passejada: El Quadrat d’Or #2

És la segona edició i ve a ser la continuació i complement de la passejada feta el 18 de desembre de l’any passat que era acompanyada –com aquesta– per Jordi Jiménez, de l’espai Esquerra. El punt de trobada es repeteix doncs també és davant del Palau Robert, on s’inicia l’itinerari.

Si en l’anterior edició varem veure edificis representatius del Modernisme situats a l’esquerra de l’Eixample aquesta vegada la passejada està centrada a fer-ho en els ubicats per la dreta.

Aquell dia -just fa una setmana- va ser un dia net i assolellat però fred de bon matí encara que agradable. Tot plegat convidava a fer un tomb. Llàstima dels sorolls de la circulació dels vehicles en el centre de la ciutat que impedien escoltar adequadament les explicacions del guia.

Degut a obligacions personals aleshores només vaig poder recórrer uns pocs edificis amb el grup. Però gràcies als fulls repartits als assistents ho he fet pel meu compte posteriorment.

RutaModernismeDurant l’itinerari descobrirem altres edificis no previstos perquè la visita no és exhaustiva i permet ampliar-la a gust de cadascú.

Qui vulgui seguir l’itinerari proposat pot fer-ho obrint el vincle següent de Google Maps, on es pot visualitzar la ruta que passa pels edificis descrits.

Podeu veure l’àlbum de fotos dels edificis a Picasa.

Recorregut

  1. Casa Ramon Casas
    Passeig de Gràcia 96

Arquitecte: Antoni Rovira i Rabassa. Reforma: Josep Pascó Mensa, decorador.
Construcció: 1894. Reforma: 1902.
Estil: Modernista amb arrels medievalistes

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis amb una façana resolta amb un llenguatge medievalista. Comparteix aquestes característiques i el tractament dels materials amb la casa veïna, realitzada pel mateix arquitecte pocs anys després.

Les dimensions de la façana d’aquest edifici permeten la composició segons cinc eixos verticals que es reflecteixen en el nombre d’obertures de totes les plantes excepte de l’última que es resol mitjançant múltiples balconeres a manera de galeria. L’entrada està col·locada al centre de la planta baixa, que juntament amb la disposició de dues tribunes als laterals de la planta principal i a l’obertura central de la planta primera remarca la simetria de la façana. L’han de destacar els ornaments florals dels capitells dels pilars de la planta baixa, el treball de la pedra a les baranes dels balcons i el coronament de la façana, que sobresurten tots ells del parament pla resolt amb pedra treballada.

També cal destacar la porta d’entrada, el vestíbul i l’escala que porta al pis principal, així com alguns dels elements de l’interior dissenyats pel decorador Josep Pastor l’any 1902.

  1. Casa Josep Codina
    Passeig de Gràcia 94

Arquitecte: Antoni Rovira i Rabassa; Josep M. Fargas i E. Tous, arquitectes.
Construcció: 1898. Restauració: 1990-91
Estil: Modernista amb arrels medievalistes

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis, amb una façana resolta en llenguatge medievalista. Comparteix aquestes característiques i el tractament dels materials amb la casa veïna, realitzada pel mateix arquitecte pocs anys abans.

La façana és de composició simètrica i es desenvolupa amb les característiques tres franges horitzontals. La planta baixa, formada per dues obertures de llindes arquejades, és de pedra amb tractament llis. El cos central està format per les plantes pis, i hi destaquen el tractament del parament principal amb pedra tallada al qual se sobreposen les tribunes, que ocupen la totalitat de la planta principal i la part central de la segona planta, i els balcons, amb baranes de pedra molt ornamentades. El coronament, format per un element ondulat combinació de pedra i ferro forjat (amb uns petits balcons amb forma de quart d’esfera), inclou la data de construcció de l’edifici.

