el Modernisme menys conegut

Com ja suggereix el títol de l’article, aquesta és una caminada feta amb la intenció de descobrir llocs poc coneguts. Si be no tots corresponen a l’estil Modernista, val a dir que tot caminant i badant podem apreciar indrets de la ciutat fins i tot desconeguts encara que generalment estiguin ben a la vista.

La passejada va tenir lloc el passat dijous pel centre de Barcelona, tenint com a punt de trobada l’emblemàtica Font de Canaletes.

Era un grup de més de cinquanta caminaires, i va fer de guia en Jordi Jiménez, acompanyat de Ramon Bertran, ambdós de l’espai Esquerra de l’Eixample.


El text, i les miniatures que l’acompanyen reproduïdes a continuació, són dels guies de l’activitat. Corresponen als fulls repartits a manera de guia als assistents.


Introducció

El Modernisme és un moviment cultural que no tant sols afecta a l’arquitectura, ni molt menys. També afecta a totes les manifestacions de l’art i del pensament, malgrat és en l’arquitectura on ha arribat a nivells de més reconeixement internacional, assolint-ne la plenitud.

Aquest moviment tingué una espectacular acollida a Barcelona, sobretot en el camp de l’arquitectura amb Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí com a figures més reconegudes a nivell internacional. El cafè Els Quatre Gats, instal·lat en un edifici de Puig i Cadafalch, fou lloc de tertúlia en les freqüents trobades de Picasso, Rusiñol i Casas.

L’estil modernista es caracteritza pel predomini de la línia corba, l’asimetria, el dinamisme de les formes, la utilització de motius vegetals i de la natura, la mescla de la funcionalitat i l’estètica. Va suposar un trencament de tot el que s’havia fet anteriorment, una recerca de modernitat en tots els aspectes de la vida, amb un component d’optimisme com a reflex del moment. En una etapa de predomini industrial, el Modernisme va saber compaginar la utilització dels nous materials com a profunda reivindicació dels oficis i els elements tradicionals.

A finals del segle XIX, Barcelona mira a Europa, es transforma i s’expandeix (Eixample), adopta els canvis propulsats per la Revolució Industrial i es projecta vers una societat moderna. Culturalment també s’experimenten molts moviments en literatura, música i art. Tota aquesta empenta es materialitza en un moviment anomenat Renaixença.

L’Exposició Universal de 1888, la primera a Espanya, va convertir Barcelona en una de les ciutats europees de més potencial, la prova està en la gran quantitat d’edificis que ens ha deixat aquella època.


Recorregut

  1. Casa Elena Castellano
    carrer de Santa Anna 21.

Arquitecte: Jaume Torres Grau.

Edifici que consta de planta baixa i quatre pisos. A la planta baixa té tres obertures, dues per a un comerç i la central per a l’entrada dels veïns.

A la primera i segona planta, destaca la gran tribuna central de pedra amb arcs trilobulats i ornamentació floral. Les parets estan formades per falsos carreus. Destaquen també les baranes dels balcons, de ferro forjat,

  1. Ateneu Barcelonès
    carrer de la Canuda 6

Associació fundada el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb en Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.

El 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès, quan prengué el nom d’Ateneu Barcelonès.

Des de 1906 té la seu al Palau Savassona del carrer Canuda. Cal destacar l’entrada de carruatges, l’escala noble, les sales de conversa i especialment la biblioteca. Fou declarat monument històric-artístic el 1981.

Té una rica biblioteca (5.900 títols l’any 1877, 13.500 el 1887, 19.000 el 1892, 50.000 el 1921, 175.000 el 1969 i uns 300.000 el 2007) i importants col·leccions de revistes i premsa diària.

Les personalitats del país n’ocuparen la presidència, però no fou fins el 1895, que essent president Àngel Guimerà s’introduí el català en un memorable discurs inaugural.

Entre els guardons més significatius rebuts per la institució hi consten la Creu de Sant Jordi (1983) i la medalla d’or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2007).

