Era dijous passat quan un grup d’una trentena de persones varem decidir participar en aquesta caminada, la darrera de l’any de la modalitat urbana de les que organitza el districte de l’Eixample. L’objectiu, a part de caminar una estona, era la de descobrir llocs poc coneguts de la ciutat.
Des de final de la temporada anterior no havia pogut assistir a cap caminada. Aquesta l’hem preparat i m’acompanyaven la Milagros Pérez i en Juan Rodrigo, de l’espai Fort Pienc.
Varem tenir un dia fresc però radiant que va facilitar la passejada d’una distància aproximada de 2,5 km amb pujades i baixades degut a l’orografia del terreny on està assentat el barri, a la falda del turó de la Rovira. El mapa del recorregut es pot veure a través del vincle Instamaps on és penjat.
Fotografies de la caminada
Com és habitual també era present la Mercè Peiró, de l’espai Sant Antoni. Seguint amb el que té per costum va fer el reportatge gràfic que agraïm.
A través del vincle de Google + es pot veure l’àlbum de les seves fotos i comparteix amb tothom. El podeu veure tantes vegades com vulgueu però feu-ho aviat. Només cal fer clic damunt la primera foto i després anar passant mitjançant la fletxa que hi ha a la dreta per anar endavant, o amb la fletxa de l’esquerra si es vol anar endarrere.
Preàmbul
Aquest barri forma part del districte d’Horta-Guinardó. Al sud de l’antic nucli de la vila d’Horta i al nord del turó de la Rovira, es troba ubicat entre la font que li dóna nom i el torrent de Carabassa, vora el passeig de Maragall. La font -on periòdicament s’hi celebraven festes i aplecs- havia tingut molta anomenada per la qualitat i les propietats de les seves aigües.
A partir del 1905 es varen urbanitzar les terres del desaparegut Mas Pujol, que han acabat sent ocupades per pisos de luxe. Aquella iniciativa inicial, pretenia seguir l’estil de ciutat jardí, i va ser presentada per Montserrat de Casanovas (hereva del mas Pujol, i el seu marit Pere Fargas. El mateix Fargas també va promoure cap al 1915 la construcció de torretes popularment anomenades Cases de Periodistes.
El barri és la zona més residencial del districte, encara amb predomini de torres, si bé moltes han estat substituïdes per nous blocs de mitjana alçada. Ens dedicarem a fer un tomb per la part més representativa i tindrem ocasió d’anar descobrint els masos que han sobreviscut i un bon nombre d’edificis catalogats de principis del segle XX que han pogut persistir i ara resten envoltats per les noves construccions que han acabat desfigurant en gran part la idea inicial de ciutat-jardí.
Itinerari
- Can Giol i altres torres
Passeig de la Font d’en Fargues
A començament del segle XX Montserrat de Casanovas va ser la primera que va començar a parcel·lar les seves terres amb la idea de construir cases amb jardí, sense tanques altes, en la línia de les de ciutat jardí. Ella personalment revisava molts dels projectes de cases que es van fer als inicis.
El passeig de la Font d’en Fargues era l’eix principal i a partir de 1908 s’hi van construir diverses torres, algunes de considerable envergadura
La més antiga és can Giol (Pg. de Maragall 371/ Pg. de la Font d’en Fargues 2-4) d’estil modernista, convertida en residència geriàtrica i ara tancada, amb un cartell que indica està en venda.
Al seu costat (Pg. de la Font d’en Fargues 8-10) hi ha dos habitatges units en el que sembla ser un únic edifici aïllat.
Es conserva alguna altre torre perquè van ser adaptades com a escola, com ho és la Princess Margaret School (Pg. de la Font d’en Fargues 15-17). Aquí és interessant el mur de tancament per ser un dels elements més significatius del passeig que resta fidel al disseny original.
- Cases dels Periodistes (grup Font d’en Fargues)
Av. de Frederic Rahola 46
La Cooperativa de Periodistes es va acollir a la ley de Casas Baratas de 1911. Gràcies als ajuts oficials o préstecs a baix interès, dirigides a la classe obrera o mitjana baixa, van fer un projecte per construir 70 xalets entre els sectors de la Salut, de Fargues i de la Mulassa. Era un sector social influent en les polítiques de la ciutat i tenien bons contactes a les més altes esferes. Van tenir però dificultats per aconseguir convèncer que aquells xalets podien considerar-se cases barates; el projecte va quedar reduït. El 1918 al sector de Font d’en Fargues es van fer sis xalets amb jardí.
Una mostra d’aquelles cases la podem veure en l’edifici ocupat actualment per la llar d’infants El Petit Príncep Blau.
Cases catalogades del carrer de Pedrell
En aquest carrer hi ha algunes cases de les més antigues del barri; la majoria tenen en comú estar construïdes en parcel·les de ciutat-jardí com era el projecte inicial.