  1. Casa Milà “La Pedrera”
    Passeig de Gràcia 92

Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet.
Construcció: 1906-1910.
Estil: Modernista

Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i representatiu del seu autor, motiu pel qual ha estat designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Es tracta de dues cases adossades amb accessos independents, organitzades al voltant de dos patis de planta curvilínia, i que disposen d’un tractament de façana i coberta unitari, de manera que semblen un sol gran edifici. La solució formal l’aquesta façana i coberta dóna un caràcter més extraordinari a l’edifici. És una combinació d’elements de pedra calcària, que forma els pilars, les llindes corbades, els paraments cecs i elements de ferro forjat, a les baranes dels balcons, que han donat peu a múltiples interpretacions (onades, mantell de la Mare de Déu) que popularment es relacionà amb una pedrera abandonada. S’ha de destacar l’element de coronament, que amaga unes imponents golfes d’arcs parabòlics realitzats amb maó de pla, així com les xemeneies i els elements de ventilació transformats en escultures surrealistes, algunes revestides de trencadís.

Aquesta impressionant solució estètica és possible per la solució estructural ideada, ja que la façana queda alliberada del seu paper estructural perquè està unida a la veritable estructura mitjançant elements metàl·lics. Això permet també una solució en planta lliure, que varia a cada una de les plantes i permet una gran lluminositat interior, cosa que també és possible gràcies a la disposició, forma i tractament dels celoberts interiors.

Cal fer esment de les decoracions de terres, parets i sostres, especialment de la planta principal.

  1. Palau Baró de Quadras
    Diagonal 373
    Rosselló 279

Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Construcció: 1904-06. Reforma: 1980
Estil: Modernista d’inspiració goticista

Palauet entre mitgeres, fruit de la reforma d’una antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló. Malgrat la important reforma, alguns elements de l’estructura preexistent són visibles a l’edifici reformat. L’actual façana del carrer Rosselló indica clarament el resultat d’una reforma, ja que manté l’aparença d’una casa entre mitgeres pròpia de l’Eixample. La residència del Baró de Quadras s’instal·là a les plantes baixa i primera, destinant-se la resta a habitatges de lloguer.

Així, els elements més importants de l’edifici són la façana a la Diagonal i als espais i decoració interior de la residència del baró. La façana a la Diagonal és un exemple de la característica de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord d’Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana amb mansardes sobre un potent ràfec). A l’interior, amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la manera de fer de Puig, es repeteix l’ús d’elements escultòrics goticistes amb profusió de l’ús de ceràmica de colors.

  1. Casa Comalat
    Diagonal 442
    Còrsega 316

Arquitecte: Salvador Valeri i Popurull.
Construcció: 1909-1911. Restauració: 1987
Estil: Modernista

Edifici entre mitgeres que ocupa un solar que travessa de banda a banda una illa de forma triangular, a causa de l’alineació de la Diagonal. Per tant, és una edificació amb dues façanes a carrer. Aquestes, resoltes en llenguatge modernista, són absolutament diferents entre si. La façana de la Diagonal, on s’han de destacar la tribuna i l’important coronament on es contraposen formes toves i pesades, recorda algunes solucions gaudinianes. És a la façana del carrer Còrsega, però, on la imaginació de l’arquitecte adquireix el nivell més important, ja que en el fons es tracta d’una transposició de solucions pròpies dels patis interiors d’illa a una façana principal i on es resolen amb especial habilitat constructiva els elements de tancament, especialment unes interessantíssimes solucions d’obertures corregudes tancades per persianes enrotllables. En aquesta façana es mostra d’una manera especial l’extraordinari treball artesanal, present també a la resta de l’edifici, especialment en les tècniques del mosaic, els vitralls i la fusteria.

Cal esmentar també el treball realitzat al vestíbul de l’edifici.

  1. Casa Terrades “Les Punxes”
    Diagonal 416-420
    Bruc 141-143
    Rosselló 260

Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Construcció: 1903-05. Restauració: 1998
Estil: Historicista

El conjunt ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample, a causa de l’alineació de la Diagonal. Està format per tres edificis independents entre si però resolts amb un llenguatge unitari, cosa que dóna la imatge d’un sol i gran edifici, i d’aquí el nom de casa Terrades. El nom pel qual se’l coneix popularment, Casa de les Punxes, ve donat pels característics coronaments de les sis torres punxegudes que emfasitzen les cantonades.

