Abans-d’ahir, era la primera caminada de senderisme de l’any. Seguim un dels molts itineraris que es poden fer fàcilment per Collserola. Transcorre en part per un dels trams documentats del sender GR-92. Per aquest motiu no presenta gaire dificultats d’orientació doncs només cal estar atents i seguir sempre les característiques senyals identificatives de color blanc i vermell que anirem trobant en el camí. Algun tros va per la carretera BV-1468. En general la marxa és força tranquil·la llevat del pas per l’asfalt on cal estar atents a la circulació de vehicles. També s’ha de vigilar la humitat dipositada en les pedres del camí, especialment en les baixades, per evitar relliscar si no estem atents.
En el cas que vulgueu fer un recorregut virtual obriu el plànol que mostra el començament del recorregut en el següent vincle de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Podeu pujar o baixar a voluntat l’escala del plànol movent la rodeta del ratolí. Fent clic damunt del plànol i movent el cursor, arrossegareu la imatge i, amb una mica de traça, arribareu a seguir el camí sencer.
També es recomanable obrir l’enllaç a la descripció de l’etapa 19 del GR-92, que arriba fins a Sant Vicenç dels Horts. En la pàgina web de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, podeu llegir la descripció, amb detalls de distàncies i temps.
Aquesta ocasió som 25 els assistents. Potser el fet que el dia anterior havia plogut ha desanimat als que s’hi havien inscrit i finalment han decidit no acompanyar-nos. Ells s’ho han perdut perquè l’activitat ha resultat agradable i ens ha acompanyat el sol durant la marxa, tot i que al principi del matí el temps era fred, però caminant no es nota.
La consulta dels enllaços anteriors poden anar bé a tothom, tant als qui han participat com els que no ho han fet, que s’han d’animar a seguir el traçat acompanyats d’algun familiar o company.
A continuació -com sempre amb el permís de l’autora- indico el vincle de l’àlbum de fotografies fetes per Mercè Peiró, de l’Espai Sant Antoni, com a record pels assistents. I també, si ha de servir d’estímul, per qui s’animi a fer aquesta curta excursió matinal pel seu compte. Afanyeu-vos a veure les fotos mentre estiguin disponibles en el servidor de Picasa on heu de clicar per poder contemplar-les.
En Joan Guinó del Casal Carlit fa de guia; l’acompanyen en Jordi Giménez i en Ramon Bertran de l’Espai Esquerra, que varen fer plegats la “prèvia” fa uns dies.
Baixador de Vallvidrera
A l’estació dels FGC de la plaça de Catalunya, prenem un tren de la línia del Vallès. En un quart d’hora som al baixador de Vallvidrera. Sortint de l’estació baixem per unes escales i creuem la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat BV-1462 amb precaució pel tràfic.
Un cop a l’altre costat de la carretera ens reparteixen uns full amb el plànols i una petita ressenya dels llocs per on passarem.
Ara ja comença l’excursió a partir del carrer Torrent del Rovelló, i enfilant el carrer Sagrada Família en direcció a la residència del mateix nom, que trobarem a poca estona.
Al començament el desnivell de pujada és una mica fort però el podem superar. En uns 3 km haurem de pujar un desnivell aproximat de 200 m.
Turons de Can Pasqual
Després el camí és força més suau fins arribar als turons de Can Pasqual. En aquest lloc hi ha el vèrtex geodèsic identificat amb el número 287125001 i construït l’any 1977. Assenyala una cota de 470 metres. Es tracta del segon punt més alt de la serra de Collserola, juntament amb el turó de Castellví, per sota de la formada pel Tibidabo i el turó de Miralluna.
Portem a la vora d’una hora caminant. Aprofitem aquest lloc per fer la preceptiva parada per esmorzar.
