interiors d’illa i altres indrets interessants del barri de Sant Antoni

Avui fa just una setmana d’aquesta activitat, que va ser conduïda per en Joan Rodrigo i acompanyada per Milagros Pérez, ambdós de l’espai Fort Pienc.

Em va saber greu però aquesta vegada no hi vaig poder assistir personalment. Però sí vaig fer la caminada prèvia. Com que disposo del guió que va servir per preparar-la m’he decidit a oferir-ne el relat per que la pugui fer pel seu compte qui no hagués tingut oportunitat de fer-ho el passat dijous.

La Mercè Peiró també ens convida a veure l’àlbum de les fotos que va fer aquell dia. Podeu veure-les si cliqueu al següent vincle de Picasa.

Límits del barri

El barri de Sant Antoni és una part del Districte de l’Eixample.

Està delimitat pels següents carrers:
Plaça d’Espanya, Avinguda del Paral·lel, Ronda de Sant Pau, Ronda de Sant Antoni, Plaça de la Universitat, Gran Via.

El nom del barri té l’origen en l’església que hi havia al portal del Raval de la muralla de Barcelona. D’aquell indret sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues i Martorell; n’era un dels principals i el que tenia més trànsit. Es dirigia cap a l’indret anomenat de la Creucoberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d’entrar al poble de Sants.

Quan en el període 1872-1882 Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al seu voltant i servia com a mercat del barri obrer del Raval. De mica en mica, aquell mercat i les parades que l’envoltaven es van anar consolidant com una gran fira, donant personalitat i vida al barri que es va desenvolupar al seu entorn. Aquesta tradició comercial popular es manté encara amb força en l’actualitat, i es veurà potenciada amb la rehabilitació i renovació de l’històric edifici del mercat que està en marxa.

La fesomia del barri es fruit de les reformes lligades a l’Exposició Universal de 1929, amb motiu de la qual es va impulsar la urbanització i l’arranjament dels accessos a Montjuïc, amb l’eliminació de les barraques que hi havia entre el Paral·lel i la Gran Via i la urbanització de l’Avinguda de Mistral. Aquest antic camí medieval de sortida de la ciutat és avui una via peatonal que aglutina la vida de barri del seu entorn.

Recorregut.

L’itinerari passa per set interiors d’illa recuperats. Aprofitarem per conèixer altres edificis i indrets singulars del barri.

Podeu seguir la localització dels llocs a través del següent vincle:
Google Maps

1. Jardins de Càndida Pérez.
c/ Comte Borrell 44-46

Càndida Pérez Martínez, (Olot 1893 – 1989), cupletista i compositora de cuplets catalana. Autora de la música d’alguns dels cuplets catalans més coneguts dels anys 20 del segle passat: Les Caramelles, Baixant de la Font del Gat,… Cupletistes de renom com Raquel Meller, Pilar Alonso van interpretar els seus cuplets. També va fer il·lustracions musicals per a algunes peces de teatre, estrenades a Barcelona.

En aquest interior d’illa havia estat emplaçada l’antiga fàbrica de caramels Fèlix Tardà de la qual només en queda la xemeneia.

2. Antic edifici de la Companyia de Tramvies.
Ronda de Sant Pau 43-45

De l’edifici inicial construït l’any 1897 no en tenim gaires notícies, però dades posteriors ens indiquen que al solar rectangular, amb accés tant des de la ronda Sant Pau com des del carrer Comte Borrell, es van bastir dos edificis. Ara bé, tot apunta que l’edifici per la banda del carrer Comte Borrell restà inacabat, mentre que el de la ronda Sant Pau disposava d’una galeria de ferro.

L’any 1917 es projectà la reforma i ampliació de l’edifici. S’augmentaren tres pisos per la zona de les galeries, en dues crugies. A l’expedient hi ha un aixecament de tot l’edifici menys de les façanes.

Per la planta del pis principal coneixem que es va projectar una tribuna centrada a la façana principal, i la creació del gran pati central, amb coberta de ferro i vidre, i un balcó corregut amb barana també de ferro, al nivell de la planta principal. Les plantes tercera i última es destinen a magatzem i dos habitatges, situats entre la façana principal i l’ampliació pel solar número 43.

