caminada pel centre de Badalona

M’hagués agradat participar ahir a aquesta passejada però tampoc no va poder ser aquest cop. No obstant no descarto fer pel meu compte l’itinerari proposat per en Ramon Bertran, qui m’ha facilitat el text repartit als assistents, que em serveix per documentar íntegrament aquest relat.

Ben segur que a algú més, llegint aquesta crònica, també li entrarà la curiositat i les ganes de visitar i descobrir llocs de la ciutat de Badalona alguns prou coneguts i d’altres no tant. Per reconèixer-los ens ajudaran les imatges que hi ha en aquest recull d’imatges que deixo en format pdf perquè qui vulgui el pugui descarregar i guardar; gràcies Ramon!.

El magnífic dia assolellat va propiciar una bona passejada. L’assistència va completar fins al límit la inscripció i encara va quedar gent en llista d’espera sense poder participar. Varen fer de guies del grup en Jordi Giménez i en Ramon Bertran, ambdós de l’espai Esquerra de l’Eixample.


Fotografies de la caminada

La Mercè Peiró, de l’espai Sant Antoni, ha fet el reportatge gràfic i li agrada compartir-lo.

Ha penjat el seu àlbum a Google + on es pot visualitzar. Per veure les fotos de forma successiva només cal fer clic damunt la primera i a continuació anar passant amb la fletxa de la dreta o de l’esquerra segons es vulgui anar endavant o endarrere.


Introducció

Les restes més antigues de poblament al terme es remunten al neolític, i després a un poblat ibèric, però s’acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l’any 100 aC, quan els romans van fundar la població de Baetulo. El declivi de l’imperi va convertir la ciutat en un poble durant segles. A partir del segle XIX, amb l’arribada del ferrocarril i amb la ràpida i intensiva industrialització, la població va créixer i al segle XX va continuar amb les grans onades migratòries de la resta d’Espanya, que van generar un urbanisme caòtic vers la perifèria. L’any 2014 hi havia 217.240 habitants.

pontpetroliÉs durant els anys cinquanta i seixanta del segle XIX, quan la indústria agafa gran embranzida i s’instal·len una gran varietat d’indústries de tots els rams. Abastava tots els sectors: alimentari, farmacèutic, materials de la construcció, destil·leries, perfumeries, tèxtil, química, cordera i metal·lúrgia.

La seva tradició pesquera i industrial ha minvat progressivament al llarg del segle XX. Actualment, Badalona és una ciutat de serveis i disposa de diversos carrers i centres comercials, així com de diversos mercats. També ofereix diferents recursos tant en l’àmbit educatiu com en el sanitari, amb presència de centres com l’Escola d’Art Pau Gargallo o l’Hospital Germans Trias i Pujol (can Ruti).

Socialment Badalona és una ciutat activa amb entitats culturals i esportives diverses. En esports el més popular es el bàsquet, màxim exponent del qual és el Club Joventut, però també té clubs d’altres esports com futbol o tenis, i relacionats amb l’aigua com la natació o el patí de vela.

Recorregut

  1. La Plana.

La plaça de la Plana té una zona de jocs infantils, diferents zones verdes, una escultura dedicada a la sardana i un pavelló que va ser el primer que va tenir la Penya. Una plaça amb poques ombres, amb molta vida i de pas dels veïns de Badalona. Un punt de trobada dels més joves i un lloc on se celebren unes quantes festes populars.

  1. Sant Josep.

L’Església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga. Pel creixement de la població a finals del segle XIX es va decidir crear una nova parròquia, la segona després de Santa Maria. Amb una important vessant cultural a través del seu centre parroquial, ha dut a terme al llarg dels anys nombroses activitats diverses, com teatre, escacs i esports.

  1. Can Casacuberta.

També coneguda en el passat com a fàbrica Giró o ca n’Isop, és un edifici d’origen modernista industrial construït per Joan Amigó. Inicialment va ser una fàbrica tèxtil. Actualment és una biblioteca pública.

  1. Casa Gafarel·lo,
    carrer Enric Borràs 25.

Obra de Joan Amigó. El seu màxim interès rau en la similitud amb la façana de la Pedrera, encara que aquesta entri en contradicció amb la idea de Gaudí degut a l’estructura de línees rectes de l’edifici.

  1. Casa Pavillard.

Edifici d’estil modernista. Va ser una de les primeres obres de Joan Amigó l’any 1906. És el monument modernista més destacat d’aquesta ciutat.

