caminada per Sant Martí, la Verneda i la Pau

Aquesta sortida es va haver d’ajornar una setmana fins abans-d’ahir, degut a la previsió de pluja del dijous 27 d’abril data en la qual havia estat programada.

Acompanyant els 36 assistents fem de guies la Milagros Pérez i jo mateix, de l’espai Fort Pienc.

L’objectiu és el de practicar la saludable pràctica de caminar. A això hi afegim una mica de tafaneria que ens portarà a descobrir indrets poc coneguts o pels quals hi passem però de vegades no ens hi fixem prou. Però també l’activitat serveix per comunicar-nos i relacionar-nos intercanviant idees i experiències.

Caminarem per alguns llocs de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, annexionat a Barcelona l’any 1897, i ara barris del Districte 10. Prenent com a eix la rambla Guipúscoa; d’aquí fins a la Gran Via de les Corts Catalanes, anirem fins a tocar el límit municipal de Sant Adrià del Besòs.

El nom de la Verneda ens recorda aquest lloc on, prop del Besòs hi havia una extensió considerable d’arbres anomenats verns.

Preàmbul

Municipi independent de Barcelona a partir del Decret de Nova Planta, Sant Martí de Provençals es convertí durant els cent anys següents en el territori més industrialitzat de la zona d’influència de Barcelona, procés que provocà el naixement de tres barris diferenciats (Clot, Poblenou i la Sagrera) i la definitiva transformació de l’antic nucli rural, actualment ofegat enmig dels grans blocs d’habitatges construïts durant els anys cinquanta i seixanta.

Fins abans de l’annexió ens hem d’imaginar aquesta zona bàsicament rural, amb camps, cases de pagès, i algunes fàbriques que s’hi havia anat instal·lant aprofitant els recursos productius derivats de l’abundància d’aigua aprofitada del dessecament dels aiguamolls que hi havia.

Mapa

L’itinerari seguit durant aquesta caminada té una distància aproximada de 4,3 km i l’esquema es pot veure a través del vincle Instamaps on és penjat.

Fotos

La Mercè Peiró, de l’espai Sant Antoni va fer el reportatge gràfic de la jornada, que es pot veure a l’àlbum situat a Google Fotos que l’autora ens convida a visitar.

Recorregut

  1. Línia de la Verneda
    Rambla Guipúscoa, entre Bac de Roda i Extremadura

Conjunt escultòric obra de Francesc Torres inaugurat el 07-03-1999. Té uns 1600 m de llargada i està format per 14 grups fets en acer inoxidable, resina i pedra artificial, el primer identificat amb la lletra A i el darrer amb la lletra B. Els textos que contenen cada un dels grups van descrivint successivament els fets històrics més rellevants de la història de Sant Martí de Provençals. Val la pena dedicar-hi una passejada per llegir-los.

  1. Barraques de La Perona
    Ronda de Sant Martí

Al peu del pont de Calatrava ens imaginem la ubicació d’aquest conjunt, entre la Ronda de Sant Martí de Provençals i les vies del tren, a partir del pont del carrer d’Espronceda, va haver l’antic barri de barraques desaparegut i considerat el més gran de Barcelona. Va ser l’últim nucli que va desaparèixer el 1989. La peculiaritat del nom prové de la visita que va fer Eva Duarte de Perón (la Perona) l’any 1947 coincidint en el temps amb l’inici del poblament i construcció de barraques.

  1. Grup d’habitatges “Juan Antonio Parera”
    carrers Menorca / Guipúscoa / Fluvià / Treball

Són blocs que ocupen l’equivalent a cinc illes de l’Eixample, construïts entre 1956 i 1958 per la Obra Sindical del Hogar. Els projectes inicials havien donat el nom de “Polígono San Pablo” probablement degut a que la major part dels terrenys van ser adquirits a l’Hospital de Sant Pau l’any 1949. El grup va ser inaugurat pel mateix Franco. Les esquerdes, les deficiències de la xarxa elèctrica i les filtracions d’aigua van aparèixer ben aviat, però els promotors construïen a un ritme frenètic i no tenien cap pressa per arreglar els defectes.

  1. Centre Cívic Sant Martí
    Selva de Mar 215

Ubicat a l’antiga Residència Gaudí, que havia servit d’allotjament de les funcionàries de la Secció Femenina de la Falange. Durant la Transició, davant la manca d’equipaments i serveis públics al barri, a finals dels 70 els veïns van ocupar l’edifici en desús per organitzar-hi activitats. Poc desprès, el nou Ministeri de Cultura sorgit de la Transició va rebre l’immoble, fins que l’any 1979 l’Ajuntament aconseguia la titularitat transformant-lo en el Centre Cívic Sant Martí que va ser inaugurat el 12-12-1982.

