La Ribera i la Ciutadella

Aquesta caminada –de caire urbà– és la darrera de les que s’havien programat pel primer trimestre; també és la última d’aquest hivern, doncs per la tarda s’inicia la primavera.

Degut al temps de que disposo em limito a transcriure la descripció repartida als assistents per en Jordi Giménez i en Ramon Bertran, de l’espai Esquerra de l’Eixample, als quals hem d’agrair aquest treball de preparació del recorregut, doncs a més acompanyaven el grup aquest matí assolellat del passat dijous.

D’altra banda la Mercè Peiró ens convida a veure l’àlbum de fotografies que acostuma a fer. Les podem veure clicant en el següent vincle que condueix a Picasa.

Introducció.

La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella. És un dels nuclis o barris tradicionals del centre històric de Barcelona.

El Barri de la Ribera va ser centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV, quan la riba del mar arribava realment a tocar el barri, quan encara el que avui coneixem com la Barceloneta, era una illa (l’illa de Maians) i els mercaders hi van fer els seus palaus com encara es conserven al carrer de Montcada.

Es divideix el barri en dos sectors, un la Ribera i l’altre conegut com el Born. Nosaltres en el nostre recorregut ens endinsarem en un parc que també va pertànyer parcialment al barri i que no n’és altre que la Ciutadella.

Santa Maria del Mar.

SMariaMarLa primera església que ocupà el solar on avui està Santa Maria del Mar era anomenada Santa Maria de les Arenes, documentada des de 998, i construïda sobre un temple paleocristià anterior. Aquest temple anterior s’hauria aixecat on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia. La construcció de l’església actual començà el 25 de maig de 1329 i el 1383 (tant sols 54 anys després) és col·locà la darrera clau de volta i el 15 d’agost de l’any següent s’hi celebrava la primera missa.

El terratrèmol de 1428 provocà l’esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les pedres. El 1459 quedà arranjada de nou.

Santa Maria del Mar fou la tercera església de Barcelona que assolí el títol de basílica menor, precedida tant sols per la Catedral i la Basílica de la Mercè. Fou declarada monument històric artístic el 1931. Cinc anys després amb l’assalt i crema del 19 i 20 de juliol, és destruí la decoració interior.

Santa Maria del Mar constitueix l’exemple més reeixit de l’arquitectura gòtica barcelonina.

Entre Ildefonso Falcones (La catedral del Mar) i Carlos Ruíz Zafón (El joc de l’àngel) Santa Maria del Mar ha assolit nivells de popularitat internacional mai pensada.

Interior de Santa Maria del Mar.

Cal gaudir en silenci de la bellesa i esveltesa d’aquestes columnes, de l’atri i també dels vitralls, algun modern, sense oblidar-se de la rosassa.

Fossar de les Moreres.

Plaça monumental remodelada l’any 1989, per immortalitzar aquest indret on van ser enterrats els defensors de la ciutat, caiguts el 1714 durant el setge de la Guerra de Successió. Fins la inauguració el 1775 que el Bisbe Climent inaugurà el cementiri del Poble Nou (primer cementiri extramurs) construït per raons de salut pública, avançant-se a la Reial Cèdula promulgada el 3 d’abril de 1787 (12 anys després) pel rei Carles III, continuà la seva utilitat com a cementiri.

Al fossar de les Moreres / no s’hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes / serà l’urna de l’honor.

Aquesta estrofa és obra d’en Frederic Soler “Pitarra”, que en el seu moment va cridar l’atenció sobre la significació històrica del lloc, que havia quedat en l’oblit.

Llotja del mar.

És el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a contractació. L’edifici neoclàssic actual és hereu del primer construït entre 1380 i 1387 per atendre les necessitats i la importància que havia adquirit el transport marítim que s’estenia per tota la mediterrània. Una curiositat; El saló de contractació de la Llotja va ser l’escenari de la primera representació d’una òpera italiana a tot Espanya. Va ser durant la guerra de Successió, el 2 de juliol de 1708, quan la ciutat era la cort de l’Arxiduc Carles d’Àustria.