  1. Estació.

Aquesta estació de la línea de Mataró va entrar en servei el 28 d’octubre de 1848 quan de Barcelona a Mataró es va obrir la primera línea de ferrocarril de la península ibèrica. Està previst que a llarg termini la L1 del metro pugui perllongar-se fins aquí.

  1. Estàtua Anís del Mono.

Situada davant de la fàbrica fundada l’any 1868 pels germans Josep i Vicenç Bosch.

  1. Fàbrica Anís del Mono.

La fàbrica és un edifici emblemàtic de la ciutat per l’estil modernista de les sales de destil·lació, del despatx del gerent, pel mobiliari de fusta de la època i els cartells publicitaris de Ramon Casas. Actualment la fàbrica és propietat del Grup Osborne i es pot visitar prèvia reserva. Declarada patrimoni històric.

  1. Pont del Petroli.

El primer pont era de fusta, construït el 1879. El segon era de formigó i va ser enderrocat. L’actual va ser construït el 1965 per l’empresa Campsa i va ser utilitzat com a pantalà de descàrrega fins el 1990. El 2009 es va obrir al públic com a passeig que duu al mar endins com a mirador inèdit de la ciutat.

  1. Rambla. Roca i Pi.

És sens dubte un dels espais urbans més populars de la ciutat. Va ser urbanitzat el 1878 segons projecte de Villar Lozano. En aquest passeig podem trobar el monument en agraïment a Vicenç Roca i Pi, qui va deixar tots els seus béns “a la gent pobre, malalts i desvalguts domiciliats a Badalona”.

  1. Escola de Mar,
    Rambla 37.

L’Escola del Mar es va crear l’any 1987 amb la voluntat de mantenir vius els vincles que uneixen Badalona amb el mar. Els objectius són donar a conèixer la biologia i l’ecologia del mar Mediterrani i activar, a través del coneixement actituds de respecte envers el mar, a més de recuperar, mantenir i divulgar la memòria històrica de Badalona com a ciutat amb tradició marinera.

  1. Carrer del Mar.

És un dels carrers principals de Badalona, sent el carrer comercial per excel·lència. Enllaça la plaça de la Vila amb la Rambla, just a tocar del mar. Des del 2012, el carrer connecta amb el port gràcies a la construcció d’un nou tram del Passeig Marítim.

  1. Teatre Zorrilla.

És un edifici teatral ideat per l’arquitecte Jaume Botey i inaugurat el 1868. És construí prenent com a model el teatre barroc italià, en forma de ferradura. La entrada principal era pel carrer del Mar.

  1. Casa de la Vila.

El 1859 es va col·locar la primera pedra i finalitzat el 1877 es va convertir en la Casa de la Vila, sent testimoni dels grans esdeveniments succeïts a la ciutat. Actualment és utilitzat només per activitats representatives, com les sessions plenàries, i on es mantenen els despatxos de l’alcalde i alguns tinents d’alcalde. La resta de funcions administratives han estat traslladades a l’edifici municipal d’El Viver.

  1. Círcol Catòlic.

Si bé està situat al carrer de Francesc Layret, l’edifici forma part del paisatge de la plaça. Fundat el 1889, durant la seva llarga història les seves activitats han estat molt diverses, entre les quals destaquen l’esport i el teatre. Una de les representacions més conegudes són les dels Pastorets, que encara avui es continuen representant cada Nadal.

  1. Col·legi Germans Maristes,
    carrer del Temple 15-19.

Obra primerenca d’Amigó. És un edifici que consta de tres plantes. La façana està estucada en blanc i rosa amb emmarcaments de les obertures, el balcó té motius florals. En general és característicament modernista.

Creat el any 1955 arran del descobriment de les termes romanes de l’antiga Baetulo. L’edifici fou construït sobre les termes i no s’inaugurà fins al 1966. En el seu subsòl es poden visitar part de les restes de la ciutat romana, les termes, part de un carrer i un conjunt de botigues. El 2010 es va afegir al recorregut el jaciment del Decumanus i la exposició permanent que explica la història i característiques de la Baetulo romana, amb peces molt destacades com la Venus de Badalona.

  1. Santa Maria.

El temple actual data del segle XVIII, però la parròquia fou la primera del municipi i està documentada almenys des de 1112, any que es consagrà el primer temple romànic, construït probablement sobre l’antic temple romà. Segueix sent una fita visual destacada de Badalona, i concretament del barri de Dalt de la Vila.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a caminada pel centre de Badalona

  1. Antonio García Campoy ha dit:

    Molt bones fotos Merce

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.