En Joan Guinó ja ens havia explicat al començament la importància d’aquest indret que és en un dels punts des d’on Méchain i l’equip que l’acompanyava va fer, a finals del segle XVIII, l’amidament del meridià Dunkerque-París-Barcelona, que hauria de servir finalment per determinar la longitud estàndard del metre i per a l’establiment del sistema mètric decimal. Trobareu informació més detallada en aquesta pàgina web d’Astrogea.
Santa Creu d’Olorda
A partir d’ara la marxa és més planera doncs anirem baixant fins trobar l’esplanada de Santa Creu d’Olorda.
La situació central d’aquest paratge, en el vessant occidental del Parc de Collserola, el fa accessible des de tots els nuclis de població pròxims: Molins de Rei, Valldoreix, Sant Feliu de Llobregat i Vallvidrera.
Els elements que han configurat al llarg dels segles la fesomia d’aquest indret -l’esplanada, els racons d’estada, l’església, la pedrera dels ocells, el puig i els camins que es perden sinuosos cap a les valls de Santa Creu i de Sant Feliu- són un excel·lent marc per gaudir de tot tipus de lleure. És una clariana enmig del bosc des de la qual tenim una bona panoràmica de la vall de Sant Feliu i del delta del Llobregat. El topònim Olorda esmentat des del 986, és un mot pre-romà de possible origen basc que significaria “camí dels vedells”. L’església correspon a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda documentada ja el 1032 i modificada als segles XVI i XVII.
Puig d’Olorda
Malgrat uns pocs no s’hi atreveixen a fer la pujada, la majoria continua el camí d’anada i tornada fins el Puig d’Olorda, un cim de 436 m coronat per una creu i una torre de vigilància forestal. Des d’aquest lloc les vistes són espectaculars.
A la baixada, i com a premi, alguns decideixen regalar-se un petit descans en el bar que hi ha en l’àrea de lleure de Santa Creu.
Pedrera dels Ocells
Sortint de l’esplanada fem una petita parada per contemplar la Pedrera dels Ocells.
Es tracta d’una antiga pedrera de pissarres negres on hi havia el projecte de situar un auditori. Però finalment es va haver de tancar degut a les esllavissades que es varen produir.
Ara és una zona humida on poden niar espècies diverses d’ocells i amfibis i oferir la possibilitat d’observar des del mirador tan els ocells de la zona com les característiques geològiques de la pedrera.
Castellciuró
Continuem per una pista ample que ens conduirà, en poc més de mitja hora, fins a Castellciuró.
Veiem les ruïnes del castell documentat el segle X, situat damunt del turó del mateix nom. De les seves escasses restes destaquen un parell de murs i una cisterna enclavada en la roca, entre elles és visible un mur d’opus spicatum (pedres situades en l’obra en forma d’espiga) que podria ser del segle VIII. En el segle XI el castell era propietat de l’Orde del Temple fins que en el segle XIII passaria al rei Jaume II el Just.
Aquest lloc és un bon mirador des d’on podem gaudir d’unes bones vistes del curs del riu Llobregat i la propera població de Molins de Rei.
Molins de Rei
A partir d’aquí el camí ja és un passeig fins el nucli de la vila. No ens hi aturem. Ens dirigim de dret cap a l’estació de Renfe on prenem un tren de Rodalies de Catalunya que ens conduirà de tornada a Barcelona.
Durant el recorregut ens ha sorprès trobar grups diversos de gent coincidint en un sentit o altre de la marxa. Deduim dues possibles causes: la facilitat de l’itinerari i que les persones estan cada vegada més disposades a fer exercici caminant.
Segons la documentació consultada la distància aproximada total del recorregut és de poc més de 9 km.
Como siempre , muy bien tu explicación . La caminada fue muy agradable .
A veure si m´ho podeu aclarir?
Algun del grup portava un aparell que indica la distancia realitzada. Marcava 15 Km.
Jo per la tarda estava mes cansada que en altres ocasions.
Ben segur que ha valgut la pena la sortida i el cansament.
Una abraçada per tots.
Assumpció
Com sempre una cronica inmillorable i una excursió molt guapa
anna