Plaça de les Olles.

El nom de la plaça ve donat per l’activitat comercial que s’hi feia. Destaca l’edifici de la cantonada obra d’Enric Sagnier Villavechia del 1910 tot sorprenent els trets decoratius de l’arquitectura modernista en plena ciutat medieval.

Carrer del Rec.

S’identifica aquest carrer amb el  rec, per coincidir el seu traçat amb l’antic curs de la sèquia comtal, obra realitzada en el segle X, que proveïa d’aigua la ciutat. El conjunt correspon a una urbanització del segle XVIII en que els porxos estaven pensats per a instal·lar-hi les botigues especialitzades en la venda de productes del mar.

Passeig del Born.

Aquest passeig era antiga plaça molt significativa per als ciutadans de Barcelona dels segles XIII al XVII, perquè aplegà torneigs, carnestoltes, processos inquisitorials, festes ciutadanes i diverses fires, entre les quals destacava la fira del vidre. Sobresurt la casa Meca al número 17, palau del segle XIV que va patir una restauració exageradíssima l’any 1965.

El Born.

L’edifici de l’antic mercat central constitueix un dels exemples més importants de l’arquitectura del ferro, pròpia de final del segle XIX. Aquest mercat va funcionar de 1878 fins al 1971, en que fou traslladat a Mercabarna als afores de la ciutat.

Es construí per atendre les necessitats de la ciutat a canvi de deixar de mercadejar en parades al passeig i garantir un servei fora de les inclemències meteorològiques.

Avui està declarat bé cultural d’Interès Nacional i acull les restes arqueològiques del segle XVIII, més important d’Europa.

Porxos de Fontseré.

Aquest conjunt de cases del Passeig Picasso  pren el nom del seu dissenyador en Josep Fontseré i Mestres. Aquest model de construcció el podem trobar ben a prop, al passeig d’Isabel II (els porxos d’en Xifré) i també a la plaça Reial.

Castell dels Tres Dragons.

Aquest edifici és obra d’en Lluis Domènech i Muntaner. És destacable l’ornamentació de ceràmica externa de tons blancs i blaus sobre temes naturalistes. Actualment és la seu del museu de Zoologia. També és conegut pel Cafè-restaurant, però mai s’utilitzà per aquest fi.

La Ciutadella.

El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.

L’11 de setembre del 1714 després del setge de més de tretze mesos, Barcelona capitulà davant l’exèrcit francoespanyol del rei Felip V el qual, per mantenir la ciutat i el Principat sota ferm control, va manar construir entre 1715 i 1718 aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d’Europa en la seva època.

Per a la seva construcció i per a l’alliberament dels terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de La Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns que, juntament amb els operaris , foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades després. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d’allà fins a la Barceloneta.

Hivernacle.

Té una estructura de metall i vidre i es construí amb l’objectiu de conservar espècies de vegetals exòtiques.

Museu de Geologia.

Construït per Antoni Rovira i Trias (recordar Gràcia).  Edifici destinat a acollir el llegat de Francesc Martorell Peña, arqueòleg i naturalista d’afició

Umbracle.

Aquesta curiosa edificació és dissenyà en origen per acollir una escola de botànica. Es destacable en l’interior el joc de llums i ombres que produeix, fruit de l’entramat de fusta que constitueix la coberta.

Monument al General Prim.

Monument al General Joan Prim i Prats, obra d’en Puigjaner.

Capella.

Actualment s’utilitza com a capella castrense . Fou construïda entre el 1717 i el 1727, i fou restaurada el 1928.

Palau del Governador.

Aquest palau destinat a ser residència del Governador de la Ciutadella.

