Una dita catalana fa:
Per Santa Llúcia, un pas de puça,
per Nadal, un pas de pardal,
per Sant Esteve, un pas de llebre,
per Ninou, un pas de bou,
per Reis, un pas d’anyell,
per Sant Antoni, un pas de dimoni.
El refrany popular vol significar l’augment progressiu del dia i la disminució conseqüent de la nit en aquesta època de l’any.
Actualment això no és del tot cert doncs no és a partir del dia de Santa Llúcia sinó del solstici -que marca l’inici de l’hivern- quan comencen a créixer poc a poc les hores de llum solar. Arribats a aquest punt, si algú vol aportar la seva opinió al voltant d’aquesta setmana i escaig de diferència entre el passat dia 13 i avui 21, el convido a participar. Pot fer-ho en forma de comentari, i serà benvingut, gràcies.
Coincidint amb el canvi d’estació d’aquest moment, produïda pel solstici, faré la renovació de la foto de capçalera com vinc fent en altres ocasions tot dient: adéu tardor.
El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d’hivern. El calendari actual té l’origen en el gregorià, occidental o cristià que va ser promulgat el 24 de febrer de 1582 i va ser implantat gradualment als diferents països. Aquest pot ser el motiu pel qual el primer vers del poema actualment no és cert.
Moltes gràcies per l’aportació documental, Elies, i la puntualització.
A veure si algú més vol participar afegint altres detalls.
Bon Nadal per tota la familia que compartim caminades i senderisme i gracies als voluntaris que fan possible que tot estigui tan ben organitzat, Julià , Milagros, Ramon, Joan i tots. Feliç 2017
Moltes gràcies Victòria. També et desitjo tinguis unes bones festes. Ens tornarem a veure l’any que s’inicia aviat.