Aquest article ha estat elaborat prenent com a base el text que m’ha facilitat en Ramon Bertran i va ser repartit als assistents a la passejada. Es pot seguir el recorregut a partir del fitxer en format pdf fet a manera de guia, doncs les imatges estan numerades de la mateixa forma que el recorregut proposat.
Era dijous de la passada setmana quan un grup de caminaires acompanyats per en Jordi Jiménez i en Ramon Bertran, ambdós de l’espai Esquerra de l’Eixample, es dirigien a aquesta població del Garraf.
Introducció
La vila de Sitges té un front marítim de 17 km de llargada, entre la Cala d’Aiguadolç i el barri del Vinyet.
La tradició i una sèrie d’arqueòlegs han remuntat els orígens de la vila a l’antiga ciutat romana de Subur, d’aquí l’eslògan turístic de la Blanca Subur, d’aquí li ve el nom que l’ha popularitzat, malgrat la ciutat ja s’esmenta per primer cop en un document escrit en llatí l’any 992, on està denominada . Els lingüistes fan derivar el nom de la vila del plural substantiu català que significa “forat profund a terra per guardar blat i altres grans”, “bretxa”, o “petit forat”.
La vila actual es va formar al voltant del “Castell de Sitges”, esmentat per primer cop en un document datat el 1047, depenen del bisbat de Barcelona i que posteriorment passà a formar part dels llinatges de Centelles i Fonollar, abans de ser adquirit per la Pia Almoina per cent mil sous.
Com la majoria de castells va patir una sèrie d’alts i baixos. Fou reconstruït el 1523, destruït 1649 per les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors (encara hi ha vestigis que podrem veure) i reconstruït el 1681. Després de moltes vicissituds, en 1888, el castell fou enderrocat i en el solar s’alçà l’actual casa consistorial, obra de Salvador Vinyals que més tard coneixerem.
D’ençà 1788 data en que Carles III allibera completament el comerç amb Amèrica, molts dels seus habitants es dediquen al comerç que enriqueix la vila. Aquesta eufòria els porta a Buenos Aires, Mèxic i sobretot al Carib i també al nord d’Europa arribant fins a Sant Petersburg. Tota aquesta expansió es veurà afectada en gran part per la Guerra de la Independència, la guerra Carlista, la pèrdua de les colònies i els estralls de la fil·loxera. Esdeveniments que afecten negativament el esplendorós desenvolupament econòmic de la ciutat. En contrapartida, aquests malaberanys es veuran parcialment compensats per les inversions d’americanos que havien retornat a casa després d’haver fet fortuna en el nou món. Després veurem un reconeixement a un d’aquests retornats.
Però Sitges tampoc s’alliberà de la fil·loxera en la última dècada del segle XIX, malgrat no pogué destruir totalment les seves vinyes productores de la malvasia, típica d’aquest zona i que els habitants havien exportat a Amèrica des de el segle XVIII.
L’any 1881 arriba el ferrocarril i l’enllaç per carretera per les costes. Aquest millora de les comunicacions, engresca a la entitat Foment de Sitges (fundat el 1901) a iniciar la promoció del turisme, mercès a la seva situació de privilegi a poca distancia de Barcelona i l’única costa entre Barcelona i Tarragona protegida a diferència de la resta que totes les seves platges són a mar obert.
Després vindrà el moviment modernista i un personatge indiscutible en aquesta nova empenta de la ciutat i que no és altre que Santiago Rusiñol, junt amb tota la seva colla dels Quatre Gats i altres pintors, el Corpus , el moviment gai i el Festival Internacional de Cinema de Terror faran el complet dels molts atractius que té aquesta vila.
Recorregut
- Casa Font Llopart.
Casa encarregada per Josep Mirabent, pintor que va participar en la exposició de belles arts de 1882 (primera festa modernista).
- Antic Escorxador.
Josep Maria Martino (Barcelona 1891-1957) va dur a terme la reforma que donaria lloc a l’edifici actual que data de 1920 i que és avui un espai cultural polivalent que es va rehabilitar el 1991. L’espai central que sobresurt en alçat corresponent cos central de la planta basilical, està envoltada de finestres que il·luminen l’interior, en concret tres per a cada tram de l’edifici. Són uns elements senzills (brancals, llindes i ampits rectes sense cap element decoratiu) però que acompleixen la doble funció d’il·luminar i ventilar l’interior.
