descobrim noms de dona pel Clot i rodalia

Motivació

El dia 8 de març de cada any se celebra el Dia Internacional de la Dona. Si inicialment la jornada era per reivindicar el paper de la dona en el mercat laboral finalment, amb la idea que havia de servir per impulsar la igualtat de gènere a tots els nivells en la societat arreu del món, l’ONU l’any 1975 va declarar aquest Dia Internacional que anteriorment s’havia estat fent com a Dia de la Dona Treballadora.

La falta de paritat és present arreu. En el llibre Els carrers parlen de dones, de Marta Casanovas Lleonart i altres, -que m’ha servit de guia per documentar el present article- es citen dades extretes amb data 02-10-2008 del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Diu que dels 4.812 carrers, places i jardins, 2.111 tenien nom d’homes i 300 nom de dones. És a dir la distribució dels 2.411 llocs amb nom de persones era del 87,56% pels homes i del 12,44% per les dones.

En conseqüència no sembla gaire desencaminat el lema del Dia Internacional de la Dona escollit pel 2017 que és «Les dones en un món laboral en transformació: vers un planeta 50-50 el 2030» que promou la igualtat real de participació d’homes i dones en un futur que no hauria de ser gaire llunyà.

Val a dir com a desgreuge que el grau de participació en la caminada d’avui és decantat a favor de les dones que representen aproximadament el 80% sobre el total dels assistents.

En aquesta ocasió -dijous de la passada setmana- fem de guies la Milagros Pérez i jo mateix, ambdós de l’espai de Fort Pienc.

Preàmbul

Pel motiu exposat al principi aquest mes proposem fer una descoberta dels llocs amb noms de dona que hi ha per Barcelona i en aquesta ocasió concretament per dos dels barris del Districte de Sant Martí: el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot.

De tota manera aquest principal motiu no ens privarà també de veure i comentar llocs interessants durant l’itinerari per on passarem, que es mostren ombrejats en el text per que quedin diferenciats.

Els 10 barris del Districte

Límits: c. Sant Antoni M. Claret, c. Dos de Maig, c. Aragó, av. Meridiana, c. Navas de Tolosa.

La part nord del territori cap a on es va estendre el nucli del Clot era coneguda com el barri de la Muntanya, i comprenia l’actual Camp de l’Arpa i el Guinardó. El nom del barri sembla derivar de l’existència d’un dolmen que surt citat en el Cartulari de Sant Cugat un antic document de l’any 1037 en el que figura la referència “ad ipsa archa”. Així la paraula archa, acabaria transformada en arpa per deformació.

Límits: av. Meridiana, c. Aragó, c. Dos de Maig, plaça de les Glòries, G.V. Corts Catalanes, Espronceda, c. Mallorca, c. Navas de Tolosa.

En època medieval aquest nucli ja existia com a Clotum Melis (Clot de la mel). Precisament una de les places del barri per on passarem porta el nom de Clot de la Mel. Així doncs l’actual nom del barri podria derivar-se de la paraula originària, que significa “fons”, i fa referència a terres de conreu situades en fondals.

Aquests barris, juntament amb els de Sant Martí de Provençals, la Verneda i la Pau, el Parc i la Llacuna, Provençals, el Besòs i el Maresme, la Vila Olímpica, el Poblenou, i Diagonal Mar i el Front Marítim, conformen l’actual districte municipal de Sant Martí.

Recorregut

  1. Caterina Albert Paradís
    carrer de la Indústria 295

Escriptora. L’Escala,1869 – 1966.

Som davant de la Biblioteca Camp de l’Arpa que també porta el seu nom real pel qual és poc coneguda. En canvi ho és per Víctor Català el pseudònim que va utilitzar, amb el que va escriure la novel·la Solitud, la seva obra més coneguda. El 1909 es publica la tercera edició, la definitiva, amb la qual obté el premi Fastenrath, en la seva primera convocatòria, als Jocs Florals de Barcelona.