Durant l’Exposició Universal esdevingué Pavelló Reial i a l’any 1932 passà a ser seu d’un Institut-Escola de la Generalitat. Des de final de la guerra civil, és seu de Institut Verdaguer.

El Desconsol.

Obra de Josep Llimona realitzada el 1917, orna l’estany davant del Parlament de Catalunya, a la antiga plaça d’Armes urbanitzada per Jean Forestier i Nicolau Rubió i Tudurí. L’actual és una reproducció.

Parlament.

Aquesta construcció d’estil clàssic fou en el seu origen l’arsenal de la ciutadella. Ironies de la vida, avui en dia és el nostre Parlament; on abans s’hi emmagatzemaven les armes sempre a punt per utilitzar-les contra la ciutat, avui en dia els nostres polítics s’interpel·len per conduir el nostre país vers nous horitzons.

Per ubicar la seu parlamentària ha calgut fer diverses reformes per adaptar-lo als nous usos.

Les reformes per a la nova destinació de l’edifici es van realitzar el 1932 i novament el 1980 recuperà l’objectiu de trobar el camí per al nostre poble i la seva gent.

L’antic saló del tron, per exemple, és l’actual Sala de Plens.

Cascada.

Entre 1875 i 1882, fou construït l’element més monumental del parc –la cascada– projecte de Josep Fontseré. De concepció neoclàssica. Es destacable la gruta-cascada a la part central del monument pel dinamisme de les seves formes ornamentals en el disseny de les quals podria haver col·laborat el jove Antoni Gaudí. De entre les escultures, instal·lades el 1888, destaquen la Quadriga de l’Aurora de bronze daurat.

Monument a Rius i Taulet.

Monument inaugurat el 1901 en honor de l’alcalde de Barcelona, impulsor de l’Exposició Universal . Cal destacar el bust de Rius i Taulet i una al·legoria de la Fama i unes figures que simbolitzen el Treball, la Ciència i l’Art, lema de la Exposició de 1888.

Passeig de LLuis Companys.

Uneix el parc de la Ciutadella amb el Passeig de Sant Joan, amb l’Arc de Triomf com a colofó, just on hi havia la muralla per la part nord.

Convent de Sant Agustí Vell.

Revindicació ciutadana que feliçment ha assolit el seu objectiu; recuperar per a la ciutat un espai, obert a tothom amb serveis socials per als veïns.

Carrer Montcada.

Abans d’arribar-hi passarem per la plaça Sabartés. Les obres d’ampliació del museu Picasso, junt amb l’oxigenació de l’espai, permeteren entrar el sol en aquesta placeta inaugurada en reconeixement a l’amic i secretari de Picasso que tanta dedicació havia fet en vida per la posta en marxa del museu.

El Museu Picasso és el punt àlgid del carrer, per cert un carrer ple de palaus i cases senyorívoles. Quatre apunts sobre la creació i evolució del museu poden ser una bona cloenda per aquesta caminada pel barri de La Ribera. El museu Picasso és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. Amb més de 3.500 obres del pintor, disposa de la col·lecció més completa de les obres de joventut de l’artista.

El museu obrí les portes el 9 de març de 1963, convertint-se en el primer museu Picasso del món i únic creat en vida de l’artista. De fet s’inaugurà amb el nom de Col·lecció Sabartés, degut a les conegudes diferències polítiques entre Picasso i el règim franquista. Fins i tot l’alcalde Porcioles va arribar a desobeir instruccions del govern central per obrir el museu.

La primera ubicació va ser el Palau Aguilar, al número 15 del carrer Montcada.

El 1970 es va produir la primera ampliació annexionant-se-li el Palau del Baró de Castellet.

Pablo Ruiz Picasso, morí el 1973 i el 1982, la seva vídua Jaqueline va lliurar al museu 41 peces de ceràmica.

El 1985 es fa una nova ampliació, amb la anexió del Palau Meca.

A finals dels 90 s’amplia de nou amb l’adquisició de la casa Mauri i el Palau Finestres.

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.