  1. Grup d’habitatges “La Caixa”
    carrers Andrade 175 / Agricultura 235 / Concili de Trento 206 / Treball 208

Bloc de la mida d’una illa de l’Eixample, amb una zona verda a l’interior. Construït entre 1950 i 1954. Obra de l’arquitecte Manuel Cases Lamolla. Destaquen les solucions donades a les cantonades. El nom inicial va ser Grupo de Viviendas de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, derivat de la que va ser l’entitat promotora.

És interessant llegir el testimoni d’una veïna del bloc en la cita de Memòries d’unes veïnes, per entendre les dificultats que varen haver de passar al barri.

  1. Parc de Sant Martí de Provençals
    Menorca 64

El gener de 1976 les associacions de veïns de Sant Martí de Provençals i la Verneda Alta van començar a reivindicar la construcció d’un parc amb un acte simbòlic plantant diversos arbres al solar situat entre els carrers de Menorca, Agricultura, Huelva i Treball, projecte que s’assoliria anys més tard, desprès de moltes fases, molts problemes i poc pressupost.

  1. Can Cadena
    Agricultura 303 – Menorca 25

Masia dels segles XVI-XVII amb planta baixa, un pis i golfes. Coberta a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana principal, en la qual s’obre el portal d’entrada, d’arc de mig punt, de pedra. També són de pedra els emmarcaments de les finestres i el balcó situat a sobre de la porta. Les façanes laterals i posterior són molt senzilles.

Segons sembla, antigament era el lloc o estable on guardaven els carros i el bestiar dels carreters que sojornaven a l’hostal que hi havia al costat de la rectoria.

A l’entorn hi ha feixes de conreu protegides per una tanca i per un pati i dues construccions, possiblement quadres per a guardar carruatges i estables. Actualment, les feixes s’aprofiten com a horts urbans.

  1. Ca l’Arnó
    Menorca 21

Masia de l’any 1689, de planta baixa i un pis amb coberta a doble vessant. De tipologia rural i senzilla construcció, amb les façanes arrebossades i emblanquinades. Un dels portals és quadrat i l’altre és d’arc de mig punt dovellat. Existeix un finestral gòtic, segurament tret d’una construcció més antiga. Presenta quatre finestrals de l’època. Les façanes laterals són llises, llevat d’alguna diminuta finestra.

Sembla que la casa va ser propietat del general Josep Manso, heroi de la guerra del Francès.

L’any 1982 es va voler tirar a terra però l’ordre es va aturar gràcies a la lluita dels veïns, encapçalada per les associacions de veïns. Sis anys després es va iniciar la seva restauració col·laborant-hi un grup de voluntaris de diferents països.

  1. Can Planas
    Selva del Camp 1-19

Masia dels segles XVI-XVII, de planta baixa i dues plantes pis, amb estructura de murs de maçoneria i coberta a dues vessants amb teulada de teula que té un ràfec interessant. Les cantoneres de l’edifici són de pedra treballada, així com els emmarcaments de les obertures, que constitueixen els elements més interessants de les façanes entre els quals hem de remarcar la porta (amb arc de mig punt, de dovelles) el balcó i el seguit d’obertures de la segona planta. També cal destacar l’existència l’un rellotge de sol.

Es va restaurar i transformar en equipament social a la dècada dels 90 gràcies a instal·lar-hi una escola taller de formació ocupacional. Actualment és el Centre d’acolliment residencial per persones sense sostre.

  1. Parròquia de Sant Martí de Provençals
    Plaça Ignasi Juliol 1

L’antic nucli de Sant Martí de Provençals començà a formar-se durant el segle XII a l’entorn de l’església de Sant Martí Vell, fundada a principi del segle XI -encara que la construcció actual data del segle XV- com a depenent o sufragània de Santa Maria del Mar, a la vora de la via romana que conduïa al Vallès per un costat i d’una altra que anava al Maresme pel cantó de mar. La porta està guarnida amb ferradures, com totes les esglésies dedicades a Sant Martí.

Font escultura
Obra de l’escultor Antoni Roselló, s’aixeca al carrer de l’Agricultura, al costat de la parròquia. És un brollador que recorda una antiga bomba de treure aigua a pagès i deixava anar un fil d’aigua des de dalt d’una columna. La zona del Parc de Sant Martí on es troba la font va ser inaugurada el dissabte 9 de novembre de 1991.