La disposició de les dependències dels habitatges, i la forma i dimensió de l’illa, permet que no existeixi pati interior i que les ventilacions de les dependències secundàries es faci només a través de celoberts. El llenguatge formal en què es resolen les façanes es basa en l’arquitectura del gòtic nòrdic barrejat amb el plateresc, propi de la península ibèrica, i elements populars catalans, com l’ús dels plafons de ceràmica. Aquests últims recursos formals són especialment notables als espais comuns interiors (vestíbuls i escales) i en alguns dels antics habitatges que encara conserven parts originals.

És una de les obres més característiques de la producció de l’autor en la qual resol millor l’ús de diferents llenguatges en un mateix edifici.

  1. Casa Pilar Bassols
    Diagonal 355
    Provença 301

Arquitecte: Gabriel Borrell Cardona
Construcció: 1914-16
Estil: Modernista

Té dues façanes, una que dóna a la Diagonal, més ornamentada, i l’altra al carrer Provença. Les dues són molt semblants, de composició simètrica, amb un eix central dominant, d’altura superior. En aquest eix, revestit de pedra, hi ha la tribuna del pis principal, que fa de balcó del segon pis, i les semi-tribunes dels dos pisos superiors, amb molt poca volada i obertura triforada.

  1. Casa Dolors Alesan
    Passeig de Sant Joan 110

Arquitecte: Enric Fatjó Torras
Construcció: 1902-05
Estil: Modernista

La façana és simètrica, amb tribunes laterals de planta sinuosa, que abracen els dos primers pisos i fan de balcó del tercer, amb una barana de pedra ricament esculpida. El pis superior s’obre amb vuit obertures a mode de galeria, que aboquen a quatre balcons semicirculars. És destacable també el treball escultòric de la planta baixa i del terrat.

  1. Casa Macaya
    Passeig de Sant Joan 108

Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Construcció: 1899-1901
Estil: Modernista

La façana d’aquesta edificació, entre mitgeres, respon molt bé a les característiques de l’arquitectura de Puig en aquella època, ja que utilitza composicions i elements formals similars als usats en altres edificacions. Molt ben composta, inclou dues torres laterals, cobertes amb teulat a quatre vertents, i una filera de finestres corregudes a l’última planta, recurs estilístic emprat moltes vegades per Puig. Tots els murs exteriors, tant el de la façana principal com els del pati interior i façana posterior, són estucats en blanc i amb esgrafiats i destaquen al damunt seu les obertures de pedra profusament detallades. A l’interior, cal destacar l’escala coberta amb voltes de maó del pati, la tribuna goticitzant de la dreta de la façana i la porta principal envoltada de decoracions escultòriques, obres d’Eusebi Arnau.

S’han perdut pràcticament els espais interiors originals.

  1. Casa Carme Carsi de Puig
    Mallorca 306

Arquitecte: Josep M. Barenys Gambús
Construcció: 1910
Estil: Modernista

Edifici entre mitgeres, inicialment amb una alçada de planta baixa i quatre plantes pis actualment amb una sisena planta producte l’una remunta de poca qualitat.

La simetria de la façana queda trencada a la planta baixa per la situació lateral de la porta l’entrada ja que la resta està ocupada per un comerç. De les plantes pis destaca el balcó i les tribunes de la planta principal, així com el treball de forja dels balcons de planta trilobulada.

A l’interior cal destacar la decoració del vestíbul.