- Platja de Balmins.
De sorra fina i aigües càlides i tranquil·les les platges són un encant indiscutible. Fins a 25 km de costa del Garraf ofereixen petites cales envoltades de singulars penya-segats als peus del massís del Garraf, però també d’àmplies platges perfectes per a la pràctica dels esports a la sorra.
Moltes d’elles tenen el distintiu de qualitat.
Platges dins el terme.
Dotze són les platges dintre del terme de la vila, a saber, de nord a sud: Aiguadolç, Balmins, Sant Sebastià, la Fragata, la Ribera, Bassa Rodona, l’Estanyol, Riera Xica, la Barra, Terramar, Anquines, Home mort i Desenrocada.
- Port d’Aiguadolç.
És un port esportiu situat al nord del nucli urbà de Sitges.
Disposa de 742 llocs d’ amarratges, 133 dels quals són d’ús públic i té un calat de bocana de 3 metres.
En les instal·lacions del port també hi ha una zona residencial amb aspecte de població marinera i comerços nàutics i de serveis.
L’Hotel Melià (fora port) ha estat el reclam definitiu per acollir els grans esdeveniments político-culturals que se celebren a la vila, al marge dels carnavals i el Corpus.
L’hotel situat en un promontori com protegint el port, també fa de llindar amb la zona més al nord de la platja d’Aiguadolç, donant nom a un altra urbanització que s’anomena “Marina d’Aiguadolç”
- Cementiri (Ermita de Sant Sebastià).
L’edifici actual és obra del segle XIX (1857-1861)
Pel mestre d’obres Francesc Cros. Un cop acabada la construcció va ser adscrita al servei de la capella del cementiri. Beneïda el 23 d’agost de 1861i el 25 d’agost (Sant Bartomeu, patró de la vila) si va portar el sant en processó. Data en que va ser convertida en capella del cementiri.
- Dona mirant al mar.
L’escultura és plana per ambdues bandes i està feta de planxa de ferro corten, creant una capa d’òxids que cobreix tota la superfície. És caracteritza per ser impermeable a l’aigua i per tant és ideal per contrarestar els efectes de la proximitat del mar.
- Platja de San Sebastià.
La platja més urbana de la vila a redós del barri de Sant Sebastià de tradició marinera. Aquesta platja té dutxes i rentapeus que funcionen amb una targeta. La targeta cal demanar-la a la guingueta (chiringuito) de la platja prèvia aportació d’una fiança simbòlica.
- Dona mediterrània.
Escultura ubicada en el montícul de l’antic barri mariner. Forma part del parc escultòric des de l’any 2009, realitzada per Lluïsa Granero.
“M’encisa mirar on ella mira… veure la posta del sol, al capvespre i… al trenc d’alba.
És tant fotogènica que es fa quasi be impossible passar de llarg, sense fotografiar-la.
- Casa Vidal Quadras.
Majestuosa casa neoclàssica de Manuel Vidal Quadras. A l’entrada hi ha una placa de marbre fent referència a l’origen de la propietat per part dels Rubert.
Just enfront del baluard hi ha la casa d’Alejo Vidal Quadras, construïda el 1855. Avui és propietat de la Diputació de Barcelona.
- Monument a Santiago Rusiñol.
Aquest monument en honor del pintor Santiago Rusiñol Prats, tant vinculat a Sitges perquè és sentir atrapat per les seves possibilitats pictòriques que la població li oferia, com per lo a gust que es trobava amb la seva gent, especialment amb el grup de pintors il·luministes que ja i residien (l’anomenada escola de Sitges). En aquest indret sempre si acostumen a trobar gats (molt ben alimentats per cert) que han fet d’aquest lloc, la seva estada, al ser un jardí ballat que voreja la estàtua i que el protegeix dels gossos. Els veïns acostumen a deixar-hi menjar i aigua per mantenir la tradició.
- Antiga muralla.
Les restes de muralla restaurada de Sitges, correspon al recinte murat que encerclava el nucli primitiu de la vila i que possiblement existia ja des de el segle XIII. Tenia dues portes, una comunicava amb Barcelona i l’altra amb Vilanova.