En tota l’obra de Caterina Albert sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe. En aquest sentit els temes que tracta són: l’expressió del desig femení, la crítica a la institució del matrimoni, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud o la vellesa.

Al carrer Rosselló, entre els de Nàpols i Sicília uns jardins també porten el seu nom.

Alchemika

L’edifici que ocupa la Biblioteca Camp de l’Arpa és una bona representació de l’arquitectura industrial dels anys 40, promoguda per l’industrial Bonaventura Costa Font, empresari del sector tèxtil, que va fer fallida el 1980.
El 1955, l’interior de l’edifici es va reestructurar i és quan es va instal·lar la fàbrica de plàstics Alchemika que, entre altres nombrosos productes, va crear el famós pal de fregar Mik. Tant Alchemika com la Costa i Font van tancar a principis dels anys 80 i les instal·lacions van ser ocupades per altres empreses.
Gràcies a la mobilització veïnal a l’illa situada entre Trinxant, Indústria i Pare Claret s’ha aconseguit la instal·lació de l’Escola Bressol Camp de l’Arpa, el Centre de barri Alchemika amb l’Associació de veïns i comerciants Camp de l’Arpa i el grup d’Esbart Sant Martí, i finalment per la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert.

Jardins i masia de can Miralletes
c. Conca entre c. Sant Antoni M. Claret i c. Indústria

En aquest racó, que actualment forma part de la trama de l’Eixample, sobreviu una petita masia que en el seu temps -la data de construcció que consta a la porta és 1736- hauria sigut també fonda i lloc de parada pels que passaven per l’antic camí que hauria acabat engolit pel carrer Sant Antoni M. Claret. El mas pren el nom de qui va ser el seu propietari Pere Miralletes. L’edifici ens parla del seu passat rural que hem d’imaginar amb camps al voltant de gran extensió i de producció agrària i ramadera que alguns antics residents de la zona encara recorden.
L’any 1998 l’Ajuntament de Barcelona va convertir els camps en el jardí que ara veiem. Avui trobem uns operaris de l’Ajuntament fent obres i ens preguntem si Can Miralletes tindrà una activitat diferent a la de restaurant de la que encara manté la placa. A la mateixa illa de l’Eixample, en terrenys del mas, s’hi va construir una escola i un institut.

  1. Lluisa Vidal Puig
    passatge de Lluisa Vidal

Pintora. Barcelona, 1876 – 1918.

Primera dona que exposà a Els 4 gats l’any 1898 l’única pintora del moviment modernista a Catalunya. Va seguir la seva formació a París. Allà entrà en contacte amb les noves tècniques pictòriques avantguardistes i amb els cercles feministes. De tornada a Barcelona va col·laborar durant molts anys amb la Biblioteca Popular per a dones de Francesca Bonnemaison, amb el Patronat d’obreres de Dolors Monserdà i com a il·lustradora a la revista Feminal de Carmen Karr.

  1. Engràcia Pareto Homs
    passatge de Graziella Pareto

Soprano. Barcelona, 1889 – Roma, 1973.

Coneguda artísticament com a Graziella Pareto, era filla d’un industrial genovès i d’Àngela Homs i Burgueras, cantant de sarsuela tarragonina. Va cantar per primera vegada al Liceu al 1906, però el debut oficial fou al Teatro Real de Madrid al 1908, amb La Sonnambula, de Bellini. Era una soprano molt estimada i valorada pels seus aguts. El seu repertori va ser bàsicament italià, tret d’alguna òpera de Mozart.

  1. Heroïnes de Girona
    plaça de les Heroïnes de Girona

Companyia militar. Primera meitat del segle XIX.

Grup de més de cent dones que formaren la Companyia de Santa Bàrbara durant el setge de Napoleó a la ciutat de Girona l’any 1809. Juntament amb el regiment d’Ultònia i la milícia dels Miquelets, formaven la Cruzada Gerundense, com s’anomenà a les forces defensores de Girona. Aquestes dones tenien entre divuit i vint-i-dos anys d’edat.