De camí cap a la parròquia en veurem algunes:
- Església de Sant Antoni de Pàdua
c. de Pedrell 64
Amb el mateix objectiu de dotar de serveis el barri, els veïns van voler tenir una parròquia més a prop, ja que fins aleshores els feligresos havien d’anar a l’església del Carmel o a la d’Horta. Montserrat de Casanovas els va cedir un terreny i Adolf Florensa es va encarregar del projecte i de la construcció d’una església.
Es va inaugurar el 1927. Segons deien aquells veïns tenia l’aspecte d’església marinera. Els primers dies de la guerra civil va resultar cremada i quasi totalment destruïda i posteriorment va ser reconstruïda pel mateix Florensa.
- Casal Font d’en Fargues
c. de Pedrell 67-69
A fi de resoldre col·lectivament problemàtiques del barri (urbanització dels carrers, subministrament d’aigua, enllumenat, etc.) i alhora organitzar-se en l’aspecte social i lúdic, i gràcies a l’empenta dels periodistes que s’hi van instal·lar i d’altres veïns, es va constituir la Asociación de Propietarios de Fargas, Mulassa y sus entornos.
Així el 1928 es va tirar endavant el finançament i la construcció d’una seu social: el Casino, després Casal Familiar i ara Casal de barri. El terreny es va aconseguir amb una escriptura d’establiment del propietari que tenia la casa al costat. La construcció va anar a càrrec d’Adolf Florensa Ferrer arquitecte municipal, que tenia una casa d’estiueig al barri; d’ell també és la creu de terme d’Horta feta l’any 1952.
Després de la guerra civil, havent desaparegut l’associació fundadora del Casino, es compra l’edifici amb avals dels feligresos de la parròquia i s’inicia el Casal Familiar de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta etapa religiosa dura fins que al 2001, Davant la decadència de l’edifici es va iniciar un moviment reivindicatiu veïnal per aconseguir la titularitat pública mitjançant la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament de Barcelona després de llargues negociacions. Amb les obres de rehabilitació executades el 2011 es va aconseguir el nou Casal Font d’en Fargues.
Tenim ocasió de visitar l’edifici per dintre, inclús ens permeten entrar al teatre estan assajant per un recital de castanyoles. En el mateix espai es faran les representacions dels Pastorets que tenen programades pels dies 11, 17 i 18 de desembre, a les quals hi pot assistir tothom encara que no sigui del barri.
Més cases catalogades
Aquesta cruïlla del passeig de la Font d’en Fargues i el carrer de Pedrell ha estat i és el punt neuràlgic del barri.
- c. Pedrell 71-73, al costat del Casal rehabilitada integralment i amb gran cura pels seus propietaris.
- Pg. Font d’en Fargues 39 / c. Pedrell 65, al costat esquerre del passeig.
- Font d’en Fargues
plaça de la Font d’en Fargues
El 1900 Montserrat de Casanovas i Pere Fargas van decidir construir una petita cova a la font que tenien a les seves terres del turó de la Rovira. També s’hi va construir un berenador amb un quiosc modernista que ara veiem recobert per totxos com a protecció.
L’aigua tenia gran prestigi perquè, segons deien, tenia propietats oligometàl·liques i lítiques i durant uns anys es va comercialitzar. Va ser un indret de gran afluència per fer-hi fontades i aplecs fins ben entrats els anys setanta.
A meitat d’aquella dècada s’hi va construir un restaurant i es va malmetre tot l’encant del lloc, a més de gran part del quiosc modernista.
Actualment s’està a l’espera de la remodelació i dignificació de tot l’espai amb la font ara sense l’ús lúdic del temps de les fontades.
- Lloc de fundació del POUM
c. de Montserrat de Casanovas 110
El 29 de setembre de 1935 es van reunir diversos representants del Bloc Obrer i Camperol i de Izquierda Comunista de España: Joaquim Maurín, Andreu Nin, entre d’altres i van decidir crear el Partit Obrer d’Unificació Marxista. La reunió fundacional es va dur a terme a la casa que tenien Carlota Durany i Francesc de Cabo, destacats membres del partit, al carrer Montserrat de Casanovas 24 segons l’antiga numeració d’aquell moment.
Ens ho recorda una placa a la façana de l’edifici construït posteriorment en aquest lloc, que es va col·locar amb motiu del 75è aniversari de l’efemèride.
- Casa de Joan Salvat Papasseit
c. de Can Pujolet 51
Durant una temporada de 1922 hi ha viure el poeta Joan Salvat Papasseit (Barcelona 1894 – 1924) per refer-se de la tuberculosi que patia.
Hem d’imaginar com era de diferent el barri si llegim en el llibre Els nens de la meva escala, on va deixar escrit: «Oh, com fa bo! De l’hort de casa s’albira el Montseny. Tant com és clar i quiet el dia, i retallat, el Parc de Catalunya apareix ple de neu!». Una visió que ara resulta com una evocació literària, ja que els blocs de pisos fa anys que han espatllat i dificulten les bones vistes.
