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL (DRAC)

La benvinguda ens la dóna un drac gegant que és un tobogan, un gran estany custodiat per Neptú on s’emmiralla Venus i prats assolellats, això és el parc, amb el foc. l’aigua i la terra com a protagonistes.

  1. PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL (CONJUNT)

S’estén una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els que hi ha al costat de la plaça dels Països Catalans van a morir a l’estany que voreja gairebé la meitat d’aquest espai verd. A sobre destaca la poderosa presència de nou torres-far.

  1. PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL (POLIESPORTIU)

Equipat amb tota mena de mitjans per a la pràctica de tots els esports que es poden practicar en un recinte tancat; disposa de varies piscines, sales de màquines, saunes (freda i calenta) pistes de pàdel, pista multiusos (bàsquet, futbol sala, handbol, etc. Fou la seu de l’halterofília en els Jocs Olímpics de Barcelona.

  1. PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL (PORTA D’ACCÉS)

És un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona durant la dècada de 1980 (preparació dels Jocs) de terrenys ocupats per serveis i indústries desaparegudes i traslladades a altres indrets. La fàbrica es traslladà a Mollet del Vallès el 1972.

  1. PLAÇA DE SANTS

Font ornamental circular d’11 metres de diàmetre amb una quota d’aigua de 15 a 27 cc. Disposa de 82 polvoritzadors que fan un efecte de núvol en diferents densitats i a una alçada de 70/80 cm.

  1. ESGLÉSIA DE SANT JOAN VIANNEY

Església aixecada entre 1952 i 1955. Consta d’una nau coberta amb volta parabòlica sobre cinc arcs torals parabòlics i de dos passadissos laterals coberts per un sostre baix sobre bigues de formigó al damunt de les quals es situen tribunes. Al seu centre hi ha una gran rosassa vidriada també de perímetre parabòlic. El campanar és coetani del temple i semblant a una torre industrial.

  1. JARDINS DE CAN MANTEGA

Al bell mig del barri de Sants i enfront de l’església hi ha un jardí urbà amb una font ornamental nova, com la que solia distingir aquest espai. A l’estiu s’acostumen a fer alguns concerts.

  1. PARC D’ESPORTS DEL SOL DE BAIX

L’any 1932 per iniciativa de la Asociación Galguera de Cataluña s’inaugurà un canòdrom, per a celebrar-hi curses de llebrers i es complementava amb altres dues per a curses de motos i trotons respectivament, mentre l’espai central era apte com a terreny de joc de futbol, rugbi o beisbol.

  1. JARDINS DE LA MATERNITAT

Els jardins constitueixen un espai on el visitant pot gaudir de l’ambient de tranquil·litat pel que van ser creats; fer més agradable un complex assistencial construït a finals del segle XIX. Les gran àrees de gespa uneixen harmònicament pavellons i accessos al recinte. Aquest va ser el motiu pel qual, entre 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.

Els pavellons més importants són: la Lactància, Deslletats, Prat de la Riba, Rosa i Cambó.

  1. PORTAL FINCA GÜELL (Gaudí)

L’antiga finca Güell va quedar tallada per la Diagonal.

La porta de Llevant, una de les tres que queden projectades per Gaudí i que dóna accés a la Facultat de Farmàcia, destaca pel seu coronament, flanquejat per dos pinacles i una sèrie de merlets semicirculars molt originals.

  1. ENTRADA AL RECINTE

El Palau té el seu origen a l’antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca va ser adquirida pel comte de Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la finca Güell de 30.000 m2.

  1. JARDINS

Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Rubió Tudurí, a partir d’un projecte que integrava en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius.

  1. FONT DE GAUDÍ

Anomenada Font d’Hèrcules, composada per un banc corbat amb pedestal i un cap de drac de ferro que escup l’aigua sobre una pica, que du frontalment gravat l’escut de les quatre barres. El conjunt està coronat per un bust modern de l’heroi mitològic romà d’Hèrcules.

  1. PALAU REIAL

Eusebi Güell cedí la casa i part dels jardins a la Corona en agraïment pel seu nomenament nobiliari, el 1918. Llavors s’emprengué una nova remodelació per convertir-la en Palau Reial (1919-1924). El palau està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior i dues ales laterals de tres plantes, obertures d’arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció.