  1. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
    la Rambla 115

Inaugurada l’any 1764, gràcies a l’aportació de diversos prohoms de la ciutat. Imponent edifici modernista obra de Josep Domènech Estapà. Actualment la institució continua treballant per la divulgació dels coneixements científics i tecnològics.

Les dues torres de l’edifici, associades a les mesures astronòmiques i finalitzades el 1893, emmarquen un rellotge, que durant dècades donava l’hora oficial de Barcelona. Les escultures que el flanquegen amb un compàs, representen el geni científic i l’artístic. Són obra d’en Rafael Atché, autor de l’estàtua de Colom del capdavall de la Rambla.

  1. El Indio
    carrer del Carme 24

Amb aquest nom hi havia una botiga de llenceria i roba de la llar que va tancar fa uns tres o quatre anys i la volen convertir en un restaurant.

Aquest establiment que va ser fundat als volts de l’any 1870 està inclòs en el pla específic elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, per a la conservació dels locals emblemàtics.

  1. Mercat de la Boqueria
    la Rambla 91

El nom de boqueria ha donat peu a força teories argumentades per autors diversos: porta que feia badar, abocadors d’aigües, sacrifici de bocs, lloc on guardaven els bous, carnisseria, taula de tallar carn…

Una altra versió potser més anecdòtica, afirma que quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, després de la conquesta de Múrcia, se’n va endur una de les portes de la ciutat per col·locar-la a la porta de Santa Eulàlia. Els ciutadans que la contemplaven quedaven bocabadats, d’aquí el nom de Boqueria.

  1. Antiga Casa Figueras
    la Rambla 83

Edifici modernista del 1902. La principal característica de la decoració de la façana és la quantitat de mosaics policromats fets amb la tècnica del trencadís. Les portes tenen una peculiar forma d’arc. Les vidrieres estan representades amb moltes figures simbòliques femenines. A la cantonada de l’edifici sobresurt un relleu que representa una dona collint blat (en homenatge a l’activitat de la familiar fàbrica de pasta). El 1986 s’hi instal·la la família Escribà, nissaga de pastissers de gran tradició a Barcelona.

  1. Casa del Dr. Genové
    la Rambla 77

És un edifici de façana molt estreta del 1911, obra d’Enric Sagnier Villavecchia.

L’edifici fou ocupat per la farmàcia i el laboratori farmacèutic del Dr. Genové.

Els tres primers pisos s’obren amb grans finestrals pensats com a única cristallera catedralícia.

  1. Hotel Peninsular
    carrer de Sant Pau 36

Trobem un dels hotels que es mantenen més fidels als seus orígens, si més no, gràcies a la rehabilitació.

El lloc que ocupa l’hotel havia estat part d’un convent de Dominics, fins hi tot algunes de les habitacions dels antics monjos, són avui habitacions per als hostes. L’edifici fou secularitzat i convertit en hotel el 1876 i va viure el seu màxim esplendor durant l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888.

El 1960 va sofrir una forta restauració per adequar-lo a les necessitats de l’època.

  1. Hotel España
    carrer de Sant Pau 9-11

Considerat una de les petites joies del modernisme català. Obrí les seves portes el 1859, amb el nom de Fonda España i va ser reformat posteriorment per Lluís Domenech i Montaner a principis del segle XX.

El 2010 es va sotmetre a una rehabilitació que li permeté recuperar l’esperit que li donà el gran arquitecte català i alhora, fou dotat de les més noves tecnologies, disseny i confort, assolint un gran prestigi.

  1. Gran Teatre del Liceu
    la Rambla 51-59

Cal entendre’l com una unitat artística, malgrat les diverses fases de construcció i reconstrucció a les que ha estat sotmès des de 1844 fins el 1999.

El 1893 l’anarquista Santiago Salvador llençà una bomba a la platea amb el resultat de 26 morts.

El 1936 va ser expropiat, nacionalitzat i convertit en Teatre del Poble Català, recuperant el seu nom el 1939. Ha sofert diversos incendis; el primer el 14 d’abril de 1861, que destruí la sala principal i l’escenari, el segon encara en la memòria, el 1994, que causà una gran consternació en la societat catalana i en el món de l’opera en general. La reconstrucció va ser molt respectuosa amb l’ambient de la sala i permeté ampliar considerablement l’escenari per adaptar-lo a les més modernes especificacions, com a conseqüència fou necessari enderrocar varies cases que properes l’edifici.