  1. Cases Dolors Xiró, vídua Vallet
    Mallorca 302-304

Arquitecte: Josep M. Barenys Gambús
Construcció: 1912-13
Estil: Modernista

Mallorca 302

Edifici d’habitatges, entre mitgeres, de planta baixa i cinc plantes pis. La planta baixa, resolta en semisoterrani i entresòl, conté tres obertures: la porta d’entrada, a doble alçada, i unes originals dobles obertures situades simètricament a l’anterior. Aquestes obertures recullen les corresponents a les plantes semisoterrani i entresòl mitjançant un interessant joc d’arcades i elements ovals. A la resta de la façana destaquen les dues tribunes corresponents a la planta principal, els balcons amb treball de forja a les baranes i els elements de coronament situats sota una barana ondulada de terrat, que evidencien els quatre eixos de composició de la façana i la seva simetria.

Mallorca 304

Edifici entre mitgeres, de planta baixa resolta mitjançant una solució de semisoterrani i entresòl, principal i quatre plantes. La façana, modificada respecte al projecte original, manté la primitiva ordenació en quatre eixos on es col·loquen les obertures a les plantes pis. La planta baixa, resolta amb tres obertures a tota alçada, presenta a les dues obertures dels extrems unes finestres-balcó ovalades que reflecteixen influències de la sezession vienesa. A les plantes pis hi ha un seguit de solucions diferents que donen a la façana una sensació d’horitzontalitat. Aquest efecte s’aconsegueix a partir de les dues tribunes i el balcó corregut de la planta principal i especialment pel cos que formen les plantes segona, tercera i quarta. Aquí, dos balcons correguts de planta curvilínia, recolzats sobre unes àmplies mènsules, al de la planta segona, i per unes columnes, al de la planta quarta, encaixonen els balcons de la planta tercera amb una gran espectacularitat. També és remarcable l’element curvilini de coronament, molt decorat en el seu tram central.

A l’interior trobem el vestíbul i l’escala resolts, amb una espectacular decoració que recorda la de la veïna casa del número 302. Estucats, marbres, guixos policromats, sostres pintats i alguns elements amb vidrieres emplomades donen una gran espectacularitat al conjunt. En alguns dels habitatges es mantenen elements de les decoracions originals, especialment els cels rasos.

  1. Casa Thomas
    Mallorca 291-293

Arquitecte: Lluis Domènech i Montaner; Francesc Guàrdia i Vial; Cristian Cirici i Alomar
Construcció: 1895-98. Ampliació: 1912. Reforma: 1979
Estil: Modernista

Edifici entre mitgeres, de façana simètrica (només trencada per les diferències de les dues torres de coronament), de planta baixa i quatre plantes pis, destinat inicialment a tallers i oficina d’una impremta i habitatge del propietari.

La imatge actual de l’edifici respon a una ampliació realitzada el 1912 d’un edifici que, en aquells moments, constava de planta baixa i pis amb unes torres laterals que disposaven d’una segona planta. Aquesta ampliació es va fer amb el mateix llenguatge que l’edifici original, cosa que li dóna una imatge unitària.

De la façana destaca el gran arc rebaixat de la planta baixa (destinada a il·luminar el gran espai industrial del semisoterrani), les columnes pseudojòniques recobertes d’elements florals de la planta primera, la galeria de l’últim pis i la solució de recol·locar per sobre de la planta tercera les torres de coronament del projecte de Domènech. A l’interior, cal destacar les oficines de la planta baixa, les columnes de maó aplantillat (que substitueixen les columnes de fosa usuals a tantes plantes baixes de l’Eixample), la riquesa espacial i formal del vestíbul d’entrada i de l’escala.

La restauració i rehabilitació de la planta baixa i semisoterrani són un dels exemples més reeixits d’intervenció en un edifici modernista.

  1. Palau Ramon de Montaner
    Mallorca 278
    Roger de Llúria 99-101

Arquitecte: Josep Domènech i Estapà; Lluís Domènech i Montaner; Marcos Carbonell Pasolas i Claudio Carmona Sanz
Construcció: 1889; 1891-96; 1978-80
Estil: Modernista

Edificació aïllada, de planta quadrada i planta baixa i dos pisos. Projectada per ocupar la meitat del costat de l’illa que dóna al carrer Mallorca (l’altra meitat era ocupada pel desaparegut Palau Simón, obra de Domènech i Estapà), actualment té un edifici quasi adossat que li treuen visió. Així i tot, continua sent un clar representant del tipus de palau exempt que era usual a l’Eixample dels primers anys i que han anat desapareixent.

