Montjuïc monumental i Anella Olímpica

El dijous de la passada setmana la cinquantena d’inscrits per aquesta caminada eren presents prop de la plaça d’Espanya, punt de trobada programat prèviament.

Actuava de guia en Jordi Giménez, de l’espai Esquerra de l’Eixample qui va disculpar l’assistència en aquesta ocasió de Ramon Bertran, que habitualment l’acompanya.

Comença doncs l’activitat que es fa en coincidència amb el 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona que es commemoren aquest any. L’Institut Barcelona Esports ha preparat especialment un web on es poden consultar els actes previstos i el programa de celebracions dels 25 anys dels Jocs del 92.

Preàmbul

Hem volgut commemorar el XXV aniversari del Jocs Olímpics de Barcelona, amb una caminada per la Muntanya Màgica com l’anomenen alguns autors, fruit de la història que comparteix amb el cap i casal de Catalunya.

Des de que els ibers s’instal·len a la seva falda, els segles V i IV aC fins els nostres dies la muntanya ha viscut vinculada estretament a la ciutat. Els romans al segle I aC creen la primera colònia anomenada Iulia Augusta Favencia Paterna Barcino, en el promontori conegut com a mont Tàber en el centre i aprofiten la muntanya pels seus recursos: pedreres i petites explotacions agrícoles.

El primer far de la ciutat fora port s’instal·là el 1091 anomenant-lo “El Farell” i d’aleshores ençà sempre ha estat llum i guia per als mariners que solquen la mediterrània.

Per aquest motiu en el recorregut que farem en el dia d’avui amén de comentar les instal·lacions olímpiques aprofitarem per comentar altres construccions i monuments que marcaren la descoberta de la muntanya al món i que no és altra que l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que al marge de la projecció mundial de ciutat, permeté descobrir la muntanya, per a l’art, el gaudi, l’esplai i la cultura.

Recorregut

  1. Font monumental de la plaça d’Espanya.

01fontpespanyaFou creada el 1929 per a l’Exposició Internacional amb disseny de l’arquitecte Josep Mª Jujol i una decoració escultòrica de Miquel Blay, Frederic Llobet i els germans Miquel i Llucià Oslé. D’inspiració clàssica, el sentit iconogràfic de l’obra representa una al·legoria poètica d’Espanya. Sobre un estany de planta triangular se situa un edicte amb tres nínxols amb grups escultòrics que simbolitzen els rius que desemboquen als tres mars que rodegen la península ibèrica; l’Ebre per la part mediterrània, el Guadalquivir i el Tajo per l’oceà Atlàntic i unes figures adolescents per als rius de la mar Cantàbrica. Remata l’obra un peveter de foc amb tres victòries. La plaça d’Espanya fou projectada per Ildefons Cerdà en el seu projecte de l’Eixample, com a via de comunicació entre Barcelona i les poblacions del Baix Llobregat. Antigament es trobava aquí la creu de terme de la ciutat, a l’antiga carretera que conduïa a Madrid.

  1. Torres Venecianes.

02torresvenecianesTenen una alçada de 47 metres, amb 7,2 metres d’intersecció de la base quadrangular. La secció del peu de les torres està construïda amb pedra artificial, la secció principal amb maons rojos i la secció superior és una galeria amb vistes, feta també amb pedra artificial, i la torre coronada amb sostre de coure piramidal. Van ser modelades seguint l’estil del campanar de Sant Marc de Venècia. La tria de materials poc nobles es devia a l’estil de l’època de l’arquitectura noucentista, ja que aquestes torres estava previst que fossin enderrocades un cop finalitzada l’Exposició Internacional.

Originalment les torres estaven obertes al públic, el qual podia pujar-hi per les escales internes per accedir als miradors del capdamunt.

Amb motiu del festival d’arquitectura 48h Open House Bcn, que se celebra anualment a finals d’octubre, hi ha oportunitat de pujar-hi.