  1. Cafè de l’Òpera
    la Rambla 74

Aquest local inicia la seva  activitat restauradora a la fi del segle XVIII.

com a Taverna-Hostal i punt de sortida dels carruatges cap a pobles de la comarca i altres ciutats com Saragossa i Madrid.

A la fi del 1928, els avantpassats de l’actual propietari adquireixen l’establiment i seguint la tendència de l’època es reforma d’estil Modernista encara que amb certs matisos neoclàssics. Inaugurat a principis de 1929, l’any de la Exposició Internacional de Barcelona i ja com a cafè de l’Òpera que no ha cessat la seva activitat des de llavors,  ni tant sols durant la Guerra Civil. Avui, el local recentment restaurat per l’arquitecte Antoni Moragas, forma part del patrimoni històric de la ciutat. Tres llibres de signatures i centenars d’anècdotes són notaris de la vida del cafè

  1. Camiseria Bonet
    la Rambla 72

Just al costat del cafè, hi ha el testimoni d’una camiseria oberta el segle XIX. Malgrat no funcionar ja com a negoci tèxtil encara conserva en la façana l’estil del clàssic revestiment de fusta de caoba amb una vitrina emmarcada per dos rètols dibuixats per sobre de la làmina metàl·lica.

L’any 2002, quan la tercera generació de la família Bonet continuava al capdavant, l’establiment va rebre el Premi a la tradició comercial de la Generalitat.

  1. Mollys Fair City
    carrer Ferran, 7

Cerveseria irlandesa que manté una gran part de la decoració modernista de la primera botiga establerta en aquest local cap a finals del segle XIX quan era propietat d’un comerciant francès. Cap el 1910 en Miquel Regàs, va obrir una xarcuteria i posteriorment va ser una botiga de regals propietat del Sr. Veciana.

Cal especial esment de la decoració, el ferro forjat de la barana del balcó i les formes corbes on s’encabeix el rètol de la botiga. En l’interior es conserva part del mobiliari original.

  1. Fanals
    plaça Reial.

Al bell mig de la plaça i a cantó i cantó de l’estany s’hi troben dos fanals obra d’Antoni Gaudí i Cornet. Foren els primers treballs de l’arquitecte modernista l’any 1879, després de titular-se com arquitecte i col·laborador amb en Josep Fontseré en la reixa d’entrada del Parc de la Ciutadella.

Va realitzar dos models diferents de tres i sis braços, d’aquests dos va ser col·locats a la Plaça Reial damunt d’una base de pedra , essent fosses en bronze i amb combinació de ferro forjat, el coronament amb decoració està en la part superior on hi ha una representació del casc del déu romà Mercuri, així com, de les dues serps enroscades al braç central. Varen ser inaugurades el 1889.

  1. Palau Güell
    carrer Nou de la Rambla 3-5

És un edifici dissenyat per Antoni Gaudí, màxim representat del Modernisme arquitectònic català, entre 1986 i 1990. És la primera gran obra que Eusebi Güell va encarregar a Gaudí i destaca per com l’arquitecte va concebre l’espai i la llum.

Aquesta obra pertany a l’etapa orientalista de Gaudí (1883-1888) període en que l’arquitecte realitza una sèrie d’obres inspirades en el Pròxim Orient (India-Persia-Japó), així com en l’art islàmic-hispànic principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió de decoració amb rajola ceràmica, així com els arc parabòlics, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.

L’edifici s’estructura en diverses plantes funcionals diferenciades, amb una entrada en forma d’arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució en estances al voltant del saló central, l’eix principal i vertebrador de l’edifici.

Al terrat hi ha vint xemeneies que, lluny de ser tractades com a simples xemeneies, Gaudí les va concebre com a escultures. Amb això inicia una forma de dissenyar-les que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins arribar a assolir els resultats espectaculars de la casa Milà.