L’edifici reflecteix clarament la intervenció de dues personalitats arquitectòniques bastant diferents. Així veiem com a la planta baixa i primera es reflecteix l’eclecticisme sobri, elegant i contingut propi de Domènech i Estapà, a la resta es veu clarament l’empremta i personalitat de Domènech i Montaner, especialment en la solució de la decoració de la segona planta i en el potent ràfec on trobem solucions clarament modernistes, com el tram més elevat de la façana al carrer Mallorca.

A l’interior, deguda bàsicament a Domènech i Montaner, destaca la riquesa espacial del gran espai a doble alçada amb una gran escalinata i el passadís volat del primer pis, tot cobert amb una claraboia policromada, i la riquesa decorativa deguda a la intervenció d’artesans que posteriorment van ser estrets col·laboradors en les obres més importants de l’arquitecte: l’escultor Eusebi Arnau, el moblista Gaspar Homar i el vidrier Rigalt.

  1. Casa Amadeu Maristany
    Mallorca 273-275

Arquitecte: Pere Bassegoda i Mateu, Bonaventura Bassegoda i Amigó
Construcció: 1888-1910
Estil: Modernista

Composició molt semblant en les dues façanes, malgrat convé destacar la del número 273 que té una tribuna central molt destacada i uns relleus ornamentals més elaborats. També és més ric el coronament, on hi destaquen dos elements de forja i dos medallons de reminiscències gòtiques.

  1. Casa Joan Coma
    Passeig de Gràcia 74

Arquitecte: Ramon Quera, Enric Sagnier i Villavecchia. Última reforma: Pablo López Antich
Construcció: 1882; 1904-07; 1997-98
Estil: Eclèctic

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis, cobert amb terrat, producte de la reforma d’un edifici anterior del 1889. La façana es compon de cinc eixos on es col·loquen les obertures, balcons amb lloses de planta curvilínia, que segueixen l’ordre decreixent en alçada tan usual a l’Eixample. Destaquen els balcons de la planta principal, amb unes recarregades baranes de pedra i especialment la tribuna central, focus d’atracció visual de tota la façana. Aquesta es corona amb una barana curvilínia, que és l’altra característica principal de la visió de l’edifici, que queda desfigurada per les dues gran obertures realitzades en planta baixa.

Del vestíbul, bastant recarregat, destaquen les pilastres i columnes i el tractament del sostre amb elements de guix.

  1. Casa Marfà
    Passeig de Gràcia 66
    València 274-276

Arquitecte: Manuel Comas i Thos
Construcció: 1901-05
Estil: Modernista

Edifici en cantonada resolt amb un llenguatge medievalista amb alguns elements formalment modernistes.

L’horitzontalitat de la façana queda trencada pels elements verticals dels vèrtexs del xamfrà (tribunes, finestrals allargats i torres que sobresurten de la coberta). Efectivament, les arcades de planta baixa, la tribuna de la planta principal, la disposició de les obertures de la resta de plantes, les arcades de la galeria de l’última planta i, especialment, l’important ràfec de la coberta donen horitzontalitat al conjunt.

Hem l’esmentar el llenguatge neoromànic de les arcades de planta baixa i galeria de l’última planta, que contrasta amb els elements de més pur estil gòtic de la “loggia” i tribunes de la planta principal. A l’interior destaca el vestíbul, les dues escales (una per a veïns i una per al propietari). Aquesta última, amb una barana monumental, ha estat coberta per una magnífica claraboia de vidres policromats.