No hem sabut trobar la placa que indica el nom de la plaça però constato que hi consta al plànol de la ciutat.

L’inici del nom del barri
carrer Freser / carrer Rogent

A l’encreuament de la riera del Bogatell (actual carrer Rogent), i l’antic camí d’Horta (actual carrer Freser), just al costat de la plaça de la Tortuga (oficialment plaça de Sant Josep de Calassanç), comença la història del Camp de l’Arpa, segons recull la cita del blog PlaDeBarcelona.

  1. Maria Josepa Massanés Dalmau
    carrer de Josepa Massanès

Poetessa. Tarragona, 1811 – Barcelona, 1887.

Els seus inicis literaris els trobem a la premsa més important de l’època. Entre 1837 i 1840 publicà Un beso maternal que no només va ser reproduïda en nombrosos diaris d’Espanya, sinó que, traduïda a l’anglès, va ser per ordre del govern dels Estats Units, lectura recomanada als centres d’instrucció primària nord-americans. Guanyà els Jocs Florals de 1864.

Va ser encoratjada a formar-se intel·lectualment i en la seva creació poètica pel seu pare, José Massanés (escriptor, arquitecte urbanista i militar).

Can Robacols

El nom d’aquesta plaça recorda el nucli de cases humils que hi havia en aquest indret al voltant d’una petita casa de pagès.
Segons la descripció que es fa en el blog PlaDeBarcelona atribuïda a l’historiador Josep Vega i Gómez: Can Robacols era una agrupació de llars construïdes a redós d’una vaqueria d’un marxant de bestiar. El propietari va decidir aprofitar i urbanitzar al màxim l’espai, fet que donà com a resultat un barri petit, trist i, “amb aspecte molt proper a un niu de barraques”. Així també ho va creure l’Ajuntament, quan, a través del Pla General Comarcal de l’any 1958 va decidir el seu enderroc, per posar ordre a aquell desori urbanístic.
En aquest mateix indret fa pocs anys s’ha trobat un dels refugis antiaeris construïts durant la guerra civil. El blog Bereshit en dóna detalls.

  1. Carme Montoriol Puig
    plaça de Carme Montoriol

Escriptora, traductora, concertista. Barcelona, 1893 – 1966.

Valenta dominadora del negre sobre blanc, s’atreví a tocar temes tan controvertits com l’incest entre mare i fill, en una època en què les dones amb prou feines es permetien expressar el que pensaven. En varies de les seves peces descriu i reflexiona sobre la submissió de les dones i la seva creença en unes relacions més igualitàries. Arribada la dictadura franquista, però, deixà d’escriure, silenciosa i adormida, s’endinsà en el que anomenà un exili interior.

  1. Joana Tomàs Sabaté
    Jardins de Joana Tomàs, c. Mallorca 634, c. València 645

Secretària de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa. Barcelona, 1933 – 1982.

Va néixer a la Vila de Gràcia on hi va viure fins a 1968, moment en que es trasllada al barri del Clot. La seva participació en la vida associativa va començar de molt jove: primer en la UEC de Gràcia on es va forjar el seu catalanisme i l’amor per la muntanya i anys més tard a l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa on va exercir de secretària des del començament.

Des de l’Associació de Veïns del Clot – Camp de l’Arpa, reivindicà el trasllat de l’empresa Alcohols Montplet, atesa la perillositat d’aquest tipus d’indústria que estava ubicada on ara hi ha els jardins.

Ocells de paper
c. Aragó – c. Navas de Tolosa

Grup escultòric rèplica de l’obra de Ramon Acín.
Situat al final del tram del carrer d’Aragó, conegut també per la Rambla del Clot.
Ens hi aturem per fer una foto de grup.

  1. Carmen de Burgos Seguí
    passatge de Carmen de Burgos

Mestra, periodista i escriptora. Rodalquilar (Almeria), 1867 – Madrid, 1932.