El Palau va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco pel seu valor universal i excepcional el 1984.

  1. London Bar
    carrer Nou de la Rambla 34

Hi trobem un edifici auster amb un aplacat de fusta bastant senzill, mentre que la decoració interior és d’estil modernista, entre la qual destaca un aparador amb un mirall de fons de línies corbes entretallades i rematades per flors.

El bar va ser lloc de trobada d’artistes del món del circ i de l’espectacle. També s’hi reunien artistes joves com Miró, Picasso o Gaudí.

  1. Font pública
    carrer Nou de la Rambla 45

En un buidat del mur de la casa del número, obert amb arc de pedra de mig punt hi ha un forat de disseny funcional, cilíndric, amb tres brolladors, coronat per un escut també de pedra de la ciutat de Barcelona.

Es obra de mitjans del segle XIX i porta una inscripció al·lusiva al Marqués de Campo Sagrado, personatge principal en l’activació d’aquestes millores sanitàries de la ciutat.

Un llamp la va afectar l’any 1979. Es va restaurar el 1986.

  1. Bar Muy Buenas
    carrer del Carme 63

Aquí trobem l’anomenada “joya arrabalera”.

Va ser espoliada pels qui ostentaven la llicència i ha estat més de dos anys tancada. L’ajuntament els obligà a restituir les peces, i va multar els arrendataris.

Les restes que es van poder salvar quedaren deixades i malmeses durant mes d’un any a l’interior del local sense cap mena de protecció.

  1. Gat
    Rambla del Raval s/n

Obra de Fernando Botero. És tot un símbol de Barcelona i sobretot del Raval.

Es tracta d’una escultura que sempre es rebuda amb un somriure als llavis i tant sols té la competència del Cavall que hi ha a la terminal 2 de l’aeroport de Barcelona.

  1. Casa Granell
    Gran Via de les Corts Catalanes 582

És una obra recuperada l’any 2004, ressaltant els elements modernistes de 1902.

Té un encert visual que, estant la tribuna a la part dreta, no fa l’efecte de “caure” cap aquest extrem, ja que es contraresta subtilment amb la barana de pedra cisellada del seu primer pis o principal.

  1. Conjunt d’edificis.

Conjunt únic de diverses cases de l’any 1902. La seva singularitat radica en el fet de formar un bloc no pas un sol edifici com es construïa a l’època.

Cal destacar la notable qualitat dels relleus i ornaments de pedra, especialment a la planta baixa, al pis principal i al cinquè.

  1. Casa Golferichs
    Gran Via de les Corts Catalanes 491

Modernista (1900/1901) inspirada en formes gòtiques, obra de Joan Rubió Vallver. Residència de l’enginyer i empresari Macari Golferichs, que va residir fins a principis de la guerra civil espanyola.

Confiscada per milicians llibertaris per fer-hi una universitat popular. Quan va acabar la guerra va ser col·legi de monges. Des de 1989 funciona com a centre cívic i ludoteca.

  1. Casa de la Lactància
    Gran Via de les Corts Catalanes 475-477

És tracta d’un edifici construït sota la direcció de Pere Falqués entre 1908 i 1913. Fou dissenyat per atendre els fills de les famílies més necessitades amb manca de possibilitats de supervivència.

El corona una cornisa d’arcs cecs i cresteria i un frontó format per un conjunt escultòric de pedra d’Eusebi Arnau. El conjunt escultòric està composat a la part de dalt per una dida que representa la ciutat de Barcelona donant el biberó a un nadó, envoltada d’altres personatges  necessitats del seu ajut. Del fons ressalta una ciutat portuària en baix relleu.

Les figures de la porta del vestíbul amb uns arbres de la vida que duen els bustos d’un home i una dona i en el tinell nombrosos caparrons infantils, com al·legoria a la família.


Fotografies

Trobareu l’àlbum amb les fotos fetes durant el recorregut de la caminada fent clic al vincle següent de Google Fotos.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a el Modernisme menys conegut

  1. Eduard Font Marti ha dit:

    Feu una activitat molt engrascadora, espero ser amb Vds. algun dia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.