Si algun cop passem pel carrer de l’Argenteria -al barri de la Ribera- ens hi hem de fixar a la façana de l’edifici del número 64; podrem veure una placa que recorda el lloc on el poeta va passar els seus darrers dies .
Altres cases que trobarem al mateix carrer:
- Cases dels Periodistes (grup de la Mulassa)
c. de Peris Mencheta 50-52-54-56
L’any 1917 es van construir vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta i el carrer anomenat llavors de Maryland, que als anys vint li van canviar el nom pel de Marquès de Foronda.
Encara podem veure en peu i rehabilitades dues torres amb una antiga torre d’aigua on el carrer fa corba.
A l’altre costat de carrer (Peris Mencheta 57-59-61-63-65) conjunt de cinc cases unifamiliars entre mitgeres a la confluència amb el Pg. Font de la Mulassa.
- Torre Maria
c. del Marqués de Foronda 9
És una de les torres dels periodistes del Grup de la Mulassa i va ser la casa d’estiueig d’Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de la Generalitat republicana, als anys trenta. La universitat pública de Tarragona porta el seu nom.
Quan ell i la seva família varen marxar a l’exili els van prendre la casa i es van endur tota la documentació que va anar a parar a l’Arxiu de Salamanca, com tanta documentació política i privada d’aquella època, requisada com a botí de guerra.
Curiositats en alguns noms de carrers
Peris Mencheta. Francisco Peris Mencheta, polític valencià, periodista i empresari de premsa -el Noticiero Universal a Barcelona- entre d’altres.
Marquès de Foronda, Mariano de Foronda, qui va cedir els terrenys del carrer que duu el seu nom. Com a president de la Companyia de Tramvies de Barcelona, va concedir bitllets de lliure circulació als periodistes perquè es poguessin traslladar de les redaccions als diaris a casa seva.
- Can Carabassa
c. de Peris Mencheta 46
Es tenen notícies de que la casa data com a mínim del segle XVII. El 1798 comencen les obres que transformen l’antiga masia en torre i residència. A començaments del segle XVIII eren propietaris Ignasi Carabassa i Llúcia Melgar.
Es varen succeir diversos propietaris. El 1909 era comprada per Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.
L’edifici, d’arquitectura neoclàssica, té tres cossos, porxos laterals a la primera planta i quatre columnes a cada una de les façanes. Es tracta d’un monument protegit com a bé cultural d’interès local.
Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés (avi de l’escriptora Carmen Kurtz). La finca tenia terres agrícoles dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. Tenien totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers.
Posteriorment la finca va ser venuda a l’orde religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir el Col·legi de la Sagrada Família. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.
- Torrent de Carabassa
c. de Peris Mencheta 2
Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que baixa dels turons. Recollia l’aigua procedent dels torrents del Carmel i del Paradís. Recorria i aportava gran fertilitat a les terres de Can Carabassa.
- Can Fargues
Pg. de Maragall 383-389 – c. Frederic Rahola 2-8 – Peris Mencheta 1-3
És la masia que ha donat nom al barri. La torre romànica de defensa (part central de l’edifici), a l’entorn de la qual va anar creixent la casa, data del segle XII.
Al segle XVIII s’anomenava Mas Pujol perquè era de la família Pujol, importants especiers i adroguers que s’havien enriquit. L’última hereva dels Pujol es va casar (a meitat segle XIX) amb Antoni de Casanovas, família propietària d’un extens territori que arribava fins a l’Hospital de Sant Pau.
Està constituïda per un cos central de cronologia anterior, amb planta rectangular i coberta a quatre aigües al voltant del qual s’agrupen tot un seguit d’afegits de diferents moments entre els quals destaca la façana sud-oest amb una galeria d’arcs rebaixats. Les façanes són de maçoneria i arrebossades només en part. A la part posterior hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire alt i un tancament de xiprers.
A partir de 1997 la masia va començar un periple de despropòsits que va culminar finalment, el febrer de 2009, amb la recuperació de l’edifici per salvar la seva integritat tenint en compte el valor patrimonial i històric que representa.
Al capdamunt dels pilars de la tanca que limita amb el carrer Frederic Rahola un rètol sorprèn amb la indicació de Mas Margarita a banda i banda de la porta. Buscant la possible causa d’aquesta identificació de Can Fargas trobo una referència a Margarida Rosselló, vídua d’un dels fills de Montserrat de Casanovas, qui va heretar el mas.
Actualment el recinte acull l’Escola municipal de música Masia de Can Fargues.
Referències documentals
caminades Eixample 
Me gusta como explicas siempre todo
Agradezco el comentario que me anima a continuar