  1. Font Màgica.

03fontmagicaLa Font més gran de Barcelona fou creada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional. Ofereix un espectacle que combina la música, el moviment de l’aigua i el joc de llums de colors amb més de 50 variants.

La font s’ha convertit en un dels atractius més populars de Barcelona, en ser l’escenari del famós “piromusical” autèntic ballet de llum, aigua i color.

La font és l’obra mestre de l’enginyer Carles Buïgas i va ser un dels encerts de la Exposició Internacional de 1929. La font va ser curosament restaurada el 1992 amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics.

  1. Pavelló Mies van der Rohe.

04miesvanderroheTambé conegut internacionalment com Pavelló Barcelona, fou construït com a pavelló alemany de l’Exposició Internacional de 1929. Aquest edifici és de formes simples però fet amb materials luxosos, com el marbre de travertí. És un monument emblemàtic considerat com l’inici de l’arquitectura moderna del segle XX i ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d’arquitectes.

L’edifici fou desmuntat a la cloenda de la Exposició i reconstruït el 1986 a la ubicació original. Per altra banda, al pavelló s’exposa la Cadira Barcelona, dissenyada pel mateix arquitecte, encara avui motiu d’estudi per dissenyadors i l’escultura “Alba”.

  1. CaixaForum.

05caixaforumUbicat en la antiga Fàbrica Casaramona, edifici modernista construït del 1909 al 1912. La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de flassades i tovalloles.

El projecte l’encarregà a Josep Puig i Cadafalch, amb l’objectiu de projectar una fàbrica modèlica. Era un conjunt de naus d’una sola planta, una construcció horitzontal per facilitar el trasllat de mercaderies mitjançant un sistema de carrers interns que alhora servien de tallafoc (l’anterior fàbrica se li havia cremat) amb un sistema semblant a Sant Pau (pels soterranis).

Les dues torres que sobresurten eren dos dipòsits d’aigua que constituïen un dels sistemes de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. No tenia xemeneia perquè funcionava amb llum elèctrica, cosa que contribuïa a la sensació general de netedat.

El negoci va tenir una vida curta, tant és així que serví de magatzem general de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Entre els anys 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional.

El 1976 és declarada monument històric d’interès nacional i considerada un dels més importants edificis conjunt del Modernisme Industrial. Té la consideració de bé cultural d’interès nacional.

  1. Poble Espanyol.

06pobleespanyolÉs un museu arquitectònic a l’aire lliure. És un museu que ofereix art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia i esdeveniments de tota mena. El recinte acull 117 edificis a escala real, que composen un poble ibèric, amb els seus carrers, places, cases, teatre, escola, restaurants i tallers d’artesans.

Construït el 1929 amb motiu de la Exposició Internacional de Barcelona. La idea partí de Josep Puig i Cadafalch com a homenatge i recull de les característiques dels pobles d’Espanya. Un dels col·laboradors del projecte va ser Miquel Utrillo. La idea primària era d’una durada de sis mesos, just el temps que durava l’exposició, l’èxit de públic va aconsellar allargar-lo fins als nostres dies.

Actualment el Poble Espanyol té edificis representatius de quinze comunitats autònomes; Andalusia, Aragó. Astúries, Cantàbria, Castella La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, País Valencià, Extremadura, Galícia, Illes Balears, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc.

  1. Monòlit.07monolit

Erigit en homenatge i reconeixement a tots els que treballaren en el projecte, elaboració i construcció del monumental edifici per gaudi dels visitants a la Exposició Internacional de Barcelona.

  1. Les Quatre Columnes.

08torrespuigcadafalchTambé conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són quatre columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l’any 1919 per l’arquitecte. Simbolitzen les quatre barres de la bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en símbols del catalanisme. Les originals van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l’Exposició Internacional. L’any 2010 van ser reconstruïdes, a pocs metres del lloc original. Actualment són símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana.

