caminada pel centre històric de Vic

Sortida conjunta del dia 8 de juny del 2017.

A les 07:30 h som al lloc de trobada la quarantena de participants de l’activitat, per fer l’aproximació al punt d’inici de la caminada. Ho fem en un tren de la línia R3 de Rodalies de Catalunya, que en aquest cas té el final a Ripoll.

El trajecte fins a Vic és de 90 minuts. En arribar aprofitem per esmorzar. A continuació comença la passejada pels carrers i places de la ciutat, seguint un itinerari marcat.


Com a guia i complement per il·lustrar l’itinerari proposat podeu baixar el full amb les fotos en miniatura dels llocs visitats, numerades de la mateixa forma com s’hi indica en el recorregut.

Pel relat de la caminada aprofito els textos preparats pels companys Jordi Jiménez i Ramon Bertran, que fan la funció de guies del grup.


Introducció

El centre històric de Vic és l’ànima de la ciutat. Un espai viu on residents i visitants s’hi apleguen per a passejar, reunir-se, comprar o gaudir-ne. Un lloc per perdre’s i admirar la riquesa del patrimoni.

És un entramat urbà d’origen medieval format sobre una ciutat romana, on destaquen la plaça Major, el Temple Romà, el conjunt de la catedral i el Museu Episcopal.

Però al costat d’aquests grans punts d’atracció, altres espais, esglésies, convents, ponts, cases senyorials o restes de castells i muralles, ens parlen de més de dos mil anys d’història. Perquè la força del centre de Vic rau en l’harmonia del seu conjunt, els seus racons, la seva llum i la seva olor.

Recorregut

  1. Plaça Major (Mercadal).

Molt abans que s’hi construís la primera casa, aquí hi havia una esplanada on es duia a terme un mercat a camp obert. Durant els segles XII i XIII s’hi van començar a construir al voltant les cases amb porxos per guarir-se de les inclemències del temps i la normativa de l’època manava que els arcs havien de ser prou alts perquè hi pogués passar un home dalt d’un cavall. Avui s’hi continua fent el mercat cada dimarts i cada dissabte; és el centre de la vida ciutadana i l’escenari de tota mena d’actes i celebracions.

  1. Casa de la Ciutat.

La part més antiga de l’Ajuntament és l’edifici del segle XIV on avui hi ha la oficina de Turisme. La llotja del Blat era un espai obert on es venia carn i peix i es pesava el blat i la farina; al primer pis, hi havia unes dependències per a les reunions del Consell de la Ciutat.

  1. Casa Cortada.

Exemple característic de les cases senyorials de l’època barroca de Vic. Austera per fora, a dins conserva el mobiliari i la decoració originals amb unes pintures murals de Francesc Pla, el Vigatà (1743-1805) considerat el pintor català més interessant del darrer quart del segle XVIII. Les pintures narren les aventures de Telèmac, fill d’Odisseu (Ulisses segons la mitologia romana) i Penèlope, i s’han mantingut en molt bon estat. Aquesta casa és una de les millors de la ciutat.

  1. Casa Natal de Sant Miquel dels Sants.

Miquel Argemir, conegut com sant Miquel dels Sants des que va ser canonitzat per l’església catòlica el 1862, va néixer en aquesta casa el 1591 i va morir a Valladolid el 1625. El 5 de juliol és l’onomàstica i Vic celebra la seva festa Major, ja que és el patró de la ciutat.

  1. Seminari Vell i Església de Sant Just.

Aquí hi van estudiar entre molts altres, el filòsof vigatà  Jaume Balmes, el poeta de Folgueroles Jacint Verdaguer o Sant Antoni Maria Claret, que va fundar la congregació dels Claretians en una de les cel·les.

Aquesta església, d’època gòtica, va pertànyer a un convent de jesuïtes i, a partir del segle XVIII, al Seminari Vell, una institució clau de la ciutat perquè va permetre continuar impartint estudis superiors  a Vic.

  1. Casa Fontcuberta.

En aquesta casa senyorial hi va néixer l’escriptora Àngels Anglada (1930-1999). Els racons de la casa, el carrer i el barri conformen l’univers quotidià de part de la seva obra. No confondre amb Lola Anglada.

  1. Hospital de la Santa Creu.

A l’època medieval els hospitals es construïen fora dels recintes emmurallats, però prop d’una de les portes d’accés a la ciutat, Així és va fer el 1348 quan el mercader vigatà Ramon Terrades va deixar els seus béns a la ciutat per fer-hi un hospital per als malalts, els vianants i els infants abandonats.

