Tarragona i Constantí. Caminada conjunta final de temporada

Com a cloenda de la temporada del programa del districte de l’Eixample dos grups es varen traslladar per separat a Tarragona per, des d’aquesta ciutat, portar a terme dues activitats diferenciades: una caminada urbana i l’altra de senderisme, ambdós el passat dimarts dia 10 i utilitzant transports públics (tren i autobús) per fer l’aproximació al lloc de realització.

TarragonaEl primer grup, acompanyat per en Joan Berdun de l’espai Esquerra, sortia abans doncs havia de fer la

Ruta de senderisme de Tarragona a Constantí

És un tram del sender del Mediterrani de gran recorregut GR-92. Es tracta d’un tros de l’etapa 26 que va de Tarragona a Cambrils. El recorregut complet queda detallat en la pàgina web de la FEEC, on també es pot veure un plànol.

En el nostre cas la distància a recórrer és d’uns 8,5 km.

Des de l’estació de tren es travessa la ciutat en direcció nord-oest fins arribar a la plaça Imperial Tarraco.

A continuació es pren la Rambla President Companys que a continuació continua en la mateixa direcció i ara canvi el nom per President Francesc Macià, fins arribar a la plaça de les Corts Catalanes. Aquí s’ha de tombar a l’esquerra (cap al sud-oest) pel carrer Joan Miró, que és perpendicular a les rambles que hem deixat, per creuar el riu Francolí.

Aquest riu és el més important de les comarques tarragonines i va a desaiguar al mar Mediterrani, al port de Tarragona.

Se segueix per un camí que hi ha pel costat dret seguint amunt el curs del riu, direcció nord, i passant per sota l’autopista AP-7.

Continuem pel mateix camí i a una hora i mitja de l’inici trobem una pista a l’esquerra en direcció oest que ens portarà a Constantí.

A uns 500 m del desviament trobem uns molins i el conjunt arqueològic de Centcelles, depenent del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

És la vil·la romana que té l’origen entre els segles I i II dC, de la qual es coneix la part dedicada a emmagatzematge dels productes agrícoles producte de l’activitat a que va ser destinada.

L’edifici que s’ha pogut conservar correspon al cos principal de l’assentament, construït cap al segle IV dC. Convé destacar la importància en general dels mosaics i particularment el de la cúpula. Al costat hi ha dos conjunts de banys.

A partir de l’estudi del mosaic de la cúpula alguns investigadors han proposat que es tracta d’una vil·la inacabada que va esdevenir el mausoleu imperial de Constant, assassinat l’any 350 dC. Altres posen en qüestió el caràcter funerari de l’edifici i diuen que la vil·la estaria relacionada amb membres de la jerarquia eclesiàstica o de l’alta aristocràcia.

Sortint d’aquí a prop ja trobem les primeres cases de Constantí, una vila de la comarca del Tarragonès, limitant amb la capital i situada a la dreta del riu Francolí, que és el final de la ruta.

Té poc més de 6.000 habitants. Durant la dècada dels 70 del segle XX es comença a construir el Polígon Industrial de Constantí, arran de la previsió de creixement de la indústria de Tarragona, del port i de la refineria. Segons dades del mateix Ajuntament el creixement industrial fomenta dos processos migratoris remarcables: el primer, amb famílies arribades d’arreu de l’Estat espanyol, i el segon d’arreu del món. Si bé en el terme municipal encara hi queden pagesos i algunes granges avícoles, l’activitat agrícola ha quedat a un segon terme.

De forma mediàtica la vila es més coneguda perquè els integrants del grup musical Els Pets són d’allà.

La tornada a Tarragona es fa en un autobús de línia regular de l’empresa Plana.

L’altre grup, acompanyat per Jordi Jiménez de l’espai Esquerra, va sortir una hora i mitja més tard, per fer la

Passejada per la Tarragona romana

Introducció.

Hem de considerar Tarragona com la ciutat d’extraordinària importància històrica perquè, si bé és coneguda per l’empremta romana, no podem obviar que abans havia estat ciutat dels cossetans amb rang de capital. És doncs de vell antuvi que arrenca la primacia tarraconense.

En el segle III a.C., la península ibèrica és convertí en un camp de batalla entre Roma i Cartago. L’any 218 a.C. els germans Publi i Gneu Corneli Escipió desembarcaren i establiren un campament d’hivern. La ciutat es romanitzà fins l’extrem de canviar el seu nom ibèric pel de Tàrraco. En les campanyes de romanització del nord peninsular, Juli Cèsar i Octavi Cèsar August hi residiren i elevaren a la categoria de ciutat la colònia. Designada capital de la Hispània Citerior, desenvolupà un gran paper en la vida militar i administrativa. En el segle II de la nostra era Tàrraco tenia més de 30.000 habitants i gaudia de tots els edificis propis d’una urbs romana de primer ordre: circ, teatre, fòrum, mercat, temples, palaus….