La secció transversal mostra l’aprofitament de la galeria, dels pilars i jàsseres de ferro i la coberta de revoltons. La façana principal, resolta de manera força classicista i simètrica pel que fa a les plantes pis, demostra com es van portar a terme lleugeres modificacions respecte del projecte presentat a l’Ajuntament per obtenir el permís d’obres: desapareix la tribuna, que se substitueix tant a la planta principal com a la primera pels corresponents balcons correguts, mentre que la simetria desapareix a la planta baixa, on l’entrada principal fa les funcions de cotxera i sobre la qual hi ha el típic escut amb les lletres T i B (Tramvies de Barcelona).

3. Escola Ferran Sunyer
Pge. Pere Calders 1

Porta el nom de Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912-Barcelona 1967), matemàtic català de formació autodidacta. Afectat d’una paràlisi li  va impedir anar a escola, però el fet de conviure des de petit amb els seus cosins va significar el seu progrés, destacant aviat el seu interès per la física, l’astronomia i les matemàtiques. Guardonat amb nombroses distincions. Els seus treballs de recerca van ser publicats en les més prestigioses revistes del món.

En record seu les seves cosines Maria i Maria dels Àngels Carbona i Balaguer crearen l’any 1983 la fundació amb el seu nom que s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1991.

Aquest interior d’illa va ser recuperat l’any 2000 i és d’ús exclusivament escolar compartit per aquesta escola i el Centre Cívic Cotxeres Borrell.

4. Jardins dels Tres Tombs.
c/ Manso 28

El nom de Tres Tombs li ve donat per la festa popular al voltant de la festivitat de Sant Antoni Abat. Es tracta d’una cavalcada d’origen antic organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana, per celebrar la diada del seu patró el 17 de gener. Una d’aquestes cavalcades hores d’ara encara se celebra en el barri, amb la participació de carros, carruatges i cavalcadures ben guarnits i els genets i participants duen vestits de l’època.

El jardí ocupa el solar de l’antiga fàbrica de galetes Montes.

5. Jardins de Maria Manonelles.
c/ Calàbria 38

Maria Manonelles Riera, activista política i sindical (Mollerussa 1913 – París 2004). Cap els anys 20 comença a vincular-se a la vida política del país formant part, primer, del Bloc Obrer i Camperol, i més tard del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Amb la guerra civil Manonelles marxa al front d’Aragó. L’any 1940 es troba a Lió on, amb el seu marit, refussen marxar cap a Mèxic i formen part de la Resistència, ajudant a militars aliats, que fugen dels nazis, a traspassar els Pirineus. L’any 1945, els Rovira Manonelles, creen a París, el Moviment Socialista de Catalunya, que seria un dels diferents grups que donarien lloc a la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), una unificació en que Manonelles hi pendria part activa. Com a curiositat va assessorar al director Ken Loach en la pel·licula “Terra i llibertat”.

6. Casa dels Cargols.
c/ Entença 2 – c/ Tamarit 89

Edificis construïts entre els anys 1888 i 1895, per l’arquitecte Carles Bosch.

En el barri de Sant Antoni a l’inici del segle XIX en el lloc encara hi havia horts i cases de pagès. Una llegenda diu que en el lloc de l’edifici hi havia una barraca on vivia una humil parella de camperols que complementaven les seves collites de verdures amb els cargols, bolets, espàrrecs i altres herbes que trobaven pel camp; tot per vendre-ho a mercat. Un dia mentre cercaven cargols van trobar un saquet ple de doblons d’or. Aquesta troballa va canviar la seva vida. Amb els recursos obtinguts varen fer construir aquestes dues cases i en record de l’esdeveniment van fer decorar la façana amb els cargols que els havien donat la fortuna.

7. Avinguda de Mistral.

El seu nom és en record de Frederic Mistral (Malhana 1830-1914). Escriptor i poeta occità. Premi Nobel de Literatura l’any 1904.

Segons el nomenclàtor de l’Ajuntament aquesta avinguda anteriorment havia portat altres noms diversos com: Milans del Bosch, paseo de la Cruz Cubierta, carretera de Madrid, carretera Real, carretera antigua de la Cruz Cubierta, camino del portal de San Antonio. No és gens d’estrany, només cal veure la seva continuació que té passada la plaça d’Espanya.

Jardinets de l’Alguer Calabria / Av. Mistral

Fins l’any 1994 en la cruïlla amb el carrer Calàbria hi havia unes atraccions infantils conegudes com Baby Ceditas.