  1. Palau Nacional.

09palaunacionalFou l’edifici principal de l’Exposició, obra dels arquitectes Eugeni Zendoya i Enric Catà, sota la supervisió  de Pere Domènech i Roura, després del refús del projecte d’en Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. L’edifici té una superfície de 32000 m2 és d’estil classicista espanyol inspirat en el renaixement.

Les cascades i brolladors de la escalinata són obra d’en Carles Buïgas i es van col·locar nou grans projectors que encara avui funcionen.

La cerimònia d’inauguració va ser presidida pel rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.

De la decoració interior sobresurt el Gran Saló o Saló Oval. Que per les seves dimensions va ser pensat per a grans esdeveniments, des de la cerimònia d’inauguració de l’Exposició fins a concerts, recitals i balls de gala o bé congressos amb una capacitat de 1.300 persones.

Saló del Tron, també dit de conferències o altra mena d’actes sobresurten les pintures de Josep Obiols amb l’escenificació de les quatre virtuts cardinals: la Fortalesa, la Temprança, la Justícia i la Prudència.

  1. Fundació Joan Miró.

10fundjoanmiroL’edifici de la Fundació, és obra de Josep Lluís Sert, arquitecte, urbanista i gran amic de Joan Miró i un dels impulsors a Catalunya de l’arquitectura d’avantguarda.

D’estructura racionalista amb detalls mediterranis, pati central, terrat i lluernes, aquest edifici sense cap mena de dubte és un dels exemples més sobreeixits de l’arquitectura racionalista a la ciutat de Barcelona, però sobretot és una obra de dos creadors irrepetibles i una de les icones de la ciutat, on es fon l’art, l’arquitectura i el paisatge.

Del 1988 al 2000 s’amplià l’edifici per encabir-hi nous serveis i augmentar l’espai expositiu. El projecte va ser obra de Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert i actual president de la Fundació.

  1. Museu Olímpic.

11museuolimpicEl Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch és una entitat cultural gestionada per la Fundació Barcelona Olímpica. La visita permet conèixer els orígens de l’esport i de l’Olimpisme i els valors intrínsecs del joc net; guanyar amb elegància i perdre amb dignitat, aprendre amb l’esforç i la constància per poder arribar a superar els propis límits, reconèixer l’esforç i la superació que hi ha darrere d’un campió esportiu.

Disposa d’un equip capdavanter líder a Europa amb una visió històrica i ètica, lúdica i educativa que mostra una perspectiva global de l’esport en totes les disciplines i modalitats en un espai interactiu d’avançada tecnologia aplicada a tots els àmbits i molt espectacular per als sentits.

  1. Estadi Olímpic.

12estadiolimpicFou projectat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona.

A la dècada dels seixanta fou infrautilitzat i les seves graderies (no les pistes) començaren a presentar símptomes de ruïna. La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l’equip d’arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l’italià Gregotti.

Va ser renovat completament, conservant només la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo.

El 1989 fou tornat a inaugurar amb motiu de la Copa del Món d’Atletisme, tres anys abans dels Jocs. Va ser testimoni de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.

L’any 1998 el Comitè d’Estudis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental.

És l’únic complex obert a tothom per a tota mena d’activitats.

  1. Interior de l’Estadi.13interiorestadi

Amb la remodelació per donar cabuda a les cerimònies i proves esportives realitzades permeté un aforament total de 56.000 espectadors. Per assolir aquest objectiu, va ser necessari rebaixar el nivell de la pista, respectant tota la resta i afegint-hi el peveter.

  1. Façana principal.14facanaestadi

Orientada i acollint tota l’esplanada de l’Anella Olímpica, eix central del conjunt de construccions dels Jocs Olímpics.