Ens trobem doncs en una ciutat en la qual els vestigis romans són l’essència urbana de Tarragona, herència d’aquella Tàrraco que fa gairebé 2.000 anys va arribar a governar la meitat de la península ibèrica. El conjunt arqueològic de l’antiga Tàrraco és un dels més complets de la Hispania romana i no en va va ser declarat patrimoni de la humanitat per l’Unesco l’any 2000.

1. Amfiteatre.

És una edificació que actualment es conserva relativament restaurada. Cap al segle VI s’hi edificà al bell mig una basílica visigòtica dedicada a Sant Fructuós martiritzat al mateix amfiteatre. Sobre aquesta basílica si superposà al segle XII l’església romànica de Santa Maria del Miracle.

L’amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat, fora del recinte emmurallat, al sud de la Via Augusta, prop del mar i al costat d’una de les portes d’accés a la ciutat.

L’existència de l’amfiteatre palesa la importància assolida per la ciutat dintre del conjunt de colònies de l’Imperi.

2. Circ romà.

Situat a la part alta de la ciutat, paral.lel a la Rambla Vella. És tracta d’un edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de quàdriques, amb capacitat per a 20.000 persones. Va ser edificat pel governador Domicià (81-96) d.C. i va estar en funcionament fins els segle V.

3. Pretori.

Ha estat i és, un dels edificis més emblemàtics de Tarragona. La seva vida es perllonga des d’uns segles després de la fundació de la ciutat.

En origen la torre del Pretori, fou com una gran torre lateral amb escales que tenia la missió de connectar els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la plaça de representació i el recinte de culte.

El Pretori o castell del rei conserva encara l’estructura de la torre o caixa d’escales d’accés al Fòrum i fou bastida entorn a l’any 73 d.C.

Hi un altra torre bessona per la qual hi passarem després.

Al castell del Rei o Torre del Pretori s’hi allotjaren durant curtes estades alguns membres de la reialesa catalana.

És el cas de Blanca d’Anjou, la muller de Jaume II (1310), o el propi rei (1306), el qual va portar a terme important obres d’adequació.

Pere III el Cerimoniós, va reformar significativament el palau amb la construcció d’un nou pis, la sala gòtica.

La seva situació privilegiada va convertir-lo en un punt clau de vigilància contra la pirateria. El 1339 l’edifici va esdevenir presó, paper que tornaria a desenvolupar anys després.

4. Museu arqueològic.

Construït durant la primera meitat del segle XIX és el mes antic de Catalunya, en la seva especialitat.

5. Call jueu.

Al igual que molts d’altres, estava format per un conjunt de carrers estrets i carrerons que conduïen en la majoria dels casos a la plaça principal, també anomenada plaça de la jueria (actual plaça dels Àngels). A més també disposaven d’un carrer principal. Al llarg d’aquest carrer i de la plaça es trobaven els edificis més emblemàtics del call: el forn, els banys i la sinagoga.

6. Antic mercat plaça del fòrum.

El mercat estava situat entre la plaça i el carrer de la Merceria. És començà a construir a finals de 1843, i fou substituït el 1958. Trenta anys després el nou quedà en desús. És remodelà i és tornà a tancar 30 anys després, fins que el 2001 s’inaugurà l’edifici actual.

7. Voltes gòtiques.

El tram de carrer Merceria més proper al Pla de la Seu té una illa de cases bastides sobre unes voltes gòtiques que formen un espai porxat. Van ser construïdes al segle XIV. Aquest espai acollia, en època medieval, un mercat de verdures. Les voltes són formades per arcs ogivals que descansen sobre pilars gruixuts. Als locals que s’obren al corredor porticat, es conserven restes d’una de les voltes romanes de l’antiga plaça de representació del fòrum provincial.

8. Escalinata i Catedral.

L’exemple més característic de la Tarragona medieval es la catedral, construïda a partir del segle XII sobre les restes del fòrum romà. Iniciada amb estil romànic. Situada a la part més alta de la ciutat i darrere una llarga escalinata, la façana de la seu arxiprestat, d’estil romànic i acabada parcialment d’estil gòtic, però amb importants aportacions d’elements posteriors, sobretot del Barroc i el Renaixement, constitueix un important símbol de poder.

La façana és grandiosa en la seva simplicitat. Denota un perfecte equilibri entre la sobrietat romànica i l’elegant ornamentació gòtica.

9. Hospital vell de Santa Tecla.

És un bé cultural protegit d’interès local. Antic hospital d’assistència a orfes, malalts i peregrins, situat a la part alta de la ciutat, al costat de la catedral.

L’hospital és la única obra, que no sigui de culte, d’època romànica a Tarragona. La seva monumentalitat compta amb pocs paral·lels i sembla presentar un procés constructiu proper al claustre de la catedral, fet que dóna idea de l’activitat constructiva de la segona meitat del segle XII a la ciutat de Tarragona.

10. Fòrum provincial.

Amb les mateixes funcions del comentat en l’anterior paràgraf.

11. Portal del Roser.

Portal obert a la muralla romana en època medieval per donar accés a la ciutat per l’oest. Té volta de canó i arcs de mig punt adovellats als dos extrems.