El 1924 es convertí en Palau Reial, però al proclamar-se la República el 1931, passà a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que decidí instal·lar el Museu d’Arts Decoratives. Durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l’estat. El 1990 s’instal·là el Museu de Ceràmica. Actualment dóna acollida a les trobades dels països de la riba mediterrània. A la part frontal de l’edifici hi una peanya sense escultura (en el seu temps hi havia la figura de la reina Isabel II alçant enlaire el seu fill i futur rei Alfons XII).

  1. PALAUET GÜELL. Porta principal

Ni hi havien tres més (una l’hem vist abans).

Aquesta donava accés a l’arribada dels convidats perquè estava molt a prop de la masia que s’havia anat renovant i ampliant fins a assolir la categoria de palauet. L’element més destacat i que crida més la atenció és l’espectacular reixa de forja en forma de drac de la porta de carruatges.

Aquesta figura representa Ladon, el drag guardià del jardí de les Hespérides vençut per Hèrcules en un episodi que narra Jacint Verdaguer en el seu poema l’Atlàntida.

  1. JARDINS FONT DELS OCELLETS

Era un espai d’esbarjo i de trobada de barcelonins que recollien aigua del doll que alimentava una antiga mina que es creu es trobava al carrer Marquès de Mulhacen (l’actual plaça Pius XII).

  1. JARDINS DE CAN FEU

Àrea d’esbarjo veïnal.

  1. JARDINS D’OLGA SACHAROFF

Àrea d’esbarjo veïnal.

  1. JARDINS DE PISCINES I ESPORTS (1)

Els jardins ja gaudien d’una gran popularitat entre els barcelonins a principis del segle XX. El 1910 el Reial Club de Polo es va instal·lar als terrenys popularment coneguts com Can Ràbia, a tocar de la carretera de Sarrià. Un espai entre l’avinguda Diagonal i el solar on, posteriorment s’aixecaria l’estadi de Sarrià del RCD Espanyol.

  1. JARDINS DE PISCINES I ESPORTS (2)

L’any 1932 el Reial Club de Polo es va traslladar al seu emplaçament actual, a l’avinguda Diagonal. El parc esportiu de Can Ràbia va esdevenir el 1935 el complex esportiu de Piscines i Esports.

  1. JARDINS DEL TURÓ PARC

L’origen dels jardins dedicats al poeta Eduardo Marquina, és l’antic parc d’atraccions “TURÓ PARK” que va obrir les portes l’any 1912 i va funcionar fins el 1929.

Nicolau Rubió i Tudurí, va ser qui va tenir la pensada de fer un jardí d’ús veïnal. Però aquesta idea es va veure superada per l’assistència de gent d’arreu, al ser els jardins l’únic espai verd de la zona d’ús públic.

  1. MONUMENT A PAU CASALS

Consisteix en un gran llenç de set metres d’alçada que suposa una al·legoria a la música, en forma de teula romana que finalitza en la part superior en unes flames. Una cara és còncava, dedicada a la música, simbolitzada per uns àngels que toquen trompetes i violins; l’altra és convexa i està dedicada a la glòria, transcrita en forma de versos amb un poema de Salvador Espriu dedicat al músic.

  1. MONUMENT AL MESTRE

Pau Casals assajant amb el seu instrument. Obra feta d’un retrat que l’escultor Viladomat va fer a Prada de Conflent tot just després de l’exili del mestre. L’expressió de concentració tocant el violoncel amb els ulls clucs li dóna un gran realisme.

  1. PLAÇA DE FRANCESC MACIÀ

L’arquitecte i dissenyador de jardins Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va ser l’encarregat de donar forma a la plaça Francesc Macià. Li van encarregar amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. En aquell moment la plaça era una de les entrades a la ciutat i va voler plasmar tot un jardí en aquest espai reduït.

L’anècdota: Rubió exercia orgullós de menorquí, i no va pas dubtar instal·lant al mig del jardí, un estany amb la forma de la seva illa (Menorca) visió que tant sols es pot veure des de els edificis alts dels voltants o per Google Maps.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.