  1. Cases Castillo Villanueva
    Roger de Llúria 80
    València 312

Arquitecte: Juli Mª Fossas i Martínez
Construcció: 1904-09
Estil: Modernista

Una de les cantonades del carrer de Roger Llúria amb el carrer de València està ocupada per dos habitatges adossats entre si en què la mitgera actual actua com a eix de composició tant de la planta com de la façana. El caràcter unitari de la façana (per aquest fet a vegades es parla de Casa Josefa Villanueva i altres de Cases Josefa Villanueva) queda trencat a l’actualitat per la desaparició d’una de les impressionants tribunes que ocupava un dels vèrtexs de la cantonada.

Sobre un tractament molt pla del pla de façana se sobreposen els elements dels balcons (correguts, individualitzats i amb diferents llargades de baranes segons les plantes) i especialment les tribunes de les cantonades. Aquestes, com encara es pot veure al vèrtex sud de l’edifici, estaven formades per una tribuna pètria central construïda amb una estructura de gràcils columnes i sense tancaments, flanquejada per unes tribunes de ferro i vidre de les plantes principal a tercera. Aquest conjunt estava coronat per un espectacular templet amb una cúpula bulbosa coronada per una esvelta agulla. Es tracta d’una de les tribunes més espectaculars de l’Eixample.

La verticalitat de la façana, emfasitzada per les tribunes esmentades, queda atenuada per la disposició de les baranes dels balcons i especialment per la barana del terrat que unifica el coronament del conjunt.

  1. Casa Manuel Llopis
    València 339
    Bailèn 113

Arquitecte: Antoni M. Gallissà i Soqué
Construcció: 1902
Estil: Modernista amb elements arabitzants

Edifici d’habitatges plurifamiliar, situat en un xamfrà i fent mitgera amb els respectius contigus tant pel carrer València com pel carrer Bailèn. L’edifici segueix una de les tendències que per aquelles dates estaven en boga a casa nostra: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments dels forats arquitectònics) i estuc amb esgrafiats. L’arquitecte Antoni Maria Gallisà va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. Aquesta tendència, contraposada a la del modernisme efervescent en el seu cromatisme i en la seva decoració, també va estar posada en pràctica per Joan Rubió i Bellver a la Torre Roviralta més coneguda com El Frare Blanc de l’avinguda del Tibidabo per bé que en aquesta casa no hi ha esgrafiats. Tenint en compte les dimensions de la façana de la casa i per tal de resoldre els seus angles, Gallisà optà per col·locar a les cantonades i al centre unes tribunes, la central es troba modificada en les dimensions dels forats dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, a totes les tribunes, originalment era de maó vist i no d’estuc.

D’aquest edifici destaca la seva factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que Gallisà, amb aquest projecte, ens demostra que dominava perfectament.

  1. Casa Esperança Isern (Antonio Perelló)
    Girona 67

Arquitecte: Roc Cot i Cot, arquitecte; ampliació: Salvador Sellés
Construcció: 1908 Ampliació: 1922
Estil: Eclèctic

Edificació entre mitgeres, de planta baixa i sis plantes pis que, segons la documentació consultada, respon a l’addició de pisos a un edifici original. Tanmateix, les solucions formals emprades no deixen en evidència aquesta ampliació.

La façana està organitzada segons tres eixos verticals i hem de destacar les tres obertures de la planta baixa, resoltes amb arcades. Les dues tribunes, de pedra treballada, de la planta principal i el treball de la pedra i el ferro dels balcons de la resta de les plantes on l’alternen els balcons correguts amb els balcons individualitzats. El coronament de la façana està format per elements curvilinis dels quals destaca l’element central que ajuda a emfasitzar la simetria de la façana.

  1. Casa Jacinta Ruiz
    Girona 54

Arquitecte: Ramon Viñolas i Llosas; direcció d’obres: Adolfo Ruiz i Casamitjana
Construcció: 1904-09
Estil: Eclèctic

Edificació entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis, acabada amb terrat. La façana és simètrica i està presidida per una important tribuna d’obra, amb quatre grans finestrals centrals i obertures als laterals, de la qual destaquen els motius ornamentals que reprodueixen formes vegetals. Dels balcons situats a prop de les mitgeres, corregut el de la planta principal, destaca el treball de forja de les baranes.