Es tracta d’un bloc de llenç de mur, fet de paret comú, que actualment es troba reforçat amb ciment en la part inferior.
- Vila Vella.
El nucli inicial o Vila Vella era situat en el promontori del castell, fins que al segle XVIII s’expandí pel carrer Major.
- Carreró.
Carrer d’en Bosch amb l’estudi Vidal en primer terme. Acull l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.
- Palau del Rei Moro.
És un edifici gòtic inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d’un casal d’origen medieval, probablement del segle XIV, encara que considerablement modificat en els anys de la postguerra pel mestre Frederic Montornès.
De propietat particular fins a primers anys del segle XXI la família propietària el vengué en excel·lents condicions a l’Ajuntament. El casal acull diverses activitats sitgetanes, com l’Agrupació de Balls Populars, el Grup Pessebristes de Sitges, la Colla Jove dels Castellers de Sitges i la (S.A.C.A.) Sitgetana de Cultura i Animació. Durant l’any si fan exposicions de diorames nadalencs i de calvaris.
- Antic Mercat Municipal.
Consta d’una façana principal amb un eix de simetria molt marcat, determinat per al vèrtex de la teulada que queda integrat. Onze finestres que proporcionen llum a l’interior, variant la seva alçada, en proporció de la coberta.
La entrada principal està formada per una gran volta enllaçada al tancant de la reixa. L’escut de Sitges està col·locat en el punt d’unió de les dues fulles.
- Serveis Municipals.
Conjunt arquitectònic curosament restaurat on s’acullen la Biblioteca i altres serveis municipals i també moltes i diverses activitats culturals.
- Corraló.
Anomenat pels vilatans “La Quinta Avenida”
Racó de La Calma.
Configura un conjunt arquitectònic que aglutina varies edificacions que sembla hagin crescut a l’hora, però que son totalment independents.
El Cau Ferrat i el Palau Maricel. És un racó tant idíl·lic que s’ha convertit en el lloc mes encantador i valorat de la vila.
- El Cau Ferrat.
L’any 1893, Rusiñol va voler tenir una casa a Sitges que li servís com a vivenda i taller i que li permetés disposar de l’espai per continuar les seves tertúlies artístiques i literàries. Adquirí dues cases de mariners que es convertiren en el Cau Ferrat. A maig de 1894 un cop acabades les obres, Rusiñol traslladà a la casa la seva col·lecció de ferros -d’aquí el nom de Cau Ferrat- i altres objectes artístics que tenia en el seu taller de Barcelona.
Per algunes de les obertures de les finestres de la façana s’utilitzaren les finestres del castell de la ciutat que havia estat reformat uns anys abans per a construir el nou ajuntament.
- Palau i conjunt Maricel.
A partir de la compra de l’ antic hospital, Charles Deering va anar adquirint més cases a ambdós cantons del mateix carrer, que conformarien el conjunt de Maricel. El cos situat al cantó mar s’utilitzava com a residència del propietari. Un del cossos situat entre el Cau Ferrat i el Maricel, Deering cedí al pintor Ramon Casas.
De l’exterior del conjunt sobresurt la torre, coneguda com a torre de Sant Miquel i el pont que comunica amb l’edifici del altre cantó del carrer. A l’interior destaca per damunt de tot el Saló d’Or. Des de aquest saló es passa al Saló Blau. La terrassa i el claustre son un mirador espectacular del mar i de la vila.
Els elements decoratius de les façanes son recollits d’altres indrets; porta gòtica de Salamanca, capitells de Tallat i Jaca,etc.
- Conjunt exterior.
Vista del Maricel des del Baluard. Continuem per veure la plaça de la Fragata, l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. De l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla (La Punta) és d’estil barroc (segle XVII) Ha sofert moltes modificacions en el decurs de la història però està situada en el mateix lloc on abans hi hagué una romànica i un altra gòtica (1322) En l’interior es conserven varis retaules, el principal és el de Sant Bartomeu i Santa Tecla, renaixentista del 1499 obra d’en Nicolàs de Credença.
- Monument al Dr. Robert.