Cazeneuve. Magatzems de draps i borra.
Tamarit / Rocafort

8. Jardins de Tete Montoliu.
c/ Sepúlveda 88-92

En honor de Vicenç Montoliu Massana, conegut com Tete Montoliu, (Barcelona 1933-1997), músic pianista de jazz, nascut cec, fill d’una família on el pare va formar part de l’Orquestra Simfònica del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona i la mare gran aficionada al jazz, qui va introduir al seu fill en aquest llenguatge musical, intèrpret de piano ja als 4 anys. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona fins el 1953. L’any 1955 el va conèixer el vibrafonista Lionel Hampton gràcies al qual va iniciar la seva carrera internacional, amb estades a Berlin i Copenhagen, tocant amb els millors músics del moment.

Premi Nacional de Música, Creu de Sant Jordi, Medalla al Mèrit de l’Ajuntament de Barcelona, i un honor que valorava molt: la insígnia d’or i brillants del Barça.

9. Jardins de Maria Matilde Almendros.
c/ Calàbria 90-92

Porta el nom de l’actriu i locutora M. Matilde Almendros Carcasona (Manresa 1922 – Barcelona 1995). Quan tenia 13 anys va començar a fer teatre mentre estudiava i treballava. Durant la seva vida va compaginar el teatre i la ràdio, participant en programes de Radio Nacional com Fantasia o España para los españoles. Premi de la Crítica a la millor actriu l’any 1960. Creu de Sant Jordi l’any 1990.

L’interior d’illa ocupa l’espai on havia hagut un  negoci d’automòbils.

10. Casa F. Coll.
Calàbria 97. Gran Via 464-466

Edifici en cantonada, de planta baixa i cinc plantes pis, en què una sèrie de solucions formals no usuals a l’Eixample li donen unes característiques interessants. Hem de destacar les tribunes arrodonides amb què es resolen els vèrtexs del xamfrà, la tribuna de la segona i tercera planta (sostinguda per unes mènsules que arrenquen de la primera planta), les diferents solucions de balcons (uns correguts, uns altres com a continuació de les tribunes de les cantonades, uns altres individualitzats) i el coronament corbat del tram de la cantonada.

És un bon exemple d’un llenguatge formal complex, no usual a l’Eixample, que caracteritza una de les cantonades de la Gran Via.

11.   Conjunt de dos edificis d’habitatges. Farmàcia Madroñal.
c/ Comte Borrell 133

Dos habitatges plurifamiliars adossats que formen la cantonada, pràcticament iguals entre sí, amb una alçada de planta baixa i cinc plantes pis. És interessant la solució arrodonida dels vèrtexs de la cantonada, que tenen a més una tribuna a les plantes primera i segona. El tractament pla dels paraments de façana (resolt amb esgrafiats amb motius geomètrics) queda trencat per les llosanes corregudes dels balcons. A la planta baixa del número 133 trobem el local l’una farmàcia amb elements originals de principis de segle l’entre els que destaca el fanal de forja, indicador l’aquest tipus l’establiments.

12. Farmàcia Adelina Garcia Pastor.
c/ Villarroel 53 – Gran Via 536-538-540-542

Conjunt de tres edificis d’autor desconegut construïts a principi del segle XX, amb façana de pedra projectada unitàriament però resolta segons una composició molt poc rigorosa, que canvia de manera arbitrària.

Especialment remarcable és la diferent solució dels vèrtexs del xamfrà ja que el del carrer Villarroel està resolt segons una solució típica de l’Eixample (tribuna arrodonida amb elements vidriats molt verticals) mentre que l’altre a les plantes primera, segona i tercera té una solució amb una tribuna de planta triangular suportada per una columna salomònica i amb les baranes de ferro forjat a les plantes primera, segona i tercera i de pedra molt treballada al balcó que es forma a la planta quarta.

També és destacable el local de la farmàcia que manté la decoració de caire modernista, especialment en la fusteria de la porta l’entrada i dels aparadors. És la farmàcia modernista més gran de Barcelona ja que ocupa més de 18 m de façana amb sis obertures al carrer, cinc de les quals mantenen encara la seva decoració original amb vitralls emplomats de diferents colors i vidres tractats a l’àcid. A l’interior, amb predomini de les línies corbes, la decoració es conserva molt bé.

13. Farmàcia.
Av. Corts Catalanes 566

Local a la planta baixa amb una sola obertura al carrer que manté la seva decoració original tant a l’exterior com a l’interior. Aquí destaquen els elements del mobiliari (vitrina i mostrador) així com pintures al·legòriques a l’establiment i una interessant col·lecció de pots farmacèutics de ceràmica decorada.

