Travessa de senderisme de Figaró a Aiguafreda

Aquesta caminada estava programada inicialment per l’anterior dimarts dia 4. Degut a la pluja va ser ajornada pel dimarts 11.

CinglesBertiTrobem a faltar el tradicional estiuet de Sant Martí malgrat coincidir amb aquesta diada. Haurem d’esperar uns dies a veure si la pràctica s’acompleix també enguany. La predicció meteorològica presagiava una línia frontal d’inestabilitat, entrant des de ponent, que havia de portar precipitacions generals a la franja de llevant del país a partir de migdia. No obstant el dia es presenta en principi fred però assolellat i ens acompanya així fins a mitja travessa. Després hem vist uns núvols negres amenaçadors que s’acostaven i finalment arriben a cobrir el cel, però sense arribar a ploure, havent pogut fer tot l’itinerari sense complicacions.

Amb l’ajut de l’smartphone i d’una app que provo avui de forma efectiva puc traçar la ruta aproximada feta per poder-la compartir. La podeu veure en el següent vincle de Google Maps.

Es tracta d’una excursió amb una distància total de 10,5 km, que hem fet en un temps de 3:30 h en moviment, més 30 minuts d’aturada per esmorzar, o sigui un total de 4 hores. La dificultat és mitjana si es consideren els desnivells a superar. En canvi en aquesta ocasió es presenta una afegida -derivada de la humitat dipositada damunt les pedres- que ens obliga a caminar amb precaució per no caure a causa de possibles relliscades.

En el recorregut trobarem fites interessants com són el Salt del Prat en el Sot del Bac, el coll de la Pedra Dreta, l’església de Sant Pere de Valldaneu i esplèndides vistes panoràmiques dels Cingles de Bertí a l’oest i del Tagamanent a l’est.

Ens hem traslladat de Barcelona a Figaró amb un tren de la línia R3 de Rodalies de Catalunya. Som una trentena de participants amb en Joaquim Villanueva, de l’espai Sant Antoni, que fa de guia i l’ajuda de Milagros Pérez i jo mateix, de l’espai Fort Pienc.

Quan baixem del tren el termòmetre indica una temperatura exterior d’11º C i ho notem de seguida. Sortim de l’estació i seguim el carrer Ramon Mestre, paral·lel a la via, fins arribar a travessar la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que trobem a uns 600 m per un pas sense barrera que cal superar amb precaució.

SotBacAnem seguint el traçat del sender PR C33, senyalitzat amb marques blanques i grogues. La pujada comença aviat i es perllongarà així durant uns 4 km. La densa vegetació d’alzines ens envolta i fa que la ruta sigui ideal per fer-la en dies de sol; en canvi si ha plogut –com és el cas– i el sòl està mullat és una dificultat que convé tenir en compte com he deixat dit abans.

Ens dirigim en direcció als Cingles de Bertí, pel costat del Torrent del Bosc Negre. A l’esquerra del camí trobem una balma. Més endavant -a uns 2,7 km de l’inici- un rètol indica el Salt del Prat, al qual s’hi accedeix baixant per un estret corriol. Llàstima doncs no baixa aigua malgrat haver plogut en dies anteriors i per tant no podem contemplar l’espectacularitat de la cascada de 30 m d’alçada amb una cua de cavall que acaba en un gorg. Ens haurem de conformar veient el vídeo penjat a Youtube.

Una mica més amunt, aprofitant un replà, fem una parada per esmorzar tenint als peus una panoràmica parcial del Sot del Bac.

En el moment de reprendre la ruta en Carles, que és geòleg, fa una breu però detallada descripció de l’entorn:

Durant el secundari el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d’aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n’han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses, com les de la Vall Roja. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures, com és el cas del Sot del Bac amb les Germanes i les Agulles del Salt, elements interessants pels escaladors.

PedraDretaAra continuem pujant. Arribem al Coll de la Pedra Dreta on fem una petita parada per contemplar el paisatge.

Tot seguit continuem el mateix sender PR C33 fins arribar al darrer tram de pujada. Després a partir d’aquí el camí anirà sempre de baixada.

Tenim a la vista una part dels Cingles de Bertí, i no és gens estrany doncs estem seguint una pista amb rètols que indiquen aquest itinerari on el sender pel qual veniem s’uneix ara al GR 5 que ens portarà fins al final de l’itinerari.

Abans veiem Sant Pere de Valldaneu. És un edifici romànic originàriament del segle XI, modificat posteriorment en els segles XVII-XVIII. Centrava el “vilar Danielis”, ja documentat a finals del segle IX, que donà nom al mas Valldaneu i a la vall en general.

El conjunt, situat en un paratge de gran bellesa, inclou els sepulcres gòtics del mas Castellar (segles XV-XVI) i el panteó modernista dels Sentias (segle XX).

L’església consta d’una nau capçada per un absis semicircular, a la qual s’hi van afegir una sèrie de capelles laterals. L’absis -orientat a l’est com en la majoria de construccions romàniques- té tretze arcuacions cegues, de les que en són visibles només deu; annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. No ens és possible contemplar l’interior doncs trobem la porta tancada tot i ser el dia del patró del municipi de Sant Martí de Centelles on som.

Aquest lloc és l’escollit per la Mercè Peiró per fer la fotografia del grup. Gràcies a ella podem rememorar el recorregut veient les fotografies que ha fet durant el trajecte en l’àlbum que comparteix. El podeu veure en el següent vincle de Google+. Advertiment: Un cop oberta la pàgina web, cliqueu damunt la primera foto i a continuació escolliu [Presentació de diapositives] així tindreu la successió de totes de forma automàtica i a pantalla completa, de la que podreu sortir prement la tecla [esc].

Sortim ara ja cap al final de l’excursió pel mateix sender GR 5 per on veníem, que enllaça amb el carrer de la població d’Aiguafreda que porta el nom de Valldaneu, com no podia ser d’altra manera, i així arribarem a l’estació per esperar el tren i tornar a Barcelona.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Travessa de senderisme de Figaró a Aiguafreda

  1. Milagros Peréz Pastor ha dit:

    agradecida por tu explicación , y por la forma de abrir las fotos de la Mercê

  2. Assumpció Baltà ha dit:

    Tot molt ben explicat !.
    No se com t´ho fas per memoritzar tots els detalls. Gracies !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.