Coneguda pel pseudònim de Colombine. Cursà la carrera de magisteri obtenint el 1898 el grau de mestra en ensenyament superior. Treballà a l’Escola Normal de Guadalajara i posteriorment en una escola per a sords, muts i cecs a Madrid. Destacà com a periodista (va ser la primera dona redactora d’un diari a Espanya), corresponsal de guerra, escriptora i traductora. Col·laborà en diversos diaris i revistes espanyols i estrangers. Així mateix, publicà nombrosos articles i va pronunciar diverses conferències. Va pertànyer a associacions literàries i científiques, i es relacionà amb el món literari, artístic i cultural de l’època. Fou parella, durant més de vint anys, de l’escriptor Ramón Gómez de la Serna. Republicana i defensora del paper social i cultural, i de la llibertat de la dona, fou considerada una de les primeres feministes del seu temps.

Jardins del Clot de la Mel

Com dèiem a l’inici de la caminada el nom d’aquests jardins evoca el nom del barri, ja que en època medieval aquest nucli existia com a Clotum Melis.
La seva superfície es equivalent a una illa de cases. La gran xemeneia que s’aixeca, recorda la tradició fabril i industrial de les farineres i manufactures tèxtils de Sant Martí.

  1. Leonor Serrano Pablo
    Jardins de Leonor Serrano accés per c. Concili de Trento 46 i c. Andrade 1/3

Pedagoga, escriptora, jurista. Hinojosas de Calatrava (Ciudad Real), 1890 – Madrid, 1942

Estudià magisteri exercint de Mestra Normal en ciències. L’any 1913 va aconseguir la plaça d’Inspectora d’Escoles. El 1914 viatjà a Roma becada per l’Ajuntament de Barcelona per conèixer el sistema pedagògic Montessori a fi de ser implantat a Barcelona. Estudià Dret a Saragossa i quan tornà a Barcelona el 1930 fou admesa al Col·legi d’Advocats. Començà com a lletrada al torn d’ofici realitzant també el doctorat a Madrid especialitzant-se en Dret Laboral. Durant la Guerra Civil va morir el seu marit i el seu fill. Va anar a França i en retornar per acompanyar la seva mare a Madrid va ser expedientada pel tribunal militar de responsabilitats polítiques, acusada de ser d’esquerres, nacionalista i laica.

  1. Gabriela Mistral
    plaça de Gabriela Mistral

Escriptora. Vicuña (Xile), 1889 – Nova York, 1957.

Pseudònim de Lucila de María del Perpetuo Socorro Godoy Alcayaga. Mestre de professió, acabà abandonant la docència per dedicar-se completament a la literatura, degut a l’èxit de la seva obra. El 1945 va rebre el Premi Nobel de Literatura. Compromesa amb el seu país, Xile, va participar activament en política. També exercí diversos càrrecs consulars a Europa i els Estats Units i fou representant de Xile a l’Assemblea de les Nacions Unides.

Plaça de Valentí Almirall

Ca la Vila

La seu del Districte de Sant Martí és un edifici d’estil eclèctic de 1865 obra de Pere Falquès, reformat el 1888. Destaca la torre de pissarra grisa, amb cúpula de racó de claustre, que és una rèplica reduïda de la Mole Antonelliana, símbol de la ciutat de Torino, i al cim una torre amb un rellotge i envoltada per un balcó de ferro.

Torre de Sant Joan del Clot

Torre-masia de l’Orde de Sant Juan de Jerusalem (o de Malta) d’origen anterior (s. XIII?) refeta el segle XVIII i reformada el 1930-33.
És situada al costat mar de la plaça just davant de la seu del Districte.
Aquest edifici actualment allotja l’Escola Casas.