14.   Casa Gerónimo Granell.
Av. Corts Catalanes 582

Edifici entre mitgeres, de planta baixa, entresòl i quatre plantes pis que, tot i les transformacions sofertes a la planta baixa, manté els elements que caracteritzen una façana resolta segons el llenguatge modernista. L’aquesta destaquen les obertures de l’entresòl, la tribuna propera a la mitgera, el tractament dels paraments plans de la façana i dels balcons (corregut amb barana de pedra a la planta primera i amb barana forjada a l’última planta), el tractament dels elements petris així com el de coronament de l’edifici.

A l’interior, el vestíbul i l’escala mantenen alguns dels elements originals l’entre els que destaquen l’arrambador ceràmic i el fanal i vidres de colors emplomats característics del modernisme.

15. Font i monument a Layret.
Plaça Goya

Francesc Layret Foix (Barcelona 1880 – 1920). Advocat laboralista i polític català, fill d’una família benestant va esdevenir defensor del moviment obrer. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1905. Va morir assassinat quan sortia de casa amb la intenció d’anar a interessar-se pels membres de la CNT detinguts per ordre del governador civil Martínez Anido. Els assassins de Layret mai van ser detinguts.

El monument va ser erigit per subscripció pública l’any 1936. Després de la Guerra Civil va ser retirat i guardat en uns magatzems municipals fins que l’any 1977 va ser reinstal·lat. És una obra de pedra i bronze, amb diverses figures al·legòriques presidides per una figura femenina que alça el braç amb una torxa, simbolitzant l’esperit de lluita. Al seu darrera hi ha un obrer, un pagès i una dona amb un infant, evocant les classes més humils; incrustada al pedestal de pedra hi ha un medalló de bronze amb l’efígie de Layret.

16. Fàbrica Moritz.
Rda. Sant Antoni 39-43

Molt aprop d’aquí, a principi del segle XX, havia hagut la Casa Moritz.

17. Jardins de Mercè Vilaret.
Floridablanca 141

Espai dedicat a la periodista i realitzadora de televisió Mercè Vilaret Llop, (Barcelona 1943, Sant Cugat del Vallès 1993). Una de les primeres realitzadores de televisió a Catalunya, desenvolupant la seva vida professional a TVE primer als estudis de Miramar i posteriorment als de Sant Cugat. Premi Ciutat de Barcelona, en l’apartat de televisió, l’any 1978.

18. Edifici d’habitatges.
c/ Comte Borrell 87-89 (Tamarit/Floridablanca)

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i vuit plantes pis, resolt amb una estructura de façana aparent (pilars i jàsseres de formigó).

De la façana, plana amb panys de maó vist que omplen els espais buits de l’estructura, destaquen les dues tribunes resoltes com a balcons tancats de planta trapezoïdal.

L’edifici respon a un dels experiments de nous llenguatges d’intervenció a l’Eixample, provats durant els anys seixanta.

19. Mercat de Sant Antoni.
c/ Comte Borrell 56. c/ Manso 55. c/ Comte d’Urgell 1. Tamarit 154

Ocupa la totalitat d’una illa de l’Eixample. Cal destacar, a l’interior, la riquesa espacial del cos central, autèntic nucli aglutinador de l’edifici, i també algunes parades de l’època de construcció del mercat o bé modernistes.

A la façana són importants l’element seriat d’il·luminació i la decoració dels frontons dels testers i cupulí. Juntament amb l’edifici del Born es pot considerar el millor exemple d’arquitectura del ferro que hi ha a Barcelona.

Actualment està en obres de rehabilitació i millora a l’objecte de recuperar el seu aspecte original i dotar-lo de millors serveis.

Dominical de Sant Antoni

Especialitzada en llibres, revistes, cromos, postals, pel·lícules i vídeojocs. És la fira d’aquest tipus més gran del món.

Encants de Sant Antoni

Aquesta entrada s'ha publicat en cròniques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a interiors d’illa i altres indrets interessants del barri de Sant Antoni

  1. Victòria Salabarnada Torras ha dit:

    Hola Julià Gracies pel resum tant interessant del barri de Sant Antoni, esperem veure’t a la
    propera caminada,
    Victòria Salabarnada

  2. milagros pérez pastor ha dit:

    Gracias Julià , me alegro que lo hayas introducido en tu Block , y que pronto estés bien .

  3. Rosa Maria Domènech Milà ha dit:

    Moltes gràcies per la dedicació. A reveure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.