12. Passeig Arqueològic.

Per adonar-se’n de les grans obres que van emprendre el romans a Tarragona, cal fer una passejada per la part visitable del recinte emmurallat (visita de pagament). Cal recordar que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana. D’aquí doncs la importància i la majestuositat de les seves muralles.

13. Via de l’imperi.

En el tram que va des del portal del Roser fins a la Rambla Vella, és digué primerament Passeig Saavedra, en honor del Dr. Eduard Saavedra i Moragas (Tarragona 1829 – Madrid 1912). Enginyer, arqueòleg, escriptor, numismàtic, arquitecte, etc. Aquest passeig fou urbanitzat entre 1950 i 1951.

La columna que el presideix fou col·locada el 1932.

Els jardins de Saavedra acullen el monument al Dr. Saavedra de 1913.

El passeig canvià de nom després de la guerra.

14. Plaça de la Font i Ajuntament.

La plaça de la Font és el centre de Tarragona i ocupa una quarta part de l’arena de l’antic circ romà. La plaça està presidida per l’edifici de façana neoclàssica de l’ajuntament de la ciutat, situat a la banda sud. Sota la plaça hi ha un aparcament subterrani, la construcció del qual va despertar una forta polèmica perquè implicava la possible destrucció del patrimoni romà.

La urbanització de la plaça va ser fruit d’una lenta ocupació del predis i per això trobem certa diversitat en les solucions decoratives de les façanes. El conjunt és el fruit derivat de les altes cotitzacions vinícoles del moviment portuari.

15. Rambla Nova.

La Rambla és un ampli passeig de 45 metres d’amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest amb 700 metres de llargada. Va de la plaça Imperial Tàrraco a l’oest al Balcó del Mediterrani a l’est on els tarragonins van a “tocar ferro”. El nom el rebé per analogia a la Rambla de Barcelona ja que aquesta no és cap riera. El punt més proper al mar, el Balcó del Mediterrani, és el més alt del passeig (42 metres sobre el nivell del mar) mentre que la plaça Imperial Tàrraco està a 24 metres sobre el nivell del mar.

L’any 2006 és va inaugurar un nou tram de la Rambla al llarg de l’avinguda que culmina a plaça de les Corts Catalanes (que passarem al final del recorregut). Amb aquest nou tram la Rambla va passar a tenir 1.000 metres de longitud i va esdevenir passeig des del Francolí al Mediterrani.

15 bis. Estàtua de Roger de Llúria.

Nat a Scalatea (Calàbria) el 1250, mort a València el 1305, fou un navegant d’origen calabrès, educat a la cort dels Reis d’Aragó, on va arribar amb el seguici de la reina Constança, dona de Pere II El Gran.

Es va casar en segones núpcies amb Saurina d’Entença, germana de Berenguer d’Entença que va participar al costat de Roger de Flor a les expedicions dels almogàvers. Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona Catalano-Aragonesa. Poc reconegut, la seva fama s’ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb el que l’arriben a confondre. Almirall de l’estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere II el Gran.

La victòria més destacable que obtingué fou sobre l’estol francès de Felip III l’Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285.

No és gens estrany la seva prepotència quan rotundament pronuncià la cèlebre frase “A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres, del nostre rei d’Aragó”. Recordem els bancs d’entrada a la torre Bellesguard de Barcelona que varem tenir ocasió de veure en la passejada per Sant Gervasi #2.

16. Monument als Herois de 1811.

A aquest monument els nadius l’anomenen “els despullats”.

Erigit per commemorar el primer centenari del setge i saqueig de la ciutat per les tropes de Napoleó durant la Guerra del francès. Representa la matrona Tàrraco agafant amb els seus braços als herois de la guerra.

Al ser les figures nues va representar tanta polèmica que fins i tot es va haver de desar en un magatzem municipal durant molt anys. Finalment el 1931 instaurada la República s’instal·là definitivament.

17. Als Xiquets.

La tradició castellera a la província de Tarragona està fora de tot dubte i Tarragona com a capital no podia oblidar-se’n dels seus castellers. Reconeixement que hores d’ara ja ho ha estat per part de la Unesco com a be immaterial.

El monument consta de 250 figures i és un 4 de 8.

18. Rambla avall.

Tot passejant ens trobarem la Font del Centenari per commemorar els 100 anys de la Rambla Nova i Monument a la sardana, en recordatori que Tarragona va ser ciutat Pubilla de la Sardana l’any 1973.

Acabarem a la plaça Imperial Tàrraco, punt neuràlgic que enllaça des de el 2006 amb la plaça de Les Corts Catalanes, la qual cosa permet allargar el recorregut fins al quilòmetre i unir el Francolí amb la Mediterrània.

Cloenda

La caminada conjunta culmina amb la trobada dels dos grups per anar a dinar a la Residència d’Estudiants Sant Jordi. Aquest és el moment per intercanviar comentaris generals i sobre la realització de les activitats del dia en particular.

Havent dinat tornem plegats en tren cap a Barcelona.

Ens acomiadem fins el mes d’octubre vinent.

Enllaços

⇒ A l’àlbum de fotos de la modalitat de passejada, penjat al web de Picasa.

⇒ Al plànol del recorregut de la passejada, penjat a Google Maps.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.