A l’interior destaca la decoració del vestíbul i de l’escala.

  1. Casa Antoni Roger
    Ausiàs Marc 33-35
    Girona 20

Arquitecte: Enric Sagnier i Villavecchia
Construcció: 1888-90
Estil: Eclèctic amb influència modernista

Edifici de grans dimensions, intencionadament representatiu, que forma part del conjunt de cases que l’alta burgesia barcelonina es féu construir a la zona baixa de la dreta de l’Eixample. Com a obra primerenca, es ressent d’un ús incoherent d’elements de distinta procedència estilística, especialment d’origen clàssic i medieval, que es fa patent en les desproporcionades columnes de tipus jònic i en el brutalisme de la greca del coronament emmerletat. Cal esmentar l’èmfasi que la façana pren en el xamfrà, on s’obre la porta principal que mena a una escala en la mateixa tònica d’un monumentalisme brillant.

  1. Casa Manuel Felip
    Ausiàs Marc 20

Arquitecte: Telmo Fernández i Janot
Construcció: 1901
Estil: Modernista

Formant part del conjunt de construccions modernistes del carrer Ausiàs Marc, especialment entre Bruc i Bailèn, aquesta casa presenta una façana simètrica emmarcada per prominents tribunes laterals als pisos principal i primer. Aquestes estan cobertes d’una singular ornamentació escultòrica de formes sinuoses i pesades, present també al coronament de l’edifici i, sobretot, a les baranes de pedra dels balcons. En la mateixa línia decorativa es troben l’escala i el vestíbul, amb un gran portal d’accés a l’ascensor i la porteria.

  1. Casa Calvet
    Casp 48

Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet
Construcció: 1898-1900
Estil: Modernista

Edifici entre mitgeres, de planta baixa més quatre pisos, destinat a habitatge. La composició de la façana, amb una tribuna central a la planta noble, està projectada amb temes pròpiament modernistes, com també ho són el treball de ferro a les baranes dels balcons i el coronament de la façana, en la formalització dels quals hom ha volgut remarcar les referències al barroc. El parament del frontis és de carreus senzillament desbastats i al capdamunt hi ha els bustos dels tres sants patrons de Vilassar, lloc d’origen dels Calvet. A la mitgera, visible només des del pati interior, hi ha un seguit d’arquets inclinats que deixen passar la llum, però n’impedeixen la visibilitat. Cal destacar també l’abundant treball de ferreria i serralleria, i els mobles originals, així com l’elaborat ascensor, de gran bellesa i qualitat artesanal.

  1. Cases Pascual i Pons
    Passeig de Gràcia 2-4
    Casp 2-4
    Ronda de Sant Pere 1

Arquitecte: Enric Sagnier i Villavecchia; reforma: MBM Espinet-Ubach-Lluís Pau
Construcció: 1890-91; Reforma: 1984
Estil: Neogòtic

Aquest edifici amaga, sota una aparença unitària, dues edificacions projectades per a dos membres d’una mateixa família.

El conjunt destaca, en un emplaçament privilegiat, per les grans dimensions i per la unitat i simetria, tot i que utilitza diferents solucions volumètriques i formals en els punts més significatius, com les torres de les cantonades. Les solucions formals neogòtiques són clarament apreciables en la plenitud de la façana, l’ús de la pedra, les torres punxegudes, el ràfec i el disseny general, a més de la decoració feta de manera quasi arqueologista.

A l’interior, hem de remarcar l’entrada principal de la casa número 2, recuperada a la reforma de 1984, i alguns dels espais més representatius de la planta principal mantinguts també durant la reforma i on destaca, com a exemple de la rica ornamentació original, la llar de foc i els vitralls.

La descripció dels edificis ha estat possible bàsicament gràcies a les dades obtingudes del fitxer del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.