  1. Palau Sant Jordi.

15palausjordiConstruït amb motiu dels Jocs Olímpics, es  va inaugurar el 1990. Està considerat la “joia de la corona” del conjunt de l’Anella Olímpica de Montjuïc. Dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki. En el seu moment es considerà l’obra mestra de l’arquitectura i la enginyeria moderna. La seva estructura i materials mecanitzats li donen una flexibilitat que permet adaptar el recinte per acollir els més variats esdeveniments. De fet és amb diferència la instal·lació més utilitzada i té una capacitat de 16.670 espectadors, que en el cas de concert es pot arribar a ampliar fins als 24.000, malgrat que les noves disposicions en seguretat han rebaixat la xifra a 18.000.

D’aquí passem per una part del Jardí d’Aclimatació. En el seu interior ens aturem un moment davant el Memorial Permanent de la Sida, ubicat en un parterre del jardí amb diverses lloses allargades de pedra, on és inscrit el poema Parlem de tu de Miquel Martí i Pol.

Sortint del jardí, tocant a una de les portes d’entrada, podem veure la Campana de la Pau o de la Llibertat, donació d’unes famílies alemanyes i del govern del land de Baden-Württemberg amb motiu dels Jocs de 1992.

  1. Torre de Calatrava.

Al peu de la Torre Calatrava –quan són puntualment les 12 del migdia– escoltem els tocs de la Campana de la Pau o de la Llibertat, pel davant de la qual hem passat.

16torrecalatravaLa torre de telecomunicacions de Montjuïc, té una alçada de 136 metres i va ser construïda en l’anomenada Anella Olímpica amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per l’arquitecte valencià Santiago Calatrava.

Una de les peculiaritats d’aquesta torre de telecomunicacions que la diferencia de les altres, és que representa un atleta aixecant la torxa olímpica.

També s’ha de ressaltar, que la base de la torre, està construïda mitjançant una tècnica molt utilitzada per Antoni Gaudí, anomenada trencadís. Aquesta tècnica de mosaic és molt característica de l’arquitectura modernista catalana.

Durant un temps en l’interior de la torre, aprofitant un ampli espai s’utilitzà per a petits fòrums de tipus lúdic i científic, malauradament com moltes de les construccions d’aquest guardonat arquitecte, també sofrí l’estrall de les filtracions d’aigua i s’hagué de suspendre l’aprofitament d’aquest espai tant original.

La torre de telecomunicacions, gràcies a la seva orientació, es comporta com un rellotge de sol, projectant l’ombra de la seva agulla central a la Plaça d’Europa.

  1. Plaça d’Europa.

17pzaeuropaÉs la plaça que acull al seu voltant totes les instal·lacions de l’Anella Olímpica. És una plaça per al lleure i el relax. El passeig central porta el nom de Luci Minici Natal, un campió olímpic de la Grècia clàssica, nat a Barcino.

De la plaça estant podrem observar perfectament totes les instal·lacions de l’anomenada Anella Olímpica:

  • Estadi Lluís Companys
  • Palau Sant Jordi
  • Torre de comunicacions
  • Jardí d’aclimatació
  • Piscines Bernat Picornell
  • INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya)
  1. INEFC.

18inefcAquest institut conjuntament amb un altre que hi ha als afores de Lleida, tenen com a finalitat la formació, l’especialització i el perfeccionament de llicenciats en educació física i esport, i també la investigació científica i la divulgació de treballs i estudis per a la formació.

La construcció és deguda al gabinet de l’arquitecte Ricard Bofill i l’obra està inspirada en les construccions de la Grècia clàssica.


L’activitat acaba en aquest punt on ens acomiadem fins la propera.

La climatologia de la jornada va acompanyar; si al matí es notava fresca ràpidament el sol es va fer notar, com presagiant que s’està acostant la primavera.


El text i les fotos que han servit per redactar aquesta crònica formen part del full informatiu distribuït als participants a la caminada i elaborat per Jordi Giménez i Ramon Bertran.


Fotografies

Podeu veure l’àlbum del reportatge gràfic de la passejada, que ha quedat penjat a Google Fotos.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.