La façana d’estil plenament renaixentista, pertany a la primera ampliació (1539-1547). Més tard es va construir la nova església d’estil barroc.

  1. Església i Convent de Sant Domènech.

Els dominics van ocupar el convent fins a 1835, que va ser dedicat a casa de caritat i actualment, és la seu de l’escola d’art de Vic.

L’element més interessant del conjunt és el claustre obra de Jacint Morató i Soler (1723) considerat el millor de Vic per la seva esveltesa i originalitat.

  1. Casa de les Missions Claretianes i Església de Sant Antoni Maria Claret.

La condició de seu episcopal i la influència de les institucions eclesiàstiques va afavorir la presència de convents i congregacions, moltes fundades a Vic. La casa dels missioners claretians i l’església de Sant Antoni Maria Claret (1807-1870), construïda a la meitat del segle XX, n’és un clar exemple,

  1. Casa Bayés.

És la casa natal de la nissaga de metges Bayés i de la il·lustradora Pilarin. El prestigiós metge Càndid Bayés va impulsar la reforma de la casa del segle XV i XVI per instal·lar-hi el consultori actual. La reforma d’influència modernista destaca per la riquesa dels interiors amb l’ús de pedra picada, ferro forjat, vitralls emplomats, ceràmica vidriada i amb mobles i llums originals.

  1. Bisbe Oliba.

Oliba provenia d’una família comtal catalana i, abans de bisbe de Vic, va ser abat de Ripoll i de Cuixà i fundador del Monestir de Montserrat. Va tenir una gran influència a la societat del segle XI, quan Catalunya s’estava vertebrant com a país i Vic n’era un dels punts clau.

És considerat l’impulsor de l’art romànic i un dels mèrits que més l’honora és d’haver estat el primer promulgador de la Pau i Treva de Déu, unes lleis que, per tal de protegir a les persones indefenses, prohibien els actes violents uns dies determinats i l’entrada amb armes a les esglésies, iniciativa que tingué un gran ressò en el món cristià.

  1. Catedral.

De la catedral que el Bisbe Oliba va construir al segle XI en resten el campanar, la cripta i les restes de l’església de Santa Maria. El campanar és el més alt de Catalunya d’estil romànic i un dels emblemes de Vic. Amb el pas del temps, aquesta catedral es va ampliar i modificar diverses vegades fins el segle XVIII es va construir el temple neoclàssic. A principi del segle XX, Josep Maria Sert va rebre l’encàrrec del bisbe Torras i Bages de decorar l’interior de la catedral.

La catedral va ser l’eix vertebrador de la carrera artística de Josep M. Sert, la seva obra més important, tant per les dimensions com per la repercussió que va tenir. Va fer el projecte tres vegades, la primera no es va arribar a col·locar, la segona es va destruir al principi de la Guerra Civil i la tercera és l’actual que es pot visitar perquè un cop acabada la “guerra” encara estigué a temps de poder ultimar l’obra. En Sert morí el 1945.

  1. Palau Episcopal.

La condició de seu episcopal des de l’època visigòtica, ha marcat el caràcter cultural i religiós de la ciutat al llarg dels segles, els límits del bisbat de Vic comprenen encara avui diverses comarques de Catalunya. Els orígens del palau episcopal on encara avui resideix el bisbe, són del segle XII.

  1. Pont de Queralt.

D’estil romànic, construït el segle XI, donava accés a la porta de la muralla del qual provenia el nom. Fins a 1274 per entrar a Vic venint de Barcelona s’havia de passar per aquest pont. El pont rep el nom del casal dels Queralt, senyors del castell de Gurb, que és trobava només entrar a la ciutat. La seva imatge juntament amb la catedral ha estat utilitzada més d’una vegada per identificar Vic. Fins i tot apareixia en els bitllets de 5 pessetes emès en 1954 amb el rostre de Jaume Balmes al revers, per això mentre van circular aquests bitllets també se’l coneixia pel pont del duro.

  1. Les Adoberies.

Des del Pont de Queralt es pot contemplar el barri de les Adoberies. A la riba esquerra es veuen els obradors on es duia a terme l’acabat de les pells i els assecadors als pisos de dalt. La industria de la pell és la més tradicional de Vic i ha subsistit fins fa molt poc, tot i que en d’altres emplaçaments.

  1. L’Albergueria.

D’època romànica aquest espai, vinculat a la catedral, havia tingut accés directe al claustre i va ser la primera institució benèfica i hospitalària de Vic. Era utilitzat per acollir pelegrins i vianants sense recursos que arribaven a la ciutat.

  1. Església dels Dolors.

Des del 1750 la congregació dels Dolors organitza cada diumenge de Rams la famosa Processó dels Armats que transcorre en un impressionant silenci pels carrers de la ciutat.

  1. Museu Episcopal.

El museu s’inaugurà l’any 1891 gràcies a l’esforç d’un grup d’intel·lectuals i clergues de Vic de l’època de la Renaixença, que van contribuir a la recuperació del patrimoni artístic català. Conserva un fons de valor excepcional, integrat per més de 29000 peces i està declarat d’interès nacional. Mostra una de les millors col·leccions d’Europa d’art medieval amb obres mestres de pintura i escultura del romànic i gòtic català.

  1. Call Jueu.

En aquest lloc, entre la plaça de Malla i el carrer d’en Guiu, és on es situava el call jueu de Vic. Hi havia una sinagoga i una escola i tenien una activitat molt intensa com a prestadors, tot i que no van arribar a formar una comunitat forta.

  1. Església de la Pietat.

A l’Edat Mitja aquesta plaça era un centre ciutadà de gran importància per on passava la divisió de la partida episcopal i comtal. L’església és del segle XVII i va ocupar bona part de l’espai de la plaça.

  1. Temple romà i restes del Castell dels Montcada.

El temple és l’únic edifici que s’ha pogut recuperar de la ciutat d’Auso, tal com s’anomenava Vic a l’època romana. Es va construir al segle I dC en un dels indrets més alts de la ciutat i orientat a llevant, seguint les normes de l’època. Al llarg de la història el  lloc ha mantingut un component sagrat i relacionat amb el poder i és un dels tres punts a partir dels quals es va expandir la ciutat.

  1. Muralles de Pere III.

Per raons de defensa al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós va ordenar construir les muralles que porten el seu nom. Tenien quaranta torres i set portals; el principal el portal de Queralt que es troba en l’únic tram de muralla que s’ha pogut conservar.

  1. Església Convent de Santa Teresa.

Aquest conjunt barroc es va construir a mitjans del segle XVII gràcies a un llegat testamentari. Pertany a l’ordre de Santa Teresa de Jesús i avui les Carmelites Descalces hi continuen fent vida de clausura.

  1. L’estudiant de Vic.

La tradició d’estudis superiors de Vic es remunta a l’Escola Catedralícia Medieval, continua amb la Universitat Literària a l’època moderna, amb el Seminari Tridentí al segle als segles XVIII i XIX i amb l’actual Universitat de Vic.

  1. Casa Bojons.

D’època barroca acull la cambra on va morir Jaume Balmes (1810-1848), convertida ara en un petit museu dedicat a la seva vida i obra.

  1. Casa Masferrer.

De les tertúlies literàries que els estudiants feien a l’estiu en aquesta casa en va sortir l’Esbart de Vic, una associació literària on va destacar Jacint Verdaguer (1845-1902), el gran poeta de Folgueroles, format intel·lectualment a Vic.

  1. Casa Ramon Sala i Saçala.

Aquí visqué a final del segle XVII el veguer que dóna nom a la casa, famós per la seva lluita contra els francesos en una època marcada per la Guerra dels Segadors.

  1. Convent de les Sagramentàries.

Aquest és un dels dos convents de clausura que resten encara a la ciutat. Una de les funcions que tenen és la elaboració del pa per a l’eucaristia.

  1. Església de Sant Felip.

Construïda en època barroca, mostra la restauració del retaule que va ser destruït el 1936. En una ciutat amb més d’una trentena d’esglésies de tota mena, aquesta és la que tria la protagonista de la novel·la Laura a la ciutat dels Sants (1931) com a refugi de les seves oracions.

  1. Rambla del Passeig.

Vorejant la plaça major i resseguint l’antiga muralla, la Rambla ocupa una amplia zona on s’hi poden trobar en els carrers adjacents botigues de tota mena i en especial les típiques cansaladeries on es pot comprar la famosa llonganissa i a les pastisseries el reconegut pa de pessic.


Fotografies

Es poden veure a través del vincle de Google Fotos.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.