  1. Plaça del Ram de l’Aigua
    carrer Cantàbria / Rambla Guipúscoa

Dedicada a la presència de la indústria tèxtil a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Els primers fabricants tèxtils van arribar-hi al final del s. XVIII.
A partir de 1820 una nova tècnica per a blanquejar teixits va anar eliminant els prats d’indianes, però al seu lloc s’hi van instal·lar noves fàbriques de filats i teixits, i d’estampats i aprestos; eren les fàbriques del ram de l’aigua, tan abundants al Sant Martí de Provençals dels segles XIX i XX.

  1. Plaça de la Palmera de Sant Martí

Amb la xemeneia de l’antiga fàbrica que hi havia, i amb la gran escultura lineal de Richard Serra, va ser un dels primers espais guanyats per a la ciutat en els inicis de la democràcia municipal. Va ser inaugurada l’11 de novembre de 1984, però no va quedar del tot acabada, en la part més propera al carrer de Puigcerdà, fins bastants anys desprès dels Jocs Olímpics.

La plaça va ser ideada pels arquitectes Xavier Nieto i Joan Carles Rubio. De bon començament s’hi va col·locar una escultura de Richard Serra titulada El mur, formada per dues grans làmines de formigó armat, de 52 m de llarg i 3 m d’alt, disposades de manera que divideixen la plaça en dos espais, l’un arbrat i l’altre lliure.

I la palmera?. Era de l’espècie canària, centenària i de grans dimensions. Va resultar afectada per l’escarabat morrut i cap al desembre de 2016 va haver de ser tallada pels serveis municipals de Parcs i Jardins, amb la intenció de plantar un nou exemplar però hores d’ara encara trobem buit l’escocell que devia ocupar, a tocar d’El Mur.

  1. Grup d’habitatges “la Pau”
    Guipúscoa – Extremadura – Rambla de Prim – Gran Via

El conjunt de vivendes més important. Company de lluites amb els barris del Besòs i el Maresme (limita amb Sant Adrià de Besòs), aquest tercer barri de l’eix Prim va ser construït per l’Obra Sindical del Hogar. El va inaugurar Franco en els actes de la campanya “25 años de paz” des de la fi de la Guerra Civil, fet del qual en deriva el seu nom.

  1. El Piramidón
    Pere Vergés 1 – Concili de Trento 313

Gratacels de disset pisos d’alçada, construït l’any 1971 per ser destinat a usos sanitaris. Per semblança al madrileny hospital universitari Ramón y Cajal la gent el va acabar anomenant el Piramidón. Després d’un temps sense cap destinació concreta, des de 1990, com a Hotel d’entitats La Pau de la Generalitat de Catalunya, és la seu de diferents entitats i associacions culturals, veïnals i socials: l’escola d’adults de la Pau, el Centre Cívic i un Centre d’Art Contemporani, entre d’altres.

  1. Escultura Contrapunt
    Concili de Trento 340

Monument abstracte en forma de nota musical obra de l’artista Ferran Soriano dedicat a Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) que va ser regidora de Cultura de Barcelona.

  1. Creu de Terme de Sant Adrià
    Concili de Trento / Extremadura

Com a cloenda de la passejada veurem dues creus de terme. Eren una fita en els camins per assenyalar els termes parroquials, segons un costum iniciat el segle XVII. La divisió territorial en municipis al segle XVIII va mantenir aquests símbols. Algunes han deixat el seu record en el nom dels camins on eren ara convertits en carrers, com és el cas de la Creu dels Molers al Poble Sec, i de la Creu Coberta a Hostafrancs.

Mig amagada a la vora d’un jardinet trobem la creu de terme de Sant Adrià, curiosament situada a la banda de Barcelona.

  1. Creu de terme de Sant Martí
    Rambla Guipúscoa / c. Extremadura

Segons alguns historiadors la Creu de Sant Martí va ser refeta el 1589, i així va arribar als temps moderns a un lloc indeterminat enmig dels camps de la Sagrera fins que el creixement de les fàbriques va fer que es traslladés prop de la Torre del Fang. L’any 1912 es va fer una còpia que va resultar destruïda durant la Guerra Civil; l’original es conservava al museu del Parc de la Ciutadella però es va perdre en el trasllat al MNAC.

Aquesta que veiem és una reproducció feta a partir de fotografies però li falta la columna que fa de pedestal, que ha estat substituïda per una de ferro.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.