Parc del Clot

El parc sorgeix com a conseqüència del soterrament de les vies de la línia de Girona del ferrocarril de Renfe, la dècada dels 70 del segle XX.
Des de 1858, i durant més d’un segle, les vies i els tallers van representar una frontera a Sant Martí, ja que separaven els seus dos centres neuràlgics: el mercat i l’Ajuntament. La creació del parc va permetre connectar-los.
El parc es va projectar el 1986 segons disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda que varen optar per conservar part de les estructures de l’antiga fàbrica que anteriorment havia format part de l’estació de tren del Clot i dels tallers.
Els elements arquitectònics són els murs amb grans arcades dels antics tallers de Renfe que hi ha repartits per tot l’espai. Bona part dels que van formar part de la façana, avui són un dels elements més espectaculars del parc: un aqüeducte d’uns 25 m de llargada situat dins un llac finalitzant amb un salt d’aigua.
A l’interior d’una espècie de templet, format també per murs de l’antic taller de Renfe, hi ha l’escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de l’escultor nord-americà Bryan Hunt (1986). És la representació d’un saltant d’aigua de més de 4 m d’altura fet en bronze. Està situat dins d’un estany i el completa un petit brollador amb forma de pinya, també de bronze, ubicat en un estanyol circular que hi ha davant de la glorieta. Una segona font -la Cascada- és situada al lateral del parc tocant al carrer dels Escultors Claperós.

Passatge de Robacols

Darrera la porta del número 37 del carrer de Rossend Nobas s’amaga una relíquia del passat que encara es conserva des del segle XIX quan es va urbanitzar. El passatge actualment és tancat. Inicialment eren vivendes de ferroviaris. Una part del conjunt de 9 vivendes unifamiliars estan en ruïna però els que encara hi viuen poden fer vida de poble al mig del carrer sense que cap passavolant els molesti gràcies a la reixa que preserva l’entrada.

  1. Dones de la Setmana Tràgica

Acabem la caminada prop del carrer del Clot amb una referència a l’important paper desenvolupat per les dones durant la revolta coneguda com Setmana Tràgica (juliol 1909).

L’origen del conflicte va ser la lleva de reservistes feta pel govern espanyol per enviar tropes a Melilla. A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, s’hi sumava la qüestió  suposava mobilitzar altra vegada els reservistes de la lleva posterior al 1903 i provocava que els homes cridats fossin ja casats i amb fills per mantenir. El sentiment d’injustícia s’incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l’exempció d’incorporar-se a files si pagaven 6.000 rals (equivalent a 1.500 pessetes de l’època) quantitat aleshores fora de l’abast dels obrers doncs cobraven només entre 10 i 20 rals al dia. A més la guerra del nord d’Àfrica a Catalunya era percebuda com una qüestió forana, pròpia de la política centralista de l’estat.

La majoria de les dones i els infants dels barris obrers també treballaven a les fabriques tant o més que els homes, però en canvi la retribució era molt inferior. Tota aquesta situació de desigualtats va provocar que les obreres i els obrers sortissin al carrer i es produïssin vagues, avalots, barricades i cremes d’esglésies i convents. Les mares i les dones dels reclutats varen envair el port per impedir que marxessin els soldats. Les “dames roges”, branca femenina del Partit Radical Republicà varen participar en l’aixecament de barricades al carrer del Clot i la seva cap va ser acusada pel govern d’animar i dirigir la crema de l’església de Sant Martí del Clot.

Descobertes especials

Quan érem gairebé al final de la caminada, al mig de la plaça Valentí Almirall, a terra, descobrim una placa metàl·lica de l’any 2006 en homenatge a les dones de la República, amb motiu del 75è aniversari del dret a vot de les dones.

Més endavant, la façana d’una paret mitgera d’un solar ofereix la imatge d’un grafit que aprofito com a capçalera d’aquest article.

Són dos detalls que podrien haver passat desapercebuts però encaixen per donar sentit a una finalitat de l’activitat com és la de descobrir racons poc coneguts.

Mapa

L’itinerari seguit durant aquesta caminada es pot veure a través del vincle Instamaps on és penjat. La distància del recorregut a peu és de 4,6 km aproximadament.

Fotos

Gràcies a l’especial col·laboració de Mercè Peiró, qui es va encarregar de fer el reportatge gràfic de la passejada, podreu veure l’àlbum situat a Google Fotos.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.