Fou alcalde de Barcelona Francesc Robert Yarzabal, nat a Tampico (Mèxic) el 1842, metge i polític.
Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869, guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona i presidí el Laboratori de Ciències Mèdiques, intervingué en el trasllat de la facultat de Medicina i de l’Hospital Clínic i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau. Fou cridat en la última malaltia del rei Alfons XII. El 1899 fou nomenat alcalde de Barcelona, però és veié obligat a dimitir pel tancament de caixes.
- Plaça Ajuntament.
Construït 1887-1889 en el lloc on antigament es trobava el castell medieval, es considera que és d’estil gòtic civil català pels detalls de les finestres i els escuts.
- El Retiro.
Cinema i Associació recreativa que s’ha fet famosa pels carnavals i el Festival de Cinema Internacional. En el número 10 del mateix carrer hi ha el “pati blau” una de les obres més populars d’en Rusiñol.
- El Cap de la Vila.
És el centre històric de Sitges i punt de trobada “oficial” perquè a més de ser un enclau l’edifici és el més conegut de tot el poble, amb una caraterística torre del rellotge. La casa s’anomena Bartomeu Carbonell i Mussons, l’arquitecte fou Ignasi Mas i Morell (autor de la construcció de la plaça de braus “La Monumental” de Barcelona. La tribuna de fusta i la teuladeta de trencadís son els signes més destacables.
- Hort de Can Falç.
Petit oasi enmig del brogit del seu entorn (cap de la Vila i carrer Parellades) i un dels pocs llocs de repòs que hi ha dins del centre de la vila.
- Monument al Greco.
Es dóna la paradoxa que la seva realització és totalment atípica pel que respecta a la decisió de dedicar un monument a una persona.
Normalment s’acostuma a petició popular i amb la acceptació del municipi la decisió de dedicar un monument. En el cas que ens ocupa, ningú del poble, excepte en Rusiñol coneixia ni havia sentit parlar del Greco (?)
La proposta de Rusiñol va ser acceptada a cegues. La primera pedra és col·locà el 25 d’agost de 1897 i s’inaugurà el 29 d’agost de 1898, col·laborant tota la població. Prova fefaent del prestigi de que gaudia Rusiñol.
- Bacardí.
Corona circular d’acer de secció quadrada amb una obertura per la part superior, on si troba encastat el logo de la casa Bacardí, un rat penat. A l’interior del cercle es trobem unes mans de bronze semiobertes i el palmell mirant amunt. El pedestal que suporta l’escultura és un bloc de pedra calcària del Garraf.
Facundo Bacardí va marxar de Sitges el 1828 a Santiago de Cuba. El 1861 va fundar la empresa, un cop aconseguí perfeccionar el procés de destil·lació de l’aiguardent de la canya de sucre. L’escultura és obra d’en Lorenzo Quinn, fill d’Antony Quinn i resident a Castelldefels.
- Placa commemorativa.
En record de l’estada de Juan José de Austria (1629-1679), polític i militar espanyol fill bord de Felip IV i l’actriu Maria Calderón.
El 28 de gener de 1653 fou nomenat virrei del Principat de Catalunya.
- Museu Romàntic.
Can Llopis és una casa del segle XIX perfectament conservada que ens permet acostar-nos a la forma de vida d’una família de propietaris catalans que va viure el seu esplendor durant els anys del romanticisme. Construïda a finals del XVIII, és d’estil neoclàssic de formes sòbries i elegants, amb molt poca ornamentació. Al celler de la casa s’elaborava la malvasia Llopis que s’exportava a diversos països d’Amèrica.
El darrer membre de la nissaga, Manuel Llopis i Casades, va cedir la casa a la Generalitat de Catalunya el 1935. El museu s’inaugurà el 1949.
- Casino El Prado.
El cinema és tancat però les seccions continuen les seves activitats: dansa, escola d’escacs, penya d’escacs, escola de pintura, ball country, el prado verd, meditació i ioga.
Fotografies
Durant l’activitat Antonio Garcia Campoy es va dedicar a anar fent fotos dels llocs. Ha penjat el seu reportatge gràfic a Google Fotos on el podem obrir i contemplar rememorant l